Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ no féu ninguna millora ni res de profit (...). Atacant a Miquel en la forma en què ho féu, demostrà estar equivocat de barra a barra» (El dimoni coixo, núm. 16, p. 4). Loc. NR. Cf. eixir amb la màrfega arrastrant ‘retreure coses importunament’ (DCVB, VII, 241). Metàfora.

      arrastrat -ada adj. i m. i f. ‘vil, dolent, miserable’. «que prou temps habem patit, / per causa dels arrastrats» (Rafelo de Picasent, 6), «–Els egoistes sols busquen / la sehua comoditat (...) / –Ay! indignes arrastrats!» (Civera, 1809: 6), «–Si u ve en lo cor en les mans. / –Més valguera que vinguéreu / en un pollastre, arrastrats!» (Escalante, I, 566). Mot NR al DIEC, acc. NR al DECat i ND. Pres del castellà arrastrado, da ‘persona despreciable, ruín e innoble’. Vegeu Sanmartín (1998: 55) i Luque et al. (2000: 41).

      arrear 1 tr. ‘pegar a les persones per fer-los fer via’. «Michafiga (...) arreplega a tots los de la chunta del Mole y (...) escomensa a arrear-los a tots en lo gayato cap a Alacuàs (...). El Garrut y els atres li dien que no els pegara gayataes, y els diguera a on anaben» (El Mole, 1840-41: II, 35-36). Derivat de la interjecció de creació expressiva arre, usada per fer caminar les bèsties. Ací aplicat humorísticament a les persones. En català general arri i arriar (cf. DCVB, II, 12, 24-25; DECat, I, 423-424). 2 tr. ‘pegar, colpejar’. «de una vara li’n féu vint-i-cuatre, / damunt del reñó, / y els arrea sinse detensió» (Dotor de Madrid, 3), «Sobre estar espabilat, / li han arreat bona seba» (Chiste grasiós y divertit para cantar, 4). Accs. NR al DECat ni al DIEC. (s. v. arriar), 1a doc. (1, 2). Per extensió s’aplica a l’acció de pegar en general. 3 tr. ‘dir mentides’. «una persona digera quant més y més grans boles arrea, més gust dóna y fa baquejar de riure» (Tipos, 129). Acc. NR. Cf. arrear-li a un una bola ‘decir a uno o echarle un embuste’ (MGad.). La mentida, la bola, manté una certa analogia funcional i semàntica amb les veus usades com a complement directe amb aquest verb expressives de colps o de dany físic: arrear (a algú) una bocinada, un calbot, una galtada, una tana, un pesic (cf. EscLl., MGad.), però en aquest cas el perjudici, el «colp», és més aviat moral. 4 intr. ‘marxar, anar-se’n’. «El fan puchar en la tartana, al siñor (...), y arreen camí de Valènsia» (El Mole 1840-41: I, 39), «Toni! Ve mon pare, arrea» (Fambuena, 1877: 10). Acc. NR al DECat ni al DIEC, ND (s. v. arriar). Com en la primera accepció, amb el sentit de ‘marxar, anar-se’n’, s’utilitza col·loquialment el verb arrear amb subjectes personals. De vegades, amb complements afegits, amb funció intensificadora: «Que vénen! Arrea en tot lo fil!», «Va, arree en tot el vent!», en Ortolà (Marian, Sanchis, 1994: 106, 117). 5 prnl. ‘beure’s’. «tirava mà de la bota y s’arreava una bona píndola» (Ensisam, 256). Acc. NR. Probablement cal relacionar-lo amb el el sentit de ‘pegar, colpejar’, per l’impacte que produeix una bona «píndola» de vi.

      arredonir prnl. ‘alliberar-se de vanitats i preocupacions mundanals’. «Chicos, obriu eixos ulls, / coneixeu la veritat. / No os vistau de la mentira, / que algun dia hau de plorar / les llàgrimes com lo puñ (...). / Arredoniu-se, y mireu / dabant, y què hi a demà, / per a que, cuant toque l’hora, / os encontreu chusts y sants» (Leon, s. a., 4). Acc. NR. Cf. arredonir-se ‘redondearse o descargarse y exonerarse de todo cuidado, deuda, etc.’ (Esc.). En castellà redondearse ‘descargarse de toda deuda o cuidado, acomodándose a lo que se tiene propio’ (DRAE, 1970: 1118). La rodonesa es defineix per la qualitat de completesa i perfecció. D’ací que s’aplique figuradament a una conducta humana que cerca un grau més elevat de perfeccionament moral. La metàfora que es crea connota una concretització d’un comportament anímic.

      arreglaparròquies m. i f. ‘manifasser, persona que es fica en afers d’altri sense demanar-li-ho’. «Así no volem arreglaparròquies, ni que ningú se fique en camisa de onse vares per a deixar-mos nuets» (El Mole, 1840-41 I, 260). Mot NR. També en Peris Celda (1922: 12); en Martí i Adell (1988: 126) ser un arreglaparròquies ‘un doctor, en l’ús popular del terme’. Sinònim d’arreglador (DCVB, II, 15). És bona prova de la influència de la religió en la nostra societat i, consegüentment, en la creació lèxica. Comporta una extensió semàntica del sentit literal de la paraula, ja que la tasca de mitjancer d’un arreglaparròquies va més enllà de l’àmbit mèrament parroquial. També hi ha unes connotacions humorístiques, ja que el mot s’usa en sentit burlesc i irònic, aplicat a una persona la intervenció de la qual es considera sobrera, i fins i tot negativa.

      arreglo m. ‘amant’. «Asò és que tens atre arreglo?» (Balader, 1871a: 29). Mot NR al DIEC ni al DECat, acc. ND. Manlleu del castellà, on arreglo, apaño i avío tenen un sentit similar col·loquialment (cf. Martín, 1979: 29, 31; Sanmartín, 1998a: 56; Carbonell Basset, 2000: 29).

      arremet, estar que s’ (una casa) loc. ‘estar molt malament, molt desendreçada’. «Tres forasters de Madrid. / (...) Y asò està que s’arremet. / (...) Crida en seguida a un pintor» (Escalante, II, 327). Acc. NR.

      arremullar intr. ‘beure begudes espirituoses’. «–Vacha un trago. / –Cacho! / Té raó, que·l bon obrer... / –Sempre arremulla primer» (La nit que vénen els músics, 14). Mot NR al DIEC, acc. NR. Cf. arremullar la paraula ‘beure’ (MGad.). En el DCVB (IX, 354) i en el DIEC (1995: 1573) remullar ‘refrescar; beure per celebrar una cosa, un esdeveniment’. En el nostre exemple no està present el matís de celebració.

      arremullat -ada adj. ‘escarmentat, burlat; decebut’. «Els amos de les casetes no tenen molt motiu que digam per a ballar de contents, però lo que és el dir dels que compraren els solars per a fer les cases en lo mercat vell em pense que tampoc. Estos han quedat calents y arremullats» (El Mole, 1840-41: I, 234). Acc. NR. En el registre col·loquial és freqüent d’expressar figuradament els sentiments abstractes per mitjà de mots designadors de conceptes concrets. L’acció de remullar o mullar molt pot resultar desagradable o perjudicial en alguns casos.

      arreplegar tr. ‘obeir, acatar, alguna comminació o advertència’. «Pos yo estich embarretat en que, o s’ha de casar dins de quinse dies, velis nolis, o li han d’eixir a la cara les morts que s’han fet per culpa d’ella. (...) Vostés vegen d’arreplegar-ho, perquè ho faré millor que ho dich» (Rondalla, 39). Acc. NR. El verb arreplegar (o replegar) pròpiament designa l’acció de recollir, de reunir o d’agafar persones o coses materials. En aquest cas s’aplica metafòricament a l’acció d’“arreplegar” ordres o advertències, és a dir, d’oir-les, acatar-les i observar-les.

      arrepretar tr. ‘empényer; expulsar’. «Pareix que ya van arrepretant a Don Carlos cap a Fransa. Si l’agarren, me’l menche en pèl y ploma» (El Mole, 1837: I, 221). Mot NR al DIEC ni al DECat, acc. NR. Variant de repretar, verb derivat del castellanisme apretar. Si bé arrepretar no figura en fonts lexicogràfiques castellanes (Moliner, DCECH).

      arrepunya 1 f. ‘acció de prendre indegudament i amb violència allò que és propietat d’altri; rapinya; pillatge’. «Els carlistes han quedat molt contents de la visita de Don Carlos (...). El príncep de la arrepuña [el pretendent Carles] es fa un gran honor en anar del brasete pasechant en lo fasinerós y hereche Cabrera» (El Mole, 1837: II, 294), «El Mole (...) no perteneix a ninguna pandilla d’empleistes, ni casca-anous, ni sampa bollos, perquè no ha vist enchamay, ni vorà, en elles més que egoisme y fam d’agarrafaüt y arrepuña a qui puga més» (El Mole, 1840-41: I, 213). Mot NR al DECat ni al DIEC, 1a doc. En Esc. arrepunya (repunya) ‘arrebatiña o la acción de coger arrebatadamente o con precipitación alguna cosa’; СКАЧАТЬ