Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ loc. ‘mig gastat’. «–Eu, que eres prou rompedor! / Pos la setmana passà / te’n llevares un parell! [d’espardenyes] / –Pos ja el tinc a mig anar» (Sainets il·licitans, 105). Cf. anarse’n ‘corrompre’s, llançar-se a pedre’ (Sancho Cremades, 1995: 134). 3 anar a emblanquinar (el trespol de l’Albufera) loc. ‘anar a mal viatge’. «Que se’n vacha a emblanquinar / el trespol de l’Albufera» (Escalante, I, 137), «–Ya t’ha dit vint-i-sinc voltes / que per a chendre el teu bras / no és del meu gust. Te hu ha dit? / –Home, vacha a emblanquinar» (ibid., 305). Metàfora jocosa. 4 anar a escaparrar loc. ‘anar a mal viatge’. «Dons vaigen a escaparrar!» (Ros, 1763: 4), «Si a cas algun ballador / os embia a demanar, / si hau de seguir mon parer, / que se’n vacha a escaparrar» (Ros, 1748: 3). 5 anar-se’n cap arrere loc. ‘envellir’. «–Yo molt bé, y vosté, so Pere. / –Yo ya me’n vaig cap arrere, / val ya molt poc ma presona» (Millàs, 1871). Locs. NR. Metàfora.

      anatomia / atomia / otomia, fer (l’) loc. ‘matar’. «y si se acostava / algun llop y les vaques mirava, / en algun revés [el toro] / el tirava de camp a través, / y si el reprenia / l’acorava, y de ell fea anatomia» (Chiste de un lleñeter, 2), «Pués si no li pare al Tort / un quite, em fa la otomia. / Mire, que aplegà a raspar-me» (Escalante, III, 204), «Aguarda’t, pués, mahomista, / que tinc dentà la corbella, / y et vach a fer l’atomia, / com feren en Visantet» (Bañs, 6). Loc. NR. Hipèrbole que emfasitza la idea de la mort. Cf. fer una automia ‘fer alguna cosa que se n’ix de la normalitat’, a Elx (Segura, 2003: 170).

      ancendre → encendre.

      ancisam → encisam.

      andalúvio 1 m. ‘gresca, avalot’. «Pos ya són enemics els tres pilots, y ya se mou un andalúbio entre ells que·l dimoni que·ls entenga y que·ls aguante» (El Mole, 1837: III, 23). Variant formal vulgar de diluvi, amb -o final per influència del castellà diluvio. La forma andaluvi figura en Esc., EscLl. i MGad. Metàfora fonamentada en els semes d’‘agitació’ i ‘desordre’ associats a un fenomen atmosfèric tan calamitós com aquest. 2 m. ‘gran quantitat d’alguna cosa’. «–Què diu eixe dimoni de correu? / –Diu un andalúbio de coses» (El Mole, 1840-41: I, 93). Mot NR. Metàfora intensificadora.

      andana f. ‘càrrec elevat, important’. «Yo miraré molt qui pucha a l’andana ministerial» (El Mole, 1840-41: I, 214). Acc. NR. Metàfora. Pròpiament l’andana és el pis més alt de la barraca valenciana (cf. DCVB, I, 667). La metàfora aporta unes notes humorístiques i de proximitat ambiental, en relacionar el ministeri amb la vivenda característica dels llauradors valencians.

      andanada f. ‘dita graciosa i enginyosa’. «sempre ha hagut y hi aurà hòmens digers y divertits, que (...) en certs moments s’encontren inspirats y solten una dotoria o andanada que fa riure» (Tipos, 123), «Que dija de mare, tres fills, tres clechs! Se referix esta jarrà o modisme al bovo o bova que, havent vist ja en el carafalet a tres germans vestits en la hopa negra y a punt de penjar-los en la forca, figurant-se que eren capellans, soltà eixa andanà, que féu riure a tots en un acte tan trist com aquell» (ibid., 336). Acc. NR. També ‘reprensión, reconvención agria y severa’, sobretot en la frase soltar-li a u una andanada (EscLl., MGad.); igualment, en castellà andanada ‘reprensión, reconvención’ (DCECH, I, 260). Metàfora fonamentada en la idea de ‘llançar; disparar’, canonades o paraules, emfasitzant-ne el caràcter notori i l’efecte colpidor que produeixen.

      anderdar → enredrar.

      andorsar → endorsar.

      andròmina 1 f. ‘idea forassenyada, pensament fora de lloc’. «Tot lo barbull y laberinto de ma casa és per eixe folleto de giqueta, que, contra la mehua voluntat y son profit, se vol casar en un perdut y un homenet de mala mort (...), y no hi a qui la traga d’esa andròmina» (Rondalla, 21). Acc. NR. A la Codonyera, andròmines ‘pensaments fora de lloc’ (Quintana, 1976-80: 104). 2 f. ‘mentida, engany’. «Chaume: –Vosté em digué qu·era amic / del tio Càrpio... (Uy! Dimoni! / me s·ascapat, pués deu ser / mentira). / Carpio: –Quines andròmines?... / (...) Estic atònit!» (Escalante, II, 305). Acc. NR al DIEC, 1a doc. 3 f. ‘embull, acció intricada’. «Quina andròmina serà / lo que hui m’ha dit que fasa? / Que en estar a michan festa, / me’n vinguera fent el maula, / y en cautela dende el meu al seu hortet m’empasara» (Balader, 1883: 8). Acc. NR al DIEC, 1a doc. Sembla ser un deonomàstic d’Andròmeda, el mite de la qual, pel seu caràcter fantàstic, es va prendre com a prototipus del relat meravellós, fabulós, increïble i absurd, i, com veiem, per extensió de les idees i accions de característiques semblants o assimilables. En castellà i portugués andrómina ‘embuste, enredo con que se pretende alucinar’ (cf. DCVB, I, 672-673; DECat, I, 309-310; García Gallarín, 1997: 63). Per a Casanova (2003a: 193), es tracta d’una creació castellana que després s’ha vulgaritzat en tota la Península.

      anella f. ‘membre viril’. «que sempre que oixca l’anella / òbriga prompte el postic» (Bernat i Baldoví, 1845a: 44). Acc. NR. Metàfora funcional que relaciona l’anella i el postic que s’ha d’obrir (‘vulva’).

      ànet, fer l’ loc. ‘comportar-se de manera ridícula, fer ximpleries’. «En molta marsialitat / porten uns casaquinets / de un pam de roba, y fent l’ànet / per les plases y carrers, / per iglésies y tertúlies, / van sempre (...) / Y tot asò fent figures, / doblant-se de chenollets, / caent-se a una part, y a atra, / sostenint-se en un chunquet; / figureta de bengala» (Leon, 1787a: 6). Loc. NR al DECat, acc. NR. A la Marina Baixa fer l’ànec ‘fer el burro, fer l’ase’ (Colomina, 1991: 94). En castellà pato figuradament ‘tonto’, i patoso ‘persona muy torpe, de escasa habilidad, sobre todo en los movimientos físicos’ (Sanmartín, 1998a: 462; Luque et al., 2000: 346), dit també pato mareado (Carbonell Basset, 2000: 548). Metàfora degradant, fonamentada en els moviments maldestres dels ànecs.

      angarjolar → engarjolar.

      àngel 1 fer l’àngel. loc. ‘fer el beneit de conveniència’. «(Vecham, aixina fent l’ànchel, / si em fas d’esta tia un arma)» (Balader, 1885: 111), «Bona ocasió se presenta; / està a soles la parà. / Vach a vore si fent l’ànchel, / puc els menuts afanar» (Escalante i Feo, 1887: 8). Loc. NR al DECat ni al DIEC, 1a doc. Cf. àngel ‘ingenu, innocent’ (Sánchez et al., 1991: 13). La bondat excessiva, simbolitzada per l’àngel, està molt pròxima de la beneiteria. Cf. «Que s’ha quedat com un tonto, / fet un ànchel de cornisa» (Donsaina, 53), ser una chica un àngel de cornisa (Alberola, 1928: 264). 2 fer l’àngel bovo loc. ‘fer el betzol, fer beneiteries’. «Que suau armonia / de campanes! Sent rasgo / del cel, fet àngel bobo / estic de imaginar-ho» (Fiestas reales, 1802: 13), «Cuant de fer l’ànchel bobo / ya te cansares, / al costat meu vingueres / y t’asentares» (Escalante, I, 23), «–Li ha estat amostrant... / –Què? / –L’ànchel. / –Si faré yo l’ànchel bobo? / Siñor Chuan, no se canse / en amostrar-li anchelets» (ibid., 65). Loc. NR. En MGad., àngel bobo ‘persona sandia, atontada, bobalicona, alelada o papanatas’, en al·lusió, segons aquest lexicògraf, a un personatge de la processó del Corpus de València. Cf. bobo com un anchelot (1855, ap. Ribelles Comín, 1979: 48).

      angrunsar СКАЧАТЬ