Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ DECat, VI, 645). Es parteix del significat literal de ‘netejar, traure llustre’, ja que quan el lladre ven la mercaderia robada, d’alguna manera la «neteja».

      apolilar tr. ‘fer-se amb quelcom per a menjars’ho’. «que en allò que són gorreros, / lo que busquen és plegar / de sobra alguna casola, / bufen, y acabant se’n van; / no, perquè si trahuen coques, / també les apolilaran» (Coloqui nou de lo que pasa en les nóvies, 2). Mot NR. Possiblement relacionat amb apolir (si no és una errada, apolilaran per apoliran).

      aponentat -ada adj. ‘enutjat, enfurismat’. «–Busque’s un atra fadrina / que aguante els caprichos seus. / (...) –Tu hui estàs aponentà» (Garcia Capilla, 1873: 19), «–Pe a socarrar-me un poc més / y acabar-me de apañar / faltaba eixa tonaeta. / –Perquè vens aponentà. / (...) –Deixa’m estar» (Escalante i Feo, 1900: 12). Acc. NR. Cf. estar algú aponentat ‘de mal aire’ (Alberola, 1928: 105). Metàfora a partir de la idea de calor excessiva, associada als sentiments intensos.

      apòstol 1 m. pl. ‘els dits de la mà’. «No serà mala tollina / la que li caurà damunt / cuant els apòstols li tire...» (Milacres, 206). Acc. NR. Metàfora. → cinc. 2 apòstols de Serrans i Sent Narcís. loc. ‘lladres, delinqüents’. «Alguns van per la carrera de la prosesó a vore si poden fer algun milacre. Estos són els apòstols de Serrans y Sent Narsís» (Llombart, 1877: 98). Loc. NR. Metàfora amb contingut irònic formada sobre el nom de dos coneguts presidis de la ciutat de València. → canonge del mercat.

      aprenentòrio m. ‘aprenentatge’. «Acabat que el home entaulà / lo aprenentache, quedam / en lo achust o aprenentòrio / en tots los punts achustats» (Martí, 1997: 368). NR. Variant d’aprenentatge amb un canvi de sufix (-òrio), que li atorga un caràcter col·loquial. En el mateix col·loqui apareix el mot pensamentòrios ‘pensaments, cavil·lacions’. El sufix -òrio es troba també en un mot col·loquial com casòrio, oposat al més formal casament.

      apreta! interj. «–Gran Déu! Pare, / Tonet, siñor tio! / –Apreta! / –Corregau» (Palanca, 1871b: 11), «–Me’n torne a dormir... (yéndose) / (golpeando el suelo con el pie) –Apreta! / Ma que també és ben cabut!» (Balader, 1874: 10). NR. Expressa en el primer cas una actitud de sorpresa, i en el segon també de lamentació o queixa del parlant cap al contingut proposicional de l’enunciat, la caboteria del seu interlocutor. Interjecció formada sobre el verb apretar, d’origen castellà. En aquesta llengua es coneix la interjecció ¡aprieta! (Moliner, I, 222).

      apretar 1 intr. ‘no voler despendre diners, estalviar’. «–Quina és la condisió sine qua non [per a ser periodista]? –Depositar trenta mil reals en el banc de San Fernando (...). –De modo y manera que eixos periodistes que diuen amolaors o del Mole tindran capasitat y seran periodistes en regla si afluixen, y seran una carabasa buida o servell d’algú que yo conec, si apreten?» (El Mole, 1837: I, 217). La metàfora tal volta parteix de la representació de la persona gasiva subjectant i agafant amb força, apretant, els béns econòmics, per tal de no perdre’ls. 2 prnl. ‘preocuparse’. «–Ya mamaràs... No t’apretes. / (...) –Només te dic que no cante / hasta que la porta arruixe...» (Bernat i Baldoví, 1857: 21), «–Ya mos han deixat a soles. / –Y vosté de què s’apreta?» (Ovara, 1879a: 14). Mot NR al DIEC, accs. NR. Metàfora concretitzadora.

      apretat -ada 1 adj. ‘gasiu, excessivament estalviador’. «Este, que és més chenerós / que el Honorari apretat, / per política, una volta / la taula li franquechà» (Un pleyt, 300), «...atres els dihuen gorrominos, puix tenen la fama de molt estalviadors o apretats» (Tipos, 63). Mot NR al DIEC, acc. NR. Figura en Esc. Cf. ser més apretat que les llimes (Martí i Adell, 1988: 128; Sancho Cremades, 1995: 198); apretor ‘avarícia’, a Tortosa (DCVB, I, 793). En castellà apretado (cf. Moliner, I, 222; Luque et al., 2000: 39), d’on segurament procedeix, i prieto id. (Luque et al., 2000: 374), relacionat amb l’aragonés preto id. (Endize, 1518). Cf. el valencià pret ‘avar, estret’ (DCVB, VIII, 867). En l’argot francés serré ‘avare’ (Colin, Mével, 1990: 586). Si l’absència de restricció espacial, l’amplària, s’avé metafòricament amb la generositat econòmica, el cas contrari, l’estretor, l’opressió, simbolitza la gasiveria. La persona gasiva fa grans esforços per reduir les despeses i es veu obligada a passar privacions, a comprimir o ajustar el seu nivell de vida. Cf. en castellà apretarse el cinturón. També es pot interpretar pensant que el gasiu «apreta» els diners en la mà, per tal de no deixar-los escapar, com ocorre amb el sinònim agarrat. En aquest sentit apunta la locució apretat de puny i el fragment següent: «hi a alguns que tenen tan apretaes les aguiletes que ni pegan-los als colses les volen soltar» (El palleter de València, 3-XI-1888, p. 4). 2 apretat de puny loc. ‘gasiu’. «–En sa casa no es regala? / –Com és apretat de puny, / lo seu ventre canta i gruny» (Morlà, 257). Loc. NR.

      aquell m. ‘òrgans genitals femenins’. «I diu Calixto, el jagant, / vent una dona llossana / que tenia la setmana / (...): “Pareixes desceplinat / i una mar de sang lo aquell”» (Morlà, 134). Acc. NR. Terme genèric amb valor eufemístic.

      aquerar prnl. ‘consumir-se de fam, morirse’. «Ningú tenia faena, / tots los ofisis parats, / y vinguen contribusions. / La chent s’anaba aquerant, / de manera que, si dura, / sols vius agueren quedat / les putes, els alcabots (...), / espies y afransesats» (Civera, 1813b: 10). Mot NR. Variant de querar-se ‘convertir-se en pols la fusta rosegada pels corcs, corcar-se; arnar-se’ (cf. DCVB, IX, 44; DECat, VI, 935-936). En Carles Ros (1764: 23, 233) aquerat ‘consumido de alguna penalidad, y en especial se dize del que padece hambre’. Metàfora fonamentada en l’analogia entre la consumpció que provoca la corca sobre la fusta i la que ocasiona la fam en els éssers vius.

      aranya 1 f. ‘lladre’. «Lo que és menester que guardes / els groguets que te han donat / per a el dia de les festes, / y no vages descuidat, / pués haurà moltes aranyes, / dedicades a agafar» (Rahonament entre el Rull de Payporta, 4). Acc. NR. Figura en Pomares (1997: 32). Cf. ‘la persona aprovechada y vividora’ (MGad.). En l’antiga germania castellana araña ‘ladrón’, gente del araño ‘ladrones’, araño ‘hurto, robo’, arañar ‘robar’ (Hernández, Sanz, 2002: 56, 247; Chamorro, 2002: 102-103). Metàfora. Per a les possibles motivacions, vegeu Hernández Sanz, Chamorro i Sanmartín (1998: 51). 2 fer l’aranya loc. ‘robar, fer-se amb els béns aliens’. «Tots treballen en sandunga / per a alcansar la cucaña, / y van sempre fent la araña / detràs de la mamandunga» (El frare, núm. 4, p. 4), «Per un sèntim fa la araña» (id., núm. 5, p. 2). Loc. NR. Metàfora.

      aranyar tr. ‘furtar, robar’. «Sempre en les comunitats / hi ha d’haver gats, i es sofrix, / perquè tot allò que aranyen / ho solen restituir» (Morlà, 207). Mot NR al DECat ni al DIEC. Accepció NR. Segurament pres del castellà.

      arbelló m. ‘forat, ferida’. «(A este agüelo en lo melic / vach a obrir-le un arbelló)» (Millàs, 1876: 13). Acc. NR. Variant formal d’albelló. Metàfora formal. Cf. albelló ‘ferida en el cap, de la qual brolla molta sang’, a Mallorca (DCVB, I, 426).

      arc i la paret, entre l’ loc. ‘en situació difícil, entre dos perills’. «la pobra de la Eufràcia (...), vent-se ya entre l’arch y la paret, СКАЧАТЬ