Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ a l’all» (Martí, 1996: 229), «I el dimoni del notari / sense voler-me soltar, / hasta que el tirí una espenta, / i el vaig enviar a l’all» (ibid., 235). 5 picar alls loc. ‘copular’. «Tota dona de vergonyes / lo allioli vol tastar, / y en veure mà de morter, / reventa per picar alls» (Mulet, 294). El verb picar es fa servir aplicat a l’activitat sexual (cf. Vila, 1990: 274; Pomares, 1997: 259; Verdaguer, 1999: 216). A banda d’això, es construeix la imatge picar alls tenint en compte la relació amb mà de morter, figuradament ‘membre viril’. 6 tirar-ho a l’all ‘enviar-ho a mal viatge’. «pega-li foch al corral, / pucha correns a la cambra, / y tira-u tot allà a l’all, / que no quiero trastos viejos» (Del cas de la loteria, 3). Locs. NR. Aquestes locucions estan formades sobre la idea pejorativa d’all, tal com l’hem vista en 1.

      allargar 1 prnl. ‘anar-se’n, allunyar-se’. «menos la Romana, / que al descuido de tots se allargaba» (Chiste nou de la galocha, 3), «En saber lo que yo vull, / ya m’allargaré» (Zapaté, 1867: 28). Acc. NR al DCVB ni al DIEC, 1a doc. En castellà largarse ‘marcharse’ (Besses, 1905) i largar ‘soltar, poner en libertad’ (Alonso Hernández, 1977: 477). La noció de distància present en el verb allargar ‘fer més llarg en l’espai o en el temps’ passa a aplicar-se per extensió a l’allunyament físic en l’espai. 2 prnl. ‘morir-se’. «Ya sap que·l [marit] mort era un peje / que féu molt bé en allargar-se» (Palanca, 1872a: 17). Acc. NR. Desplaçament metafòric de l’anterior, per tal com la mort s’entén com l’últim viatge, del qual ja no es torna. 3 allargar-se a l’atre bàrrio loc. ‘morir-se’. «Y als cuatre dies li agarra / un atac de plopeixia, / me u deixa tot, y s’allarga / a l’atre bàrrio» (Escalante, II, 128). Loc. NR. 4 allargar-se en tot lo fil loc. ‘anar-se’n, marxar’. «Y prengué el pendil / y també s’allargà en tot lo fil. / Y les filaneres / crec que a les hores d’ara / encara l’esperen» (Martí, 1997: 333), «Sàpies que u tinc arreglat / pa allargar-me en tot lo fil / a on no me puguen peixcar» (El coloqui dels Borbons, 1), «Que s’allargue en to lo fil, / que se l’amporte Pateta» (Barreda, 1870: 6). Loc. NR al DECat ni al DIEC i ND.

      allascar prnl. ‘anar-se’n’. «eixe tio / (...), si pronte d’así no s’allasca, / l’embestixc y el mondongo li trac» (Llombart, Cester, 1885: 201). Mot NR. → llascar. allaugerar 1 tr. ‘robar’. «En dos dies vach dependre / l’art de la escamotasió, / allaucherant els cabasos / dels descuidats compradors» (Un pillo, 22), «hi a altra clase de chiquillos (...), / qu·en mich de la confusió, / s’entretenen per diversió / en... allaucherar bolsillos» (Ensisam, 182). En Pomares (1997: 23); en castellà aligerar (León, 1996: 36; Sanmartín, 1998a: 30) i aliviar id. (Carbonell Basset, 2000: 19). Dins de la inversió dels valors socials practicada pels delinqüents, robar és vist per ells, no sense ironia, com una acció positiva, fins i tot per a la víctima, la qual alliberen del pes, de la càrrega, que li representaven els objectes robats. 2 prnl. ‘parir’. «La Rocha s’allaucherà / y la comare el criollo, / quant pogué, se l’emportà» (Martí, 1997: 268). Accs. NR. Eufemisme.

      allioli 1 fer l’allioli loc. ‘copular’. «Sols he trobat una falta (...): / que en lo morter de les tals [de les monges] / no es puga fer lo allioli» (Morlà, 59). En Pomares (1995: 23) i Verdaguer (1999: 212). Metàfora gastronòmica fonamentada en l’elaboració d’aquesta salsa feta remenant la maça o mà en el morter, imatges, respectivament, dels òrgans sexuals masculí i femení. 2 tastar l’allioli loc. ‘copular’. «Tota dona de vergonyes / lo allioli vol tastar, / y en veure mà de morter, / reventa per picar alls» (Mulet, 294). Locs. NR.

      allò 1 pron. ‘coit’. «y boqueta en boca / molt content li vach parlar. / (...) Ella em digué estes raons: / “Si vol vosté allò, demà”. / Yo que en l’ora l’entenguí (...)» (Ros, 1748: 8). 2 pron. ‘marit que consent l’adulteri de la seua dona, cabró’. «–Són vostés molt allò... (y señala el front). –Mire, so llarguerut, que no sóc casat» (El Mole, 1837: I, 230). 3 pron. ‘excrement’. «Finge resplandor confuso / un bolsillo... per los signes. / Com si el vera, / al punt [el sereno] escarba en lo chuso... / y és... un allò dels més dignes / de bandera. / Y molido y chasqueado, / sin oler a nada bueno / tot el nas» (Tipos d’auca, 145). Accs. NR. Terme pronominal genèric amb valor eufemístic. Cf. tastar allò tan bo ‘copular’ (Pomares, 1997: 24).

      almagasent m. ‘latrina’. «cada u li diu son nom / a cagadora (...); / l’atre li diu (...) / el almagasent» (Anglés, 1840: 5). Acc. NR. Variant formal de magatzem, amb aglutinació de l’article aràbic i l’epítesi d’una -t, segurament de caràcter analògic, per la terminació més comuna -ent. Metàfora que deu estar fonamentada en la funció del magatzem i de la comuna, llocs destinats a dipositar quelcom. A més, els excrements de vegades es posen en relació amb el seu origen, els aliments. Així, en el mateix text reben el nom de panfué i cera de forment.

      almari → armari.

      almodí m. ‘latrina, comuna’. «cada u li diu son nom / a cagadora (...); / l’atre li diu la privada, / el almodí, la barsella» (Anglés, 1840: 5). Acc. NR. Metàfora encobridora, fonamentada en l’aliment, i en concret en els cereals, abans de ser transformats en excrement.

      alon Expressió de comiat, adéu. «Probarem, y si no alon, / que altres que veure hi aurà» (Rahonament entre el Rull de Payporta, 3), «En fi, em despachà als deu dies, / perquè allí en lo calaixó / trobà pesetes de meñs. / Gràsies a Déu, diguí. Alon. / Y torní a ma vida lliure» (Un pillo, 29). NR. En la germania castellana, procedent del francés allons (Alonso Hernández, 1977: 31; Chamorro, 2002: 83). Carles Ros (1764: 17) recull la variant adaptada aló.

      alquitrà, anar a l’ loc. ‘enviar (algú) a mal viatge’. «Vacha, vacha a l’alquitrà! / Pos si en tres duros n’y ha / pa fer un viache a Roma!» (Mentres pasa, 6). Loc. NR. Metàfora. El quitrà és considerat, pel seu aspecte viscós i el color negre, una substància d’aspecte repugnant o, almenys, poc agradable.

      alt 1 deixar (quedar) en alt (una cosa) loc. ‘estar o quedar pendent’. «para proseguir la historia / que vàrem deixar en alt» (Civera, 1820: 19), «Hui no vullc pendre / més disgust; queda asò en alt. / Ara a taula» (Escalante, II, 60 6). Metàfora. 2 estar en alt loc. ‘estar en actitud expectant’. «Anem, desembuja pronte, / no·m fases estar en alt» (Joro el Parrut, 2), «–Tornaràs pronte? / –Cuant puga. / –No em fases estar en alt, / cuant ans vine, y parlarem» (Civera, 1820: 78). Locs. NR. Metàfora. Es diu que una persona està en alt quan la seua atenció sobrepassa, està per damunt, del nivell ordinari, perquè està esperant quelcom. 3 no fer alt ni baix loc. ‘no immutar-se, no alterar-se’. «y de ahí és que no feren alt ni baix cuant se’l veren entrar per la porta del carrer» (Sueco, 87). Loc. NR al DECat ni al DIEC, 1a doc. El DCVB (I, 549) la recull en EscLl. i en MGad. Metàfora.

      alumbrar prnl. ‘emborratxar-se’. «Después el molt embustero / va tindre el valor d’anar / y dir que yo en lo convit / és que m’habia alumbrat, / y sistelles per llanternes / vea» (Escalante, I, 53), «–Con que és fals, y anit tingueren / que dur-te al be, perquè un pas / no podies per ton peu / tan siquiera acaminar? / –Vols tu dir que yo m’alumbre?» (ibid., 54), «Gostino, СКАЧАТЬ