Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ fotesa’. «Les dimisions aigua de sebà» (La moma, núm. 2, p. 16). 2 aigua de tramussos loc. ‘cosa de poca substància, de poca importància’. «tots esperen en gran ànsia que contesten den de Berlín el seu paréixer a lo qu·ha dit el Gobern d’España, y yo me pense que tot serà aigua de tramusos» (El tio Garrote, núm. 6, p. 3). Locs. NR (1, 2). Metàfores. En al·lusió a la poca substància d’aquestes aigües. 3 aigües blaves loc. ‘la mar, l’oceà’. «arreplegaba chent per a traure contrabando de les aigües blaves» (El Mole, 1837: I, 134). Loc. NR al DECat ni al DIEC, acc. NR. Metonímia. 4 banyar l’aigua (davant) (a algú) loc. ‘afalagar-lo, procurar complaure’l’. «però qu·era un marsapà si li entenien el chènit y li sabien bañar l’aigua» (Ensisam, 237), «Mes ell tingué tanta sort / que no·l castigaren may, / perquè sempre anava als quefes / banyantlos l’aigua davant, / gastant-los moltes pamplines, / fent-los riure a no parar» (Troços, 133). Cf. ballar l’aigua davant [a algú] id. (DCVB, I, 339); ballar l’aigua (a algú), ballar l’aigua als ulls (d’algú) id. (Reig, 1999: 89; Gascón, 1999: 199); banyar-li (a u) l’ull ‘ganarle la voluntad’ (MGad.). La paronímia ballar-banyar deu afavorir aquestes expressions. 5 fer aigua loc. ‘desfer, resoldre’. «Que alegria! / Fet aigua l’atre belem, / ya no tindrà en que·s casem / l’entruperi que tenia» (Balader, Sales, 1876: 974). Loc. NR al DECat, acc. NR. Metàfora. 6 mudar-li l’aigua al canari loc. ‘orinar’. «com si no existiren per a molts els mingitoris, pareix que s’hachen aparaulat el anar allí a mudar-li l’aigua al canari» (Llombart, 1877: 151). Loc. NR al DECat ni al DIEC i ND. Metàfora. 7 prendre l’aigua de més arrere loc. ‘prendre el fil de la narració, l’assumpte, de més arrere’. «Tornem ara als tres germans, que ya pareix que dormen massa, y prengam l’aygua de més arrere... och, que no me’n recorde a on estava!» (Rondalla, 28). 8 tornar-se aigua (quelcom) loc. ‘esvanir-se, perdre’s’. «Eixe títol s’ha tornat / aygua, Saro, pués de l’aygua / vingué lo seu nominat» (Tio Bernat, 1). Locs. NR. Metàfora, segurament per associació amb la imatge de l’aigua que es perd entre els dits, que no es pot aferrar amb la mà.

      aire 1 m. ‘vacuïtat, insubstancialitat; manca de contingut’. «Noms sinse sentit, o paraules plenes d’aire (...): pacto social, libertad civil, seguridad individual, progreso, igualdad (...)» (El Mole, 1837: III, 27). 2 m. ‘vanitat, frivolitat’. «Això de la policia / són només ceremonials / que van per la part de fora, / y és tot ayre en bon romans» (Ros, 1748: 2). Accs. NR (1, 2). Metàfores fonamentades en les característiques físiques de l’aire, lligades a la idea d’immaterialitat, de buidor, d’evanescència. 3 enviar a pendre aires loc. ‘enviar a mal viatge’. «Hast·ara es movilisaben hòmens y dones, ara ya es movilisen convents. El de Malaenes se va a movilisar molt pronte y l’enviaran a pendre aires» (El Mole, 1837: I, 43). 4 parlar a l’aire loc. ‘parlar sense substància’. «Poquet ha dit, poro bo, / qu·ell no parla a l’aire may» (Balader, 1863 [1919]: 10). 5 pendre l’aire (a algú) loc. ‘prendre-li confiança’. «Si és carraca, / als tres dies li pren l’aire, / y tindrà un atra castaña» (Ovara, 1877: 8). 6 pendre un aire loc. ‘prendre una certa estima’. «Com así fea els mandaos y m’habia pres un aire...» (Escalante, I, 432). Locs. NR. Metàfores.

      aixalma, posar l’ (a algú) loc. ‘criticar-lo, malparlar-ne’. «Ella: –Saps que mos volen cremar / per les nostres relasions? / (...) Lo sert és que tots ho saben, / y tot lo món s’ha escamat. / Ell: –Encà no mos han pillat, / així és que debaes mallen. / Yo tinc les mehues rahons / per a pendre-u tot en calma, / y si en posen molt l’aixalma, / m’aguantaré... Marmolons!» (Borrull 1890, 3). Loc. NR. Variant de xalma o salma. Metàfora, per referència a la càrrega de la bèstia (cf. DECat, VIII, 61; DCVB, I, 359; IX, 691; X, 900).

      aixarop, beure’s l’ loc. ‘copular’. «Aquesta fadrina / pareix del bec groch, / y ans que se la pape / aqueste arriot, / (...) vull / beure’m l’aixarop» (Mulet, 176). Loc. NR. Metàfora. El verb beure, com menjar, s’usa de vegades col·loquialment formant locucions amb referència a l’activitat sexual (cf. Pomares, 1997: 51; Verdaguer, 1999: 207-208). El gaudi del sexe està també evocat per la dolçor de l’aixarop.

      aixeta / eixeta 1 f. ‘borratxo, ebri’. «Eixe home és una aixeta» (Escalante, I, 492). Acc. NR. Cf. estar com una aixeta (Escalante, II, 100). Metàfora jocosa per relació amb l’aixeta de les bótes i tonells de vi. 2 eixeta del tonell loc. ‘anus’. «De resultes de esta porga, conten que li agarrà al siudadano real una diarria que se n’anaba de bareta, perquè la por li rompé el pestell y li afluxà la eixeta del tonell» (El Mole, 1840-41: I, 143). Metàfora jocosa i encobridora. Cf. anar com una aixeta ‘tenir diarrea’ (DCVB, I, 370), anar-se’n u com una aixeta (MGad.). 3 soltar-se l’aixeta (a algú) loc. ‘fer de cos, defecar’. «Quant monsiur de la Corneta / el llit es veu circuir, / va pegar un gran suspir / y s’asentà en la silleta. / Se li va soltar la aixeta. / Com un noy plora y suspira, / es desmaya y casi espira» (Chorro el Parrut, 4). Locs. NR. Cf. anar-se’n com un·aixeta (Alberola, 1928: 23), «A penes foc li peguí / a la primera mineta, / lo mateixet que una aixeta, / lo que vach minchar tirí» (Cervantes 1890, 7). Metàfora amb un cert caràcter eufemístic i amb connotacions humorístiques.

      ajonetes f. pl. ‘festes, afalacs, que es diuen a les criatures’. «Y a la nit parí. / M’han dit que una chica. (...) / Naixqué en dos dentetes, / y Miquelo li dia ajonetes» (Miquelo y Tomasa, 4), «Ajonetes, toca manetes» (Tonadilla alegre, 1). Mot NR. Derivat de la veu [áxo], amb la qual s’acarona i estimula els nadons perquè comencen a parlar. Deu tenir origen onomatopeic, imitació dels sons inarticulats que produeixen els nadons.

      ajuntaculs m. i f. ‘mitjancer de matrimonis’. «També tinc aparellats mols de estos achuntaculs, / de estos que casamens fan» (Coloqui nou a hon se referix lo que li pasà a un fadrí de València, 7). Mot NR. A Sinarcas juntaculos ‘casamentero’ (Palomares, 1981: 259). Mot compost de caràcter humorístic i degradant, que juga amb l’aspecte sexual i escatològic, mitjançant una sinècdoque: la part (el cul) representa el conjunt (la persona).

      ala / aleta 1 agarrar de l’ala (algú) loc. ‘seduir-lo, conquistar-lo’. «–Ting un nóvio y no m’agrada. / –Pos anvia-lo al bordell. / (apart) –Ya·l tinc agarrat de l’ala» (Salelles, 1864a: 16). 2 fer de l’ala (algú), fer d’ala (algú), fer de l’aleta (a algú), fer l’aleta (a algú) loc. ‘seduir; enamorar, festejar, fer la cort; afalagar amb paraules amoroses, amb llagoteries’. «–Pot vosté estar molt ufana, / qu·és una rosa de abril. / –(Vamos, ya l’ha fet de l’ala)» (Ovara, 1881a: 19), «Gràsies perdiueta meua / (pronte la vach a fer d’ala), / que felisos ham de ser / cuant mos posen la casaca» (Coloqui entre Nicàsio y Chuana, 3), «Yo la aní cucurrechant, / fent-li a voltes de la aleta, / y a voltes tirant-li gra» (Martí, 1997: 262), «Pos li parlaré de l’amo, / de eixe que li fa l’aleta» (Portolés, 1893: 21), «Estaba fent l’aleta / molt sério a Felumeneta» (Roig, 1871: 21). El recull Reig (1999: 328); en l’ALPI fer l’aleta figura a la Pobla de Benifassà, el Pinós i Crevillent (Garcia Perales, 2001: IV, 2186); al Villar de l’Arquebisbe hacer a uno la aleta ‘hacerle la rueda, rondar tras él para conseguir algo’ СКАЧАТЬ