Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ 48). Acc. NR. Metàfora que assimila la destrucció de l’enemic amb l’acte d’empassar-se un menjar.

      bergant m. ‘brètol’. «estic tan apurat / d’eixa canalla francesa, / que, si no fóra mirar / que tinc muller y set fills, / ya haguera pasat la mar, / y estaria en la morisma. / Sols per no oir nomenar / (...) a ningú de la pandilla / de indignaços y bergants» (Proclama, 1). Coromines (DECat, I, 769) destaca bergant com un mot col·loquial en el sentit pejoratiu de ‘murri, trapella, home poc exemplar, poc digne de respecte’. Si bé considera «lleument exagerada» la definició ‘brètol’ del diccionari de Fabra, pensem que en el fragment que citem més amunt s’hi adiu bastant bé. A més, el nostre exemple recorda el sentit etimològic de bergant, pròpiament ‘membre d’una bergada’; en aquest cas amb referència pejorativa a l’exèrcit francés enemic, durant la Guerra del Francés. En Pomares (1997: 49) també bergant ‘brètol’.

      berlenguer m. ‘orinal, bací’. «oig dir moltes vegades / en lo hospital als barbers / y als doctors (...): / “Traeu eixe berlenguer / de davall lo llit”, y luego / (...) trahuen un gran servidor / ple de merda» (Tres, Clarasó, 1999: 51). Mot NR. Deonomàstic, format sobre el nom de l’impopular jesuïta Donís Ginés Berenguer (cf. Tres, Clarassó, 1999: 43, 51).

      bes 1 m. ‘colp; ferida’. «El infant tort morinse de una tallaüra de cama de resultes de un bes de bala de canó» (El Mole, 1837: II, 120). Figura en EscLl. i MGad. amb el sentit de ‘colp’; també en castellà col·loquial i argòtic (Carbonell Basset, 2000: 58). Metàfora fonamentada en el contacte físic, i amb un cert contingut irònic, ja que si el bes és una demostració d’amor, d’estima, els colps i les agressions, en principi, són prova de tot el contrari. 2 m. ‘furt’. «–I és lo furt considerable? / –De dos mil ducats i més. / –I a qui han pegat tan gran bes?» (Morlà, 255). Accs. NR. Metàfora amb connotacions iròniques. 3 pegar un bes a la bóta loc. ‘beure vi’. «Peguem-li un bes a la bóta (La coge y bebe)» (Martínez i Vercher, 1865: 22). Loc. NR. Cf. dar besos al jarro ‘beber vino’ (Chamorro, 2002: 510-511). Metàfora.

      besada al porró loc. ‘trago de vi’. «Y vinga allí l’alborot, / (...) y besades al porró, / y dentades al cocot» (El Fénix, 1844: 236). Loc. NR. Metàfora.

      bèstia f. ‘persona que obra irracionalment’. «Faç com qui dorc, i l’escolte [a la dona], / fent gemecs i fent badalls, / soltant rots y afluixant flatos (...) / Captelleu! I quina bèstia! / Que tal que s’haurà atracat [de menjar faves]!» (Martí, 1996: 100). Figura en Pomares (1997: 50) i Verdaguer (1999: 38). Metàfora amb connotacions degradants.

      bestiada f. ‘ximpleria, acció o dita irracional’. «Estic per a reventar / de corache que me dóna, / al pensar en la bestià / que yo he fet, deixant tant solt / al loco del teu papà» (Garcia Martínez, 1890: 8), «Són tantes les bestiaes / que oixc en punt a rellichó, / que no vullc desputar yo / en chent que parla burraes (...), / que así hi a molta ignorànsia / y moltísim fanatisme» (Ensisam, 187). Mot NR al DIEC i ND. Derivat de bèstia.

      betlem / belem / belén 1 m. ‘agitació, bullícia, confusió, rebombori, rebull, embrolla, desordre’. «però tornem al coixo, y sapiam en què quedà aquell belem» (Donsaina, 110), «qu·este món és un belem, / y qu·enchamay s’entendrem. / La u balla per así, / l’atre plora» (Milacre del loco, 13), «y vindran l’amo de casa, / l’Hasienda, l’Achuntament, / el botiguer dels colors..., / què sé yo!... tant de belem...» (Balader, 1872: 8), «–Què te pasa? / –Quin belem! / –Que va a matar-se / per ma culpa» (Palanca, 1871a: 12), «Bé hauràs vist que per ta culpa / casi s’ha armat un belem, / que no ha parat per milacre / com parà el ball de Torrent» (Arnal, 1877: 23), «A l’escoltar tals paraules, / contra els atres arremet (...). / De puntapeus y calbots, / se’n repartixen... no hu sé! / Y escabullint-se entre cames / d’aquell fandango o belem, / se n’ix de la sacristia» (Tipos d’auca, 170). Mot NR al DIEC ni al DECat, 1a doc. Cf. armar un belem (Alberola, 1928: 28). Deonomàstic procedent del nom de la població on nasqué Jesucrist, potser per la gran afluència de gent, la qual degué ocasionar les consegüents confusió i bullícia (cf. García Gallarín, 1997: 64), per referència a l’episodi bíblic de la matança dels innocents (Buitrago, 2002: 72), o per les representacions dels pastorets o betlems (Sanxis, 2002: 73). 2 m. ‘situació complicada, vesper’. «–Los dulces con profusión; si hay niños... / –Un batallón. / –(M’ha ficat yo en mal belén!)» (Escalante, I, 142). 3 m. ‘amistançament’. «Jo no tinc zels, ni en tal pense. / (...) Los zelosos d’ordinari / fan en casa la putput, / i, en eixint-se de la seua, / tenen betlem prevengut. / Con que volen llealtat / se’ls guarde, ab gran rectitud, / i ells no la tenen? No, no» (Martí, 1996: 197). Accs. NR (2, 3). En andalús ‘lío, amancebamiento’ (Alcalà Venceslada, 1998: 85). Metàfora. Potser per extensió del significat figurat de ‘confusió’, ‘complicació’, ‘embolic’ a les relacions sentimentals. 4 tindre amo el betlem loc. ‘tenir poder absolut sobre qualsevol cosa o persona’. «No hi a que fer egem, que ya té amo este belem» (Rondalla, 30). Loc. NR. Metàfora.

      betzaida m. ‘betzo’. «Quina bomba o quin dimoni? / (...) Bola dic, so molt betsayda, / si vosté encara no sab / a quina terra ha vingut» (Coloqui nou sobre la bola, 2). Mot NR. Segurament relacionat amb betzo. Cf. betzà, betzals, betzanada (DCVB, II, 465-466).

      betzo m. ‘ximple, babau’. «És un gran betso» (Mayans, 80), «Ells volgueren celebrar / la festa en risa, pensan-se / en algun betso pegar. / Y em fartaren de pastisos» (Martí, 1997: 338). NR al DIEC, ND. Figura en Pomares (1997: 50) i en Verdaguer (1999: 39). En el DIEC només es recull la forma betzol. Mot de creació expressiva (cf. DECat, III, 445; DCVB, II, 757-758).

      bicoca 1 f. ‘preu baix’. «–Santísima Trinitat! / Pos no ha esclafat les ulleres! / –Calle, això en una bicoca / les té apañaes» (Ovara, 1877: 21). 2 f. ‘cosa insignificant, sense importància, fotesa’. «per eixa mania de mudar noms a totes les coses que reina en lo dia, lo cual proba que les chents formals se paren en coses que són bicoques» (El Mole, 1863: 34). Mot NR al DCVB ni al DECat, acc. NR (2). Es coneix en castellà col·loquial, procedent de l’italià (cf. Sanmartín, 1998a: 98-99; DRAE). Metàfora.

      bif 1 bif o baf loc. ‘una cosa o altra’. «Pués com quedem, mi señora? / No em respondrà bif o baf?» (Pep de Quelo, 4). 2 tant bif com baf loc. ‘tant una cosa com una altra’. «Tant me s’i dóna bif com baf» (Rondalla de rondalles, citat pel Diccionari Aguiló). Locs. NR al DECat ni al DIEC. Cf. dir algú lo mateix bif que baf (Alberola, 1928: 65). En el DCVB (II, 478) bif i baf ‘dues coses oposades’, es documenta en sant Vicent Ferrer. En occità antic ni buf ni baf ‘cosa insignificant que es deixa de dir o es diu’, que Coromines (DECat, I, 539) relaciona amb el català baf ‘vapor exhalat’, i amb buf, bufar, tots d’origen onomatopeic.

      bigot, menejar el loc. ‘menjar’. «com tots havien mehenat tan bé el bigot y estaven bons de ventre, presto s’anaren adormint per les cadires» (Rondalla, 23). Loc. NR. Metonímia.

      birlar 1 tr. ‘furtar’. «tinguen agarrat / el bolsillo, qu·en lo dia / hi a algú que té la mania / de furgar les bolchaquetes..., / y si es virla les pesetes, / els caurà la loteria» (Milacre del СКАЧАТЬ