Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ aplicat a persones i a coses, associat sempre a la idea de desordre. Pasqual Tirado (1974: 15) l’aplica a un emblanquinador sense formalitat, que fuig sovint de la feina, per anar a divertirse. A Alcoi i Cocentaina fer el bardoll ‘fer el gandul, el malfaener’ (Martines, 1999: 252). Alcover i Moll (DCVB, II, 302) creuen possible que bardoll vinga de barboll amb influència analògica de barda. Per la seua part, Martines (1999: 250-257) inclou bardoll en la família del preromà bard ‘fang, argila’, que es troba també en occità, en aragonés i en murcià. La significació que ens ocupa s’hauria gestat a partir dels significats bàsics de ‘fang’, ‘brutícia, massa confussa’, ‘munt de matèria desordenada’.

      barjola f. ‘panxa, ventre’. «qui està seit en sa cadira, / rodat de pollets com lloca, / amorant-los i exhortant-los, / mirant que Nadal s’acosta / (...), i tot lo fi d’amorar-los / és per omplir la barjola» (Morlà, 187), «Bé és veritat que si el gasto / corre per estraña mà, / ompli molt bé la barchola / i dihuen no li fa mal» (Un pleyt, 299), «Pués y·am omplit la barchola / y estem ben aconortats, / fasa rogle, tio Pelut» (Martí, 1991: 145). Acc. NR al DIEC, 1a doc. En murcià barjola ‘buche, vientre’ (García Soriano, 1932: 138). Metàfora amb connotacions humorístiques, fonamentada en la capacitat d’aquest receptacle per a contenir quelcom, sovint recapte.

      barra 1 f. ‘gana de menjar, bona gana’. «Ell té una barra!...» (Escalante, II, 58), «Este chiquet té una barra / que sempre està rosegant» (Ovara, 1879a: 23). Acc. NR al DECat i ND. En Esc. EscLl., MGad. i Pomares (1997: 45) tindre (tenir) bona barra ‘glotonear, ser de buen comer’; a Anna tener buena barreta ‘tener gana de comer’ (Martí, Aparicio, 1989: 25). Aquesta accepció deriva per contigüitat de barra ‘mandíbula’, significació ja antiga en català. 2 f. ‘golafre, famolenc’. «–Si fóra yo, que no tinc / un sou, y estic carregat / de chiquets! / –¡Yo los quisiera! / –Pués a sa casa aniran. / A fe que són unes barres!... / May paren de demanar... / “Siñor pare, vullc sebeta; / siñor pare, done’m pa; / siñor pare...” Y tire rollos!...» (Campos, 1887: 10). Acc. NR. Sinècdoque per la qual es designa el conjunt de la persona per una de les seues parts (la barra o mandíbula), la qual els caracteritza com a golafres, persones que estarien sempre movent la barra. En aragonés tener buena barra ‘frase que se aplica a la persona o al animal que come mucho’ (Endize, 271). 3 de barra a barra loc. ‘completament’. «Els parents de Pep de Quelo es deixaren dir que l’havien enganyat de barra a barra y que Eufracieta no li arribava a la sola de la sabata» (Rondalla, 40). Loc. NR al DIEC ni al DECat i ND. En el DCVB (II, 311) enganyar de barra a barra, en valencià, i mentir de barra a barra ‘mentir descaradament’, a l’Empordà. 4 alçar les barres (a algú) loc. ‘matar-lo’. «tragué un trabuch, li alçà les barres y al brosquil!» (Rondalla, 31). 5 anar a la barra loc. ‘anar a mal viatge’. «Rayo, y tot vacha a la barra, / que ell [sant Vicent Ferrer] ens lliurarà de mal» (Romans nou, 2). 6 deixar barres en alt loc. ‘deixar bocabadat’. «y embahuquen als agrestes, / deixant-los barres en alt» (Leon, s. a., 2). Imatge visual de la persona que resta bocabacada, amb la boca oberta i les mandíbules elevades. 7 quedar-se barres en alt 1 loc. ‘quedar-se bocabadat, admirat, meravellat’. «Vinguen, pués, a veure festes, / vinguen, vinguen y voran / empleats tots los oficis, / colechis y facultats (...). / De modo que al fi de festes / queden tots barres en alt» (Bando cheneral, 2). 2 loc. ‘quedar-se fadrí, solter’. «yo desiche ser casat; / si no me agarre a esta vella, / me quede barres en alt» (Coloqui nou a hon se referix lo que li pasà a un fadrí, 7). Locs. NR (4-7). A Mallorca romandre barres altes ‘quedar-se sense menjar’ i ‘no poder parlar ni fer allò que un esperava’ (DCVB, II, 311). Imatge gràfica de la persona que es queda sense menjar, i, per tant, sense poder menejar, sense poder baixar, les mandíbules, les barres, com es fa en l’acció de mastegar. També se’n diu figuradament penjar les barres al sostre ‘morir-se de fam’ (DIEC, 1995: 224). A partir de l’aplicació al menjar, a l’alimentació, es pot incorporar metafòricament a altres situacions en les quals hom no aconsegueix quelcom que esperava, com ocorre amb el desig de casar-se.

      barrabàs m. ‘persona dolenta, malvada; entremaliat’. «S’alça el fill de Tofolot, / (...) y agafa l’estufaor [trabuc] (...). / Per la porta de l’estable / se n’ij lo molt barrabàs» (El Fénix, 1844: 47), «–Chiquillo, això qu·és? Què pasa / per así...? / (...) Barrabàs! / Fes aixina, fes aixina, / qu·encara estic poc chopat...!» (Escalante, II, 72). Mot NR al DIEC, acc. NR. Cf. ésser pitjor que Barrabàs, dit especialment dels nois (DCVB, II, 311); en castellà: barrabás ‘persona mala, traviesa, díscola’ (García Gallarín, 1997: 27), ‘bruto y violento’ (Luque et al., 2000: 57). Deonomàstic.

      barraqueta f. ‘confessionari’. «El confesonari l’a convertit en un potosí en explotasió contínua. Penitent macho o burra que s’ha acostat al miraoret de la barraqueta a dirli Ave Maria Purísima, porronà de duros que han pres» (El dimoni coixo, núm. 16, p. 2). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. Metàfora jocosa amb connotacions irreverents.

      barranc m. ‘dificultat, destret’. «Lo que toca a la sentència / encara no se a donat, / però yo, per recosmecos, / la vaix a profetizar (...). / A l’Amaro que respecte / la toga, que és molt del cas, / y a més de això lo acordado. / Ya estem en altre barranc, / ¡ya són dos els acordados!» (Un pleyt, 302), «S’empeñen y n’eixim / més qu·apresa del barranc» (Balader, 1876: 23). Acc. NR. Cf. ficar-se en un barranc (Alberola, 1928: 122). Metàfora.

      barrina, calfar-se la loc. ‘pensar insistentment i amb preocupació, barrinar’. «No mos calfem la barrina / al vore algun desgraciat; / qui res acerta ni atina... / és perquè s’alça molt tart» (Troços, 31). Loc. NR. Metàfora. → barrinar.

      barrinar intr. ‘pensar insistentment i amb preocupació’. «si vosté barrina molt y fica la banyeta masa a dins, pedrà l’enteniment, y sa filla en farà una, y els afrontarà el llinyage» (Rondalla, 24). 1a doc. respecte al DCVB. Figura en Pomares (1997: 47); a Alacant (Segura, 1996: 128), a Mequinensa (Moret, 1996: 63); també en aragonés: barrinar ‘pensar, imaginar; tramar, urdir; cavilar’ (Endize, 275). La locució barrinar lo casco del cap (EscLl.) sembla informar sobre el procés de creació de la metàfora, en posar en relació el cap amb un cos dur que cal «barrinar», pensant (cf. trencar-se el cap). S’utilitza també en sentit figurat el substantiu barrina ‘idea forta, mania’ (DCVB, II, 330; Esc.).

      barruc / barruco m. ‘persona ignorant, nècia’. «De contrabando es fa ric / el que avans era un pobrús, / y per l’or se diu gran home / a un animal, a un barruc» (El Mole, 1840-41: II, 125), «–Home, y me sabria mal... / –Què·t sabria mal, barruco? / –Que li tocaren el cuco / a la comèdia final» (Liern, 1858: 39). NR. En Esc. varrugo, -ga ‘majadero o necio’; MGad. inclou també la variant amb b (barrugo). En el DCBV (II, 335) barrugo ‘home avar i de mal cor’ (Mallorca) i barruguet ‘esperit capbuit, espècie de dimoni boiet’ (Eivissa, Formentera), que Coromines (DECat, I, 773-774) escriu amb e (berruguet, berrugo) i situa entre els derivats de berruga. En castellà verrugo ‘hombre tacaño, avaro; prestamista, usurero’ (DCECH, V, 791; Luque et al., 2000: 466) i barruco ‘peón de albañil’ (Seco et al., 1999); en terres aragoneses berrugo, -a ‘persona adusta, egoísta y desconfiada’, ‘avaro, miserable’ (Moneva, 2004: 94), ‘adusto, escamón’ (Pardo Asso, 1938: 54; Andolz, 1977: 39). Per a Coromines (DCECH, I, 773-774), el castellà verrugo és un derivat de verruga (català berruga). Metàfora.

СКАЧАТЬ