Название: Diccionari històric del valencià col·loquial
Автор: Joaquim Martí Mestre
Издательство: Bookwire
Жанр: Документальная литература
Серия: Biblioteca Lingüística Catalana
isbn: 9788437085982
isbn:
batxilleria f. ‘indiscreció, tafaneria, impertinència, acció pròpia d’un batxiller’. «Siñora Rechènsia, alerta!, / que la meua profesia, / com pot ser bachilleria, / també pot ser cosa serta» (El Mole, 1840-41: I, 139), «Asò (...) gosí jo a respondre-li (...), per la batxilleria de poder saber aquella nova» (Cebrian, 1889: 201). 1a doc. respecte al DCVB.
batzolada f. ‘ximpleria, beneiteria’. «hòmens doctes / son numen emplearen; / era atre temps, que ara / sols oïm batsolades» (Valencia por su monarca, 1802: 14). Mot NR. Segurament derivat de batzoles.
batzoles 1 adj. i m. ‘inconstant, inestable, voluble’. «–Y si tots los dies manares una mateixa cosa (...), diries que el teu gobern era batsoles, tan pronte baix, tan pronte dalt; hui sí, demà no? –No siñor, diria que el meu gobern era ferm, perquè sempre dia una cosa. Això atre seria si ara hu manara així, y dempués hu manara aixà» (El Mole, 1837: I, 70). 2 adj. i m. ‘ximple, beneit’. «Vosté veu, sàbio batsoles?» (Escalante, II, 259), «Yo, fet un batsoles, tot ho aguantava» (Cebrian, 1889: 206). Accs. NR al DECat ni al DIEC i ND al DCVB. En el primer exemple de 2 s’usa burlescament, amb ironia i sarcasme, marcant el contrast entre dos mots en principi contraposats (savi / ximple, batzoles). En el DCVB (II, 386): batzoles ‘beneitó, curt d’enteniment o de voluntat’, al Maestrat i a Castelló; en Esc. batsoles ‘persona bonachona’. Per a Alcover i Moll (DCVB), «sembla variant de betzol amb contaminació de batzoles». En efecte, l’aplicació metafòrica de batzoles ‘matraca’ a una persona o institució inconstant, voluble, probablement està afavorida per les característiques d’aquest instrument, format per una estructura trontollant, mòbil i aparentment poc ferma. Cf. anar com unes batzoles ‘estar mal construït o insuficientment unit de les seues parts, de manera que no té fixesa ni solidesa’ (DCVB, II, 386). El pas d’ací a ‘beneitó, curt d’enteniment’ no seria tampoc estrany. Una persona, inestable, insegura, sense voluntat, és vista sovint com a ximple. En castellà col·loquial també es diu matraco, -ca a una ‘persona rústica, ignorante’ (Sanmartín, 1998a: 551).
baül / baület 1 m. ‘ventre’. «qui buida el seu armari / del vent que té per lo cul / allauchera son baül / pel forat del tafanari» (Tractat del pet, 44), «convé petar-se / descarregant el baül» (ibid., 56), «Ma com suquen els forasters! / A unflar-se van (...). / Masa s’omplin els baülets. / (...) Pancha s’omplin» (Liern, 1868: 19). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. Metàfora que al·ludeix al volum i a la condició de recipient del bagul. Cf. «Gros te fas com un baül» (Llombart, 1877: 5). 2 m. ‘cos humà’. «perquè és vosté molt graciós / i té en aqueixe baül / de gràcies, dos mil barcelles, / de donaires, mil almuts» (Morlà, 47). Acc. NR. Metàfora cosificadora motivada per la idea de ‘recipient’.
bava 1 m. i f. ‘persona jove, inexperta; mocós’. «Vosté em voldrà argüir que a la Mare de Déu li dien Juana; poro vol que li diga? Que lo mateix me les urdiran a mi que als nanos. Encara que só una bava, sé molt bé a on, com y de quina manera es mata el peix» (Rondalla, 25), «A un home de cachasa, / de esperiènsia y tesó, / llibertat... bé (...), / però a uns baves com nosatros (...), / que si nos deixaren solts, / faríem mals a muntó, / portes, reixes, forrellats» (Un pillo, 19), «Y encara em diu, el so baba, que parlaria en Roc a soles...» (Colom, 1918: 11). En el tercer exemple, amb un matís clarament despectiu, aplicat al pretendent de la filla. Figura en Esc. Cal descartar la interpretació del DCVB (II, 390). Metàfora. 2 f. ‘semen’. «Jo a la dona despertava, / buscant-li a pressa la col, / al vore que al caragol / li anava caent la bava» (Bernat i Baldoví, 1845a: 17). Accs. NR. En Pomares (1997: 48); també en castellà (Sanmartín, 1998a: 67); en terres aragoneses babada ‘semen’ (Andolz, 1977: 28). Metàfora fonamentada en la semblança de textura entre ambdues substàncies. En un poema eròtic català del segle XVII s’aplica a la secreció sexual femenina (Rossich, 1985: 5).
bavós -osa adj. ‘jove inexpert’. «Això era al prinsipi, / quant yo era encara un babós» (Un pillo, 25), «M’angañat lo catso / del babós!» (Lladró, 1858c: 26). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. En Esc., EscLl. i MGad. Metàfora degradant i infantilitzadora. La secreció involuntària de bava és pròpia de nadons i infants petits. Com diu Coromines (DCECH, I, 443), en baba hi ha una connexió entre les idees de ‘niciesa’ i d’‘infantilisme’. En llatí vulgar babosus ‘bobo’, babiger ‘necio’.
bea f. ‘pesseta’. «una peseta, bea» (Casanova, Martínez, 1995: 203), en el llenguatge dels pillos valencians del segle XIX. Mot NR. Apòcope de beata id. Els escurçaments formals són un recurs usat sovint en l’argot.
beata f. ‘pesseta’. «Tot són plaers y glòries, / flocs y brabates, / mentres en lo bolsillo / sonen beates» (Coloqui entre Nicàsio y Chuana, 4). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. També en castellà (Besses, 1905; Pastor y Molina, 1908: 53; León, 1996: 43; Sanmartín, 1998a: 91; Carbonell Basset, 2000: 55), i en aragonés (Andolz, 1977: 35). Metàfora. Sanmartín creu que pot procedir de l’associació dels diners amb la bondat i la felicitat. En canvi, Pardo Asso (1938: 53) l’atribueix al fet que abans una pesseta era «la caridad de una misa».
bec1 1 m. ‘boca’. «puix a l’istant / que obris la boca, / com troç de coca / que t’ompli el bec, / de un bell en sech, / ous que u te diu...» (Troços, 185). Acc. NR al DECat ni al DIEC. També en l’argot francés: bec ‘bouche’ (Colin, Mével, 1990: 46). Metàfora animalitzadora amb connotacions degradants. 2 m. ‘anus’. «Per això chics y chiquetes / quan se posen a petar, / nos pareix oir tocar / algun consert de flautetes, / y és que encara les piuletes / molt tendre tenen lo bech. / (...) Luego que el bech s’endurix / y se’ls aumenta la pancha, / ja dóna més vent la manja / y més forta la veu ix» (Tractat del pet, 82), «El susto y la bufalaga / a mi començà també / a remenejar-me el ventre (...) / No encontrant per ningun modo / en què poder fer los fets (...), / li dia a Esteve: “Ea! amic, / aprofitem el cuiret. / Si has portat mel de romero, / omplirem mel de forment”. / I, obrint-li tot quant poguí, / la boca [del cuiret] li apliquí al bec / d’Esteve. I ell descarregà, / fill de la puta!, un masclet / que féu retronar la celda» (Martí, 1996: 247). Acc. NR. A partir de la significació anterior, passa a aplicarse jocosament per associació metafòrica a l’anus. 3 del bec groc loc. ‘babau, ximple; ingenu’. «Aquesta fadrina / pareix del bec groch, / y ans que se la pape / aqueste arriot, / (...) yo só primer» (Mulet, 176). Loc. NR al DECat ni al DIEC i ND. Cf. ésser del bec groc, o tenir el groc del bec, o no haver-li caigut el groc del bec ‘ésser molt innocent o mancat d’experiència’, a Barcelona (DCVB, II, 401). 4 del bec moll loc. ‘babau, ximple, bleda; ingenu, persona fàcil d’enganyar’. «ni los turchs són en fi tan del bech moll» (Ortí i Mayor, 1740: 188), «La dona (...), dasta havia qui dia que si era o no era algo del bech moll o baixa de davant» (Espardenya, 70). Loc. NR. Cf. bec-moll ‘incaut, qui fàcilment es deixa enganyar o declara allò que hauria de callar’ (DCVB, II, 404), bec moll ‘qui no sap callar res’ (Raspall, Martí, 1994: 60). Metàfora. Tant aquesta com l’anterior locució fan СКАЧАТЬ