Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ 1995: 227; Pomares, 1997: 47). En Esc. barruf ‘diablo’, ‘travieso, astuto, enredador’ i barrufet ‘diablillo’; MGad. afig la variant barrufo (al costat de barruf) amb els sentits de ‘diablo’ i ‘persona de malos instintos o tosca, grosera’. El sentit de‘persona de mals instints’ es podria entendre també en el primer dels nostres exemples.

      bartola 1 f. ‘panxa’. «menjem primer en gràcia de Déu y aconortem la bartola» (Rondalla, 21), «Però jo, dissimulant, / vaig omplir bé la bartola» (Martí, 1996: 110), «Pués ya has omplit la bartola / y el vigot has menejat» (Leon, 1808: 5). Mot NR al DIEC ni al DECat. En el DCVB (II, 337) es documenta en la Rondalla de rondalles de Lluís Galiana, i es creu pres probablement del castellà bartola id. A Ontinyent es coneix el malnom Bartolo ‘home poc feiner’ (Donat, 1997: 361). En terres aragoneses bartola ‘tripa’ (Endize, 277) i bartolo ‘persona apática, indolente, despreocupada’ (Pardo Asso, 1938: 51), en murcià bartola ‘vientre, barriga’ (García Soriano, 1932: 17), a Yecla bartola ‘vientre, barriga, con cierto sentido de humor’ (Ortuño, Ortín, 1999: 50); als Serrans bartola ‘barriga, panza’ (Llatas, 1959: I, 125), com també a Villena (Soler García, 1993: 48), a Oriola ‘buche, vientre’ (Guillén, 1974: 246). En castellà bartola, veu jocosa per ‘panza, barriga’ es documenta des del diccionari de Terreros (1786: 226), d’on el pren el DCECH (I, 533); la locució a la bartola ‘perezosamente, en posición supina’ es documenta en la llengua veïna des de mitjan segle XVIII. Per a Coromines (DCECH), s’explica per antonomasia de Bartolo, forma popular de Bartolomé, usat sovint com a nom de personatges despreocupats i peresosos (cf. Sanmartín, 1998a: 87); a Xile bartola ‘pereza’ i bartolear ‘haraganear’ (DRAE, DCECH). 2 f. ‘menjar, aliment’. «en este món (...) / els pleits de tots només són / per la mama y la bartola» (Pascual y Visanteta, 10). En aquest text bartola, formant parella amb mama ‘beguda’, sembla referir-se no tant al ventre com al menjar, per metonímia, partint del mot que designa figuradament la panxa, part del cos on els aliments són digerits. A Andalusia bartolo ‘bollo de pan’ i ‘dulce de masa de harina y azúcar’ (García Gallarín, 1997: 108). 3 f. ‘dona ximple, beneita’. «–D’a on ha tret esta monà [de carabassa]? / –Refolles, que eres bartola, / d’ací mateix, de Matola» (Sainets il·licitans, 327). Accs. NR (2, 3). En Esc. bartolo ‘bonachón’. En EscLl. «lo mismo que boig». És el femení de Bartolo, que en castellà col·loquial s’utilitza per antonomàsia per designar la ‘persona poco inteligente, que por casualidad acierta una vez’ (García Gallarín, 1997: 39). 4 donar carena a la bartola loc. ‘menjar’. «No he donat / carena hui a la bartola. / Y no és de segur per falta / de ganes» (Milacre del taberner, 22). Loc. NR. Metàfora d’origen mariner.

      bascollada f. ‘cas, notícia sorprenent, colpidora i indesitjable’. «–Mol se sab llechín garsetes. / –Un atra porta un caset / que ha sosuït en la China. / Corrien sent o do-sents / per alcansar una fama / que volaba per son peu (...) / A l’últim guañà el pleyt / un parlaenbalde, un parranda, / entre tants hòmens sapients. / Uns dien que per empeños, / atres dien per diners (...) / –Ves, pela eixe colomí. / –Que bascollada, Peret!» (Leon, 1787a: 6). Acc. NR. Variant formal de bescollada. Metàfora. Una impressió forta i desagradable es compara amb un colp en el bescoll, per un procés de concretització de sentiments.

      bastó m. ‘penis’. «Mes al vore el president / que·s va proposant la gica, / alsa el bastó cruelment, / y hasta les borles li’l fica» (Bellver, 1866: 47). Acc. NR. Es documenta en Lo somni de Joan Joan de Gassull (Vila, 1987: 55); també en castellà bastón id. (Carbonell Basset, 2000: 54). Metàfora formal.

      batecul m. ‘admonició, reprensió’. «he determinat, feligresos rabuts, continuar a pesar de tot les misions, puchant (...) a la trona a dir-los les veritats del barquero, pués per a donar-los un bon batecul tots los tems són a propòsit» (Llombart, 1877: 91). Acc. NR. Metàfora concretitzadora. De l’escomesa física es passa a la correcció moral. Cf. ser (una cosa o un fet) de l’any del batecul ‘tenir una cosa o haver passat un fet fa molts anys’ i tenir (algú o alguna cosa) més anys que el batecul ‘tenir molts anys’ (Gascón, 1999: 569).

      bateig m. ‘batalla, lluita’. «Segons yo vech, / els ataquen desidits, / y van a tindre confits / de sobra en este batech» (Palanca, 1874b: 26). Acc. NR. Metàfora irònica, per relació amb els confits ‘projectils’.

      batejar tr. ‘mullar, ruixar’. «Nàsio: –Yo borracho? Insultaor! / Roín! Baixe, que·l pateche. / Maties (Asomando): –Si no s’allarga, el bateche» (Escalante i Feo, 1888: 25). Acc. NR al DECat ni al DIEC. ND. Metàfora; analogia a l’acció de llançar aigua sobre el cap del neòfit.

      batistot m. ‘desmai, afluixament de les forces vitals’. «la dona quedà eslayada, / un batistot li agarrà» (Martí, 1997: 364), «la chupa li desgarrà, / y el batistot li agarrà» (Tio Vueltes, 2), «Per morta (...) / quedà (...). / Y al fi li pasà el insult, / malagana o batistot» (Solemne chasco, 3). Mot NR al DIEC, 1a doc. Mot tortosí i valencià. A Anna ‘berrinche’ (Martí, Aparicio, 1983: 26). MGad. el qualifica de familiar.

      bato -a¹ m. i f. ‘home; dona’. «Tenim [els pillets] la nostra llengua per a entendre’s: (...) una dona, bata; un home, bato» (Casanova, Martínez, 1995: 203). Mot NR al DIEC ni al DECat, acc. NR. Mot d’origen caló, llengua en la qual es coneix bato ‘pare’ i bata ‘mare’ (Diccionario del dialecto gitano, 1851: 32-33; Quindalé, 1870: 10-11; Llorens, 1991: 116-117; Adiego, 2002: 42). En Vallmitjana batos ‘pares’ (Castells, 1976: 31). En l’argot castellà de la marginalitat bato, -ta ‘padre, madre’ (Besses, 1905: 34; Sanmartín, 1998a: 90). En el significat valencià d’aquests mots s’ha produït una extensió semàntica, d’un nom de parentesc a un nom per designar l’home i la dona en general.

      bato -a² m. ‘home rústec, ximple’. «–Jo et vull, mes guarde el secret / en el meu cor amagat. / –Així fea jo també, / mes ham aplegat al cas / que ham de parlar clar i ras. / Que sóc jove, jo bé [ho] sé! / Mes tu ja veus lo que es diu / del bato del Portitxol, / i és menester el mutxol / donar-li per la perdiu» (Sainets il·licitans, 98), «En asò s’acosta un bato / que fa més por qu·una arpia, / reclamant en enerchia / son bescuit» (Tipos d’auca, 216). Mot NR al DIEC ni al DECat i ND. Si bé no queda clar en aquests contexts, en el primer cas sembla fer referència a una persona curta d’enteniment, i en el segon a un home rústec, grosser. En el DCVB (II, 375): bato ‘grosser i curt d’enteniment’ i ‘pagès, en el llenguatge dels malfactors barcelonins’. En efecte, bato ‘pagès’ consta en els diccionaris d’argot català de Wagner (1924: 37-38), Vinyoles (1978: 54) i Pomares (1997: 48). En castellà col·loquial i argòtic bato ‘tonto y rústico, cateto’ (Luque et al., 2000: 58). Coromines (DCECH, I, 545) diferencia entre bato ‘tonto’, ‘rústico’ i bato ‘padre’. El primer el creu un derivat regressiu de batueco ‘huero (aplicado al huevo)’, i el segon, pres del caló.

      batussar tr. ‘ofendre; disgustar’. «Si a la pobra de la nora / desgana alguna li pren, / quant ve·l mege a visitar-la (...), / y qu·és precís se li mate una gallina corrents, / per a possar-li la olleta (...), / perquè té de menester, / la sogra, molt batusada, / feta un gall o un esparver, / respon a modo de fisga (...): / “Que li mate una gallina? / De les que ella en dot dugué”» (Ros, ap. Torres Navarrete, 1995: 65). Acc. NR. Metàfora. L’ofensa i el disgust, concebuts com a colps morals, són comparats, doncs, a colps СКАЧАТЬ