Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ una espècie de galop, que es balla a les Cévennes (cf. D’Hombres, Charvet, 1884: 85-86; Mistral, I, 22).

      barba 1 f. ‘diners que cobren els barbers per afaitar’. «Tu has llevat / d’así damunt unes barbes? (...) / són en llengua nostra / els dinés que·ls parroquians / mos donen per afaitar-los» (Burguet, 1880: 5-6). Creació metonímica de l’argot dels barbers. 2 f. ‘afaitada de la barba’. «Te dec vint-i-cuatre barbes» (Escalante, I, 180). Metonímia. 3 f. ‘client de la barberia’. «Cuatre barbes esperant-se, / y tu corrent per ahí!» (Escalante, I, 325), «Voràs a eixe tio yo / com li cante... (...) / Ell no pert may la ocasió / de llevar-mos una barba» (ibid.). Accs. NR (1, 2, 3). Sinècdoque. 4 encaixar en les barbes loc. ‘dir’. «cuant tom pare ixca así fora / li u encaixaré en les barbes» (Salelles, 1864b: 5). Loc. NR. → encaixar. 5 fer la barba loc. ‘fastiguejar, turmentar’. «tanimentres que·l notari anava embolicant la cosa en raons y miges lliures per a fer la barba a uns quants...» (Rondalla, 36). Loc. NR al DECat, acc. NR. A Menorca ‘enganyar amb astúcia’ (DCVB, II, 284-285); en castellà hacer la barba (a alguien) ‘fastidiar, molestar’ (Sanmartín, 1998a: 81). Metàfora. 6 plantar en barbes loc. ‘dir a la cara’. «Puix si a altre hagueres dit / la arenga que has recitat, / te haguera plantat en barbes / (...) que eres un gran embustero» (Ros, 1755: 15-16). Loc. NR. Metàfora.

      barbal 1 adj. ‘molt bo, magnífic, de categoria’. «–Se pot pasar abant? / –No siñor, que estic a soles. / –(Vacha una ocasió barbal / pa parlar els dos un rato)» (Nicasio y Chuana, 2). En l’argot delinqüent castellà barbal ‘bueno’ (Besses, 1905: 33), també con toda la barba ‘sin el menor defecto’ (Pastor y Molina, 1908: 55). La barba, com el bigot, atributs de masculinitat, són concebuts en la mentalitat popular com a símbols de força, de vigor, i per tant com a representació de qualitats positives. Cf. home de bigotis ‘home valent’ (DCVB, II, 483), i en castellà de bigote ‘de categoría, importante’ (Seco, 1970: 300). També collonut ‘molt bo, excel·lent, molt important’, ‘molt fort, decidit, valent’ (Pomares, 1997: 106). 2 adj. ‘digne de fe, fefaent’ (?) «El dumenche pasat tingué que sembrar fabes el siñor president; hui, segons recado barbal del mateix, no ha pogut vindre tampoc perquè té la dona un poc mala» (Sueco, 176). Mot NR al DECat ni al DIEC, accs. NR.

      barber 1 m. ‘lladre’. «A l’últim el tio Cabrioles sospechà (...), y determinà en molt silensi y disimulo selar per si mateix al barber que tan ofisiosament li afaitaba els naps y demés verdures del frito» (Sueco, 148), «Con que anar en peus de plom (...), que hi a molts barbers que afayten a pèl y repèl» (Tipos, apèndix, 100). Acc. NR. Metàfora humorística. En la germania castellana barbero ‘ladrón que corta las bolsas’ (Hernández, Sanz, 2002: 76). Igual com el barber té per ofici llevar la barba i tallar els cabells, és a dir, eliminar alguna cosa sobrant, el lladre, per la inversió de valors de l’argot dels delinqüents, també «alleugereix» la víctima dels diners i altres béns. Per tant, hom converteix irònicament l’activitat delictiva en una mena de servei al subjecte desvalisat. → afaitar. 2 barber de cara-sol loc. ‘barber ambulant’. «El barber de cara-sol / és un tipo molt antich, / per això ha mudat de pèl / y en senyor s’ha convertit» (Tipos, apèndix, 25). Loc. NR. Martí Gadea li dedica un article dels seus Tipos. Devia rebre aquest curiós nom perquè, sobretot en els dies freds, s’instal·laria en llocs assolellats, en cara-sols.

      barbeta, tocar la (a algú) loc. ‘afalagar-lo, llagotejar-lo’. «Trata a ta filla en cotonets, y voràs com tocant-li la barbeta la tindràs dels nasos a demanar de boca» (Rondalla, 18), «¿Por qué no ensayas, paloma? / Vols que·t toque la barbeta? / Vols que·t demane perdó?» (Escorihuela, 1884: 29), «y molt manco que li vajen en pamplines, li banyen l’aygua y li toquen la barbeta» (Tipos, apèndix, 116). Loc. NR al DECat, 1a doc. En Raspall, Martí (1994: 319, 469) fer la barbeta o tocar la barbeta ‘afalagar’. Metàfora.

      barcella 1 f. ‘latrina, comuna’. «cada u li diu son nom / a cagadora y cagar (...); / l’atre li diu (...) / el almodí, la barsella» (Anglés, 1840: 5). Acc. NR. Metàfora. Possible analogia formal, tenint a més en compte que alguns noms col·loquials de l’excrement, com a producte residual de l’aliment, fan referència al gra, als cereals. Així, en el mateix col·loqui s’anomena cera de forment i panfué. Cf. la lloncha de tots els grans ‘la latrina’ (Ensisam, 354). 2 estacar la barcella (a algú) loc. ‘colpejarlo, pegar-li’. «–Ya pots dir / que t’astaque la barsella. / –Femater, tu a mi? / (...) –Voràs obrin-te el cabildo (...)» (Escalante, I, 635). 3 menejar la barcella loc. ‘parlar molt’. «Home, home, tu estàs loco. / A hon diantres vas a parar? / Com meneches la barsella! (...) / Yo he comensat l’argument, / y tu ya l’as acabat» (Rahonament entre Cosme y el oncle Nadal, 3), «Bé menecha la barcella. / Pensaba que no acabàs / en dos hores, tio Pelut» (Martí, 1991: 149). 4 prendre la barcella loc. ‘prendre la paraula, parlar’.«anava ya a tornar-li la bolera el diable de la dona, y hu aguera fet (...), si l’onclàs li haguera deixat pendre la barcella. Poro tement-se (...) que·l poder de tot l’infern no bastaria per a fer-li parar la taravella, li féu quatre arromangos» (Rondalla, 18), «Has concluït, Ricopaño?..., / perquè en pendre la barcella, / parles més que un abogat» (Tio Cosme Nespla, 1). Locs. NR. Metàfores. En MGad. pendre la barcella ‘soltar la taravilla o hablar mucho y con tropelía’ i ‘atufarse’. Cf. estar (algú) de barcella ‘quedar-se xarrant amb algú, generalment pel carrer, fent una conversa’ i fer una barcella ‘mantenir una conversa amb algú’ (Gascón, 1999: 354). Com a malnom de persones xarraires i romanceres, Barcella, a Alcoi, a Bocairent i a la Vall d’Albaida (Tormo, 1991: 238; Satorres, 1991: 220; Casanova, 1997: 259). Locucions que potser cal relacionar amb les formades sobre el mot taravella (fer parar la taravella, parlar de taravella) (→), una de les parts mòbils del molí. Vegeu l’exemple de 4, on conviuen pendre la barcella i fer parar la taravella. Els grans mesurats amb la barcella es duen al molí per a moldre’ls. També el cabàs es pot usar per a mesurar grans. Així, a Saragossa capacero ‘encargado de manejar el capazo cuando este es empleado en la medición de granos’ (Moneva, 2004:134). En terres aragoneses també capacero ‘persona aficionada a conversar extensamente en la via pública’, ‘hablador’, ‘persona aficionada a largas conversaciones, generalmente de temas banales’ (Endize, 428-429; Moneva, 2004:134). Igualment, capazo ‘conversación larga con una persona que se encuentra por la calle, por sorpresa’ (Negredo, 2001-2002:191), ‘conversación de larga duración, interminable’ (Endize, 429), coger un capazo ‘entretenerse hablando más de lo normal’ (Mercadal, 2004:38), ‘hablar mucho rato con una persona hallada en la calle, portal, etc.’ (Moneva, 2004:135), ‘hablar mucho’ (Endize, 429), pillar capazo ‘pararse para charrar con unos y otros’ (Negredo, 2001-2002:101), ‘estar de conversación prolongada’ (Castillo, 2001:59), coger un canasto ‘entretenerse hablando con alguien’ i coger una barza ‘estar hablando con alguien durante largo rato’ (Blas, Romanos, 2003:34); coger un capazo ‘hablar largo rato dos personas que se encuentran en la calle’ arriba a La Rioja (Pastor Blanco, 2004:124). Potser cal considerar també els moviments de la barcella, o del cabàs, que evoquen els de la llengua o de la boca quan hom parla, o la idea d’‘abundància’ o ‘gran capacitat’ (cf. a capazos ‘en abundancia’, Endize, 429), que evoca una conversa llarga, o qualsevol altre motiu que ara per ara se’ns escapa.

      bardoll m. ‘persona desordenada, malforjada, esparracada’. «la señoreta [la xicota del pillet Dimas], / que no és per ahí un bardoll, СКАЧАТЬ