Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ ‘gronxar-se’ d’aquest mot i del verb balandrejar(-se) unit al caràcter llarg, tosc i gens refinat del vestit explicaria l’atribució metafòrica a una persona malgirbada, desmanyotada, així com a una persona poca-solta i toixa. L’associació entre els conceptes de ‘malforjat’ i de ‘curt d’enteniment o de coratge’ es troba també en el substantiu baldraga, baldragues. (cf. DCVB, II, 233). Cf. balzagues, batzagues ‘persona molt grossa o que porta la roba molt ampla i fent-li bosses’, relacionable amb betza ‘panxa, en sentit humorístic’ i betzà ‘poll... desgarbat’ i ‘persona gran i beneitota’ (Colomina, 1991: 131).

      balastrada f. ‘paraulota, blasfèmia’. «En qui solia incomodar-se molt era en una burra blanca que tenia (...), però en lloch de pegar-li per a que caminara, tot era dir-li balastraes, y la tia Pepa en tota la mel del món li dia que callara» (Espardenya, 57), «Parlava poch y sempre tan baixet que a penes li exia la veu del cos, però quant s’inquietava de veres dia moltes balastraes y solia alçar tal qual el gall» (ibid., 78). Mot NR. A Agullent: balastrada ‘frase blasfema, insultant’ (Casanova, 1981: 212). Per a Casanova (1981), derivat de balastre ‘persona que diu balastrades’, del llatí balare ‘dir absurditats o ximpleries’ i el sufix -aster.

      balcó m. ‘ulls’. «–Y ton pare? / –Està chitat. / –Milacre! Ma qu·és asunt! / Eixe home sempre està a punt / de tindre el balcó tancat» (Palanca, 1871a: 2). Acc. NR. Metàfora enginyosa, amb connotacions humorístiques, en la qual els ulls es transformen en el balcó, ja que aquesta és la part de la casa per la qual se sol mirar a l’exterior, i a més sol estar en la part superior de la vivenda, com els ulls ocupen la part alta de la persona. Tenir el balcó tancat, doncs, equival a tenir els ulls tancats, com ocorre quan es dorm.

      baldívia, de loc. ‘debades’. «Asò també sosoí / un dia en la llum de gas, / que de valdívia tenia / la poblasió disfrutant» (Cuento, 6). NR. Possible creuament jocós entre debades i el castellà de balde. Cf. el cognom Baldívia.

      baldòria f. ‘disbarat, falòrnia’. «Ya tinc ganes, senyor Ferri, / de parlar en la sesió, / puix són tantes les baldòries / que ha tengut que ouir de tots, / que necesite dir algo / pa salvar el nostre honor» (Burrimàquia, 29), «puix a quansevol que se mira poch en lo que parla, que diu desficacis o tonteries, u que ment més que la Gaceta, en seguida l’intimen: “Eixe diu lo que vol, com Çafanòria” (...) Dir lo que vol cada u / és fer lo de Çafanòria, / que dia lo que volia, / mes que fóra una baldòria» (Tipos, 245), «Per això a la bufa li dihuen la tia Pepa, esclafapets y totes les baldòries que volen» (ibid., 272), «Hui és al revés / del temps pasat. / Tot malcuynat / està ben vist. / Y lo més trist / és que s’escrihuen, / parlen y dihuen / només baldòries, / qüentos, falòries» (Troços, 183). NR al DIEC ni al DECat. En el DCVB (II, 233) es documenta en els Tipos. La terminació -òria recorda el pràcticament sinònim falòria ‘idea errònia, contalla mentidera, que ens donen com a veritable’, mot procedent de l’hel·lenisme italià falòdia (DCECH, I, 840-841; DECat, III, 869-870). En italià baldoria ‘allegria rumorosa’, ‘festa allegra’, ‘fuoco acceso in ocasione di feste’, en francés antic baldoire (baldorie) ‘joie, allégresse’, derivat del francés bald ‘joyeux, plein d’allégresse et d’ardeur’ (Godefroy, 1982 I, 561-562; Cortelazzo, Zolli, 1991: 105; De Mauro, Mancini, 2000: 202). L’italià baldoria pràcticament coincideix semànticament amb el baix llatí falodia ‘faces in signum laetitiae accensae’ i amb el sard logudorés falordia ‘banchetto, convitto, festino, baldoria’.

      ball 1 m. ‘contesa, gresca, batussa’. «creguí seria / una orde general / per a arreplegarlos tots (...), / pués solen los bastonets / moure a vegades bons balls» (Descripció de les lluminàries, 2), «com no s’arriben a dar / a lo que siga rahó, / vorà que pronte es mourà / un vall com el de Torrent, / que sempre s’acaba en mal» (Civera, 1820: 44), «Si no s’acaba la gresca, / no és menester parlar més. / Pués del modo que va el ball, / de no fer res portem traça» (Sainets il·licitans, 467). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. 2 m. ‘pallissa, batussó’. «Vent el meu atreviment, / els amos varen saltar, / dient-me: “Guilopo, bort, / enchendrat de mala part, / ves-te’n ans que en un garrot / et fem com un sac de sal”. / Però yo, ans que comensara / en aquella festa el ball, / prenint del carrer la porta, / a córrer vach escapar» (Martí, 1997: 369), «y el dia de eyxe gran vall / que vingué a vallar Suchet» (Civera, 1813a: 8). Acc. NR. 3 m. ‘afer o situació complicada, problemàtica’. «Vecham en què parà el ball» (Un pleyt, 296), «Veritat és que el bueno de Don Benigno li tenia oferit per sa part (...) al seu patró, a l’alsar-li un poc la mà a son temps en el consabido asunto cobratorio, y com el tal tio Cabrioles (...) era uno de los contribuyentes més atrasadets en este ball...» (Sueco, 147), «Ja sé jo que tots els hòmens / que han dirigit este ball / han sentit gran patriotisme / i han estat molt animats / en engrandir este poble» (Sainets il·licitans, 444), «Y Cajuja, en lo cap cajo, / els dia als del seu costat: / “Ja l’ham cagada, Manel. / En què pararà este ball?”» (Troços, 134). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. Figura en Pasqual Tirado (1974: 47): «En bon ball s’havia ficat! Pobre sastre!». 4 m. ‘moviment, agitació’. «Sols he pogut columbrar / tantas ideas confusas, / que ha de haber carros triunfals, / que el gran dragó del Colegi / anirà de punta en blanc. / Mes no puc aure a quin fi / se dirig tot este vall» (Rahonament entre Chimo el Gros, 1). Acc. NR. En el DCVB (II, 242) ball ‘conflicte, situació difícil o que exigeix molta activitat’. Cf. armar o moure polca ‘escandalitzar’ (Vinyoles, 1978: 140). En castellà col·loquial polca ‘alboroto; jaleo’ (Sanmartín, 1998a: 690). En l’argot francés bal ‘situation dangereuse, échange de coups de feu’ i bastringue, pròpiament ‘bal populaire’, metafòricament ‘désordre bruyant, tapage’ (Colin, Mével, 1990: 31, 42). Metàfores fonamentades en l’agitació i el desordre dels balls populars. 5 ball de Moixent loc. ‘gresca, batussa’. «Mestre! Tinga enteniment! (...) / Mire que apague el cresol, / i haurà ací ball de Moixent» (Sainets il·licitans, 116). 6 ball de picataló loc. ‘canvi o enderrocament de govern’ (?) «Els que gobern han segut, / que deuen menchar pallorfa, / tenen molt dura la corfa / o el cor mal y corromput. / Que escàndalo de nasió! / Que escàndalo de gobern! / Así s’armarà un infern, / o el ball de picataló» (El Mole, 1840-41: I, 291). Potser té a veure amb l’accepció de picar ‘anar-se’n, partir’, que en el DCVB (VIII, 558) es localitza al País Valencià. 7 ball de Torrent loc. ‘gran desordre; gresca; guerra’. «Vamos, allò és un tenderet, una escola sinse mestre, una cantina de cuartel (...), un ball de Torrent, un desorde soberano» (El Mole, 1837: II, 307), «Carta de nostre corresponsal en la guerra. (...) Y entre el fum y el moviment / y el tocar de les trompetes, / faltaben les castañetes / en aquell ball de Torrent» (Llombart, 1877: 204), «–Ya·stic calent! / No m’insulte, que m’esbare! / –Pillo. / –Carmelo. / –Mon pare... / –Padrí! / –Gran ball de Torrent» (Palanca, s. a.: 75). Locs. NR. Són populars les locucions acabar com lo ball de Torrent, acabar com lo ball de Moixent i acabar-se a garrotades com el ball de Moixent ‘acabar malament, amb baralles’ (cf. EscLl.; MGad.; DCVB, II, 242).

      ballar 1 intr. ‘estar, trobar-se (en un lloc)’. «–Y Roseta, per a hon balla? / –Estarà per allà dins» (Ovara, 1879b: 16). Metàfora. 2 intr. ‘actuar, decidir’. «So Gori, parlem clars, els españols no ballaran si no els fan ballar els fransesos... Trie vosté..., u estatut u Don Carlos..., tal és la voluntat de la machestat cristianísima Don Muixur Lleuís Felip (...), rey dels fransesos» (El Mole, 1837: I, СКАЧАТЬ