Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ o d’alguna persona molesta (aventar). En relació amb això, es coneix la locució ventar-se les mosques ‘saber-se defensar, saber respondre al qui ataca’ (DCVB, X, 715). 4 aventar-se-la loc. ‘apanyar-se, compondre-se-les’. «La veritat és que cada u se l’aventa com pot, y en tocant a divertir-se ningú pert rípio» (Llombart, 1877: 83). 5 aventar-se-les loc. ‘apanyar-se, compondre-se-les’. «Fica’t dins (...). / Yo me les aventaré» (Badia, s. a., 26v), «Deixem, puix, les coses com estan, y cada u que se les avente com puga» (Tipos, 12). Locs. NR.

      avesper → vesper.

      avestruç m. ‘poca-solta, capsigrany’. «Sagrat! Que mal tan infame! [l’amor] / Pués no hi ha cap d’avestruç / de metge que s’atrevixca / a curar li seu orgull» (Martí, 1996: 191), «Qu·està fent? Serà avestrús! / Li diu que patix del cor, / y està toquechanli els ulls!» (Escalante i Feo, 1889a: 25), «–En allegando a la Crus, / (...) es farem un nubolet / pe a entrar en gana. / –Avestrús!» (id., 1900: 28). Mot NR. Metàfora animalitzadora amb connotacions degradants. Del castellà avestruz.

       B

      babel 1 m. ‘confusió; desordre’. «a tot foraster fan plat..., perquè asò serà un babel, a on de sert se chuntaran més que en la arca de Noé diversitat de animals» (Bando cheneral, 4). Mot NR al DECat, 1a doc. Deonomàstic, per influència de la narració bíblica. Cf. «més locos c·una babel, / (...) se voldrem encara més» (Marçal, 1862: 27). 2 f. ‘brega’. «Què portarà hui el diari?... / Hola, molt bé escomensem! / “La cuestión de los Marruecos” / (...) Me pareix qu·entre uns y atres / van a armar una babel! / (...) Va a haber guerra» (Barber, Lleó, 1889: 15). Acc. NR.

      bàbia 1 m. i f. ‘babau, ximple’. «És dir, que m’ha fet l’afronte / de tratar-me com a un bàbia?» (Escalante, I, 231), «Sóc lo més bàbia» (id., III, 279). 2 f. ‘lloc o espectacle que causa admiració, fascinació’. «La bolta estarà teixida / de primorosos altars, / y serà tota una bàbia, / des de la hu a l’atre cap» (Romans nou, 3), «Chesús, Chesús, y que bàbia! / Pasmat estic y admirat / de veure lo que en València / hui en lo dia està pasant’ (Branchat, 80), «Asò de Benialà / és una bàbia, Domingo. / Así de tot lo que y a, / res mos fa falta. Así estem / com àsens en un dacsar» (Llorens, 55). 3 f. ‘mania, follia, oradura’. –Y Morón? / (...) Als doctors Assuero y Mata, / loco, els féu locos tornar. Y a aquell que manà asolar / de noustre hospital les gàvies, / qui li hagués dit que... ses bàbies / allí aniria a porgar...!» (Orga, 1880, ap. Llombart, 1883: 329). Mot NR. 4 (estar) en bàbia 1 loc. ‘estar admirat, estupefacte’. «Visenta: –So Tuno; és dir, que s’agarra / a ballar en chavaletes, / però en Visenta no balla. / Romualdo: –Que vosté sap?... / Visenta: –Y ho pregunta? / Melàsio: –Pués, señor, estic en bàbia! (Escalante, II, 114), «–Però com tu así en lo poble / dus la batuta molt alta (...), / volguera que m’achudares / pa que·l siñoret triunfara (...) / Per lo tant, si et compromets, / amor con amor se paga (...) / –Pués, siñor, estic en bàbia. / Eres tu molt aspañol» (Garcia Capilla, 1872a: 14). 2 loc. ‘estar distret o ignorant del que passa’. «Més, deixem-se de romanços / que la fam és punt de ràbia. / Malena! Que estarà en bàbia? / Malena, vine als meus braços!» (Sainets il·licitans, 276), «–Y què és això? (...) / –Tu sempre en bàbia, Nelet» (Vives, 1873b: 5). Aquesta locució figura en EscLl. i MGad. També en castellà (cf. Beinhauer, 1991: 173-174; Sanmartín, 1998a: 68; Carbonell Basset, 2000: 42; Luque et al., 2000: 51; Buitrago, 2002: 314), i el substantiu babión ‘tonto, babieca’ (Alonso Hernández, 1977: 84; Chamorro, 2002: 125). En Labèrnia (1839: 214) bàbia ‘espècie de estupidés, distracció o enagenació’, en Esc. bàbia ‘embobamiento’. En La infanta Tellina y el rey Matarot es parla de la terra de Bàbia per a fer referència a l’obvietat d’un raonament: «En tota terra de Bàbia / a ningun arbre (açò és cert) / se li pot posar lo empelt / ans que li puje la sàbia» (Mulet, 239). Probablement, cal veure-hi, a més d’un possible joc de paraules amb el nom de la comarca lleonesa de Bàbia (DCECH, I, 443), l’arrel expressiva bab-, denotadora d’infantilisme i confusió en l’expressió, l’acció i el pensament, la qual es troba en babieca i en mots catalans com babau, babai i babà ‘ximplet, beneitot’. Té igualment un valor expressiu el francés baba, en les locucions être baba i en rester baba ‘être vivement surpris, stupéfait’ (Colin, Mével, 1990: 26). 5 quedarse en bàbia loc. ‘quedar-se estupefacte’. «cuant els teus ulls / en altres ulls guilopets / s’encontren, t’has de quedar / en bàbia» (Escalante, II, 613). Locs. NR.

      babieca adj. i m. i f. ‘ximple, babau’. «Del millor ya m’olvidava, / aquell benaventurat / Maurício, bona babieca!, / que en tot era desastrat» (Ros, s. a.⁴, 2), «No crega vosté que a mi em desmayen eixos pitetos que contínuament solen donar-me (...) de majadero, torpe, troncho de lletuga, babieca y atsètera» (Sueco, 52), «tindran vergoña de menchar d’un ente qu·en vida ha menchat a espenses de molts babieques» (Llombart, 1877: 194). Mot NR. El recullen Labèrnia (1839: 214), Sanelo (Gulsoy, 1964: 80), Esc., EscLl. i MGad. Sembla ser un manlleu del castellà babieca id. La forma catalana corresponent és babeca (o baveca), recollida també en els anteriors diccionaris. A Lleida babieca ‘distret, despistat’ i babiequejar ‘estar distret, despistat’ (Massana, 2004: 27). És un mot creat amb l’arrel expressiva bab-, que ja hem vist en bàbia (cf. DECat, I, 527; DCVB, II, 189). L’aplicació amb l’adjectiu en femení a un home (bona babieca) no fa sinó emfasitzar el to degradant del terme.

      babieco adj. i m. ‘ximple, babau’. «Quants babiecos y a, caram!» (Coloqui nou sobre la bola, 3), «Y vajen vostés a (...) fer-li la oposició, si volen que·ls (...) endorse en seguida les grans paraules de atrasat, retrògrado, babieco y atres per l’estil» (Tipos, apèndix, 140), «Babieco, escriu / y ompli paper» (Troços, 185). Mot NR. Variant masculina de babieca, el qual, com ja hem vist, també s’aplica a subjectes masculins. En MGad. babiech i babieco figuren com a sinònims de babieca i babeca. En aragonés babieca i babieco ‘alelado, encandilado’ (Endize, 242). En català bavec, baveca (cf. DECat, I, 527).

      babilònia 1 f. ‘confusió, desordre; embolic; discòrdia’. «No és prou millor lo ser frare, / que d’aquestes babilònies està exempt, que capellà?» (Morlà, 180), «era lo món una bola / on los elements discordes / (...), era un caus de babilònies» (ibid., 247), «A la España has enredrat, / y l’has feta babilònia» (El Mole, 1840-41: I, 31), «Allò era una babilònia / y un cahos de confusions» (Un pillo, 41). NR al DECat ni al DIEC. 2 ser (algun lloc) la torre de Babilònia loc. ‘ser un lloc on regna la confusió i el desordre’. «–puix el fantasma la moda / ya ocupa les quatre parts, / y ni españols se coneixen, / ni francesos ni indians; / perquè ya ni en lo vestir, / ni en los costums, ni en parlar / diferencien uns de altres. / –Con que açò serà al remat / la torre de Babilònia» (Leon, 1787b: III, 4). Loc. NR. Babilònia ‘confusió’ es documenta en català ja al segle XVI (DCVB, II, 190), i en castellà almenys des del segle XVII (Alonso Hernández, 1977: 83-84; García Gallarín, 1997: 64). Creació deonomàstica fonamentada en la narració bíblica. Per antonomàsia, s’aplica a tota situació o lloc dominat pel caos i la confusió.

      bac, pegar un loc. ‘arruïnar-se, СКАЧАТЬ