Santa María de Montesa. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ target="_blank" rel="nofollow" href="#ulink_1fe15663-42e1-528d-a41b-6b53d0e43730">18. Tomàs de Montagut: «El reial patrimomi i els béns del Temple (1307-1317)», Actes de les Primeres jornades sobre els ordes religioso-militars als Països Catalans (segles XII-XIX), Tarragona, Diputació de Tarragona, 1994, pp. 140-153. A inicis del 1308, Jaume II va escriure al bisbe de València, present en el concili provincial per a comunicar-li que el papa Climent V li manava detenir els templers i emparar-se del patrimoni, H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 77-79, doc. 54.

19. M. Vilar: Els béns del Temple..., p. 29.

20. A. Forey: The Fall of the Templars..., pp. 24-74 i M. Vilar: Els béns del Temple..., pp. 32-50.

21. AHN, Órdenes Militares (OM), Orden de San Juan de Jerusalén (OSJ), c. 853, doc. 58.

22. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., pp. 378-379. La butlla Nuper in generali va donar pas a noves negociacions. Els representants del rei Jaume II a Avinyó van comunicar al pontífex que la resolució es prendria amb el seu consell, H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 295-298, doc. 145; pp. 298-302, doc. 146. Climent V seguí enviant missives als reis i prelats dels regnes peninsulars, com el d’Aragó, on indicava que els béns dels templers havien de recaure en els hospitalers; NLM, 10, docs. 47, 48, 49 i 50. Altres comunicacions recollien l’excepcionalitat de la decisió en els territoris hispans, NLM, 1139, a Bona templariorum, pp. 57-60. Val a dir que almenys des del 1211 els principals reis hispans estaven negociant conjuntament per aturar les accions del papat en el patrimoni templer; Jaime Villanueva: Viaje literario a las iglesias de España. Madrid, 1806, vol. 5, pp. 206-207.

23. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., p. 377. Jaime Villanueva: Viaje literario..., vol. 5, pp. 196-197.

24. A. Luttrell: «Gli Ospitalieri...», p. 80 i J. M. Sans Travé: El procés dels templers catalans..., p. 282.

25. H. Finke: Acta Aragonensia..., t. III, 1922, pp. 315-316, doc. 149. El diplomàtic del rei a Avinyó, Arnau de Vilanova, ho explicava així a Jaume II, qui a més informava que el papa es mostrava a vegades airós i d’altres receptiu en parlar del tema.

26. Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Reial Cancelleria (RC), 336, ff. 164v-167r: «era major profit e major seguretat que fossen dues ordens que una».

27. Idem: «...Et cert que·l poder del Espital seria tan gran que multitut d’omes, de castells et de forçes, et de rendes et d’altres coses que null altre poder del rey enfora no se poria comparar amb aquell, ans encara al poder del rey poria esser molt gran perill».

28. H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 294-298, doc. 145.

29. H. Finke: Acta Aragonensia..., t. III, pp. 332-337, doc. 158 (14 de maig de 1317).

30. L. García Guijarro: «Los orígenes...», p. 71.

31. Josep Maria Sans i Travé: Els templers catalans. De la rosa a la creu, Lleida, Pagès editors, 1996, p. 465.

32. Les peticions i arguments de Jaume II al papa l’any 1312, a H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 212-216, doc. 113, pp. 223-224, doc. 118, pp. 231-238, doc. 125, p. 265 i doc. 134, pp. 279-285, doc. 139.

33. A. Forey: The Fall of the Templars..., pp. 156-209.

34. E. Sarasa: «La supresión de la orden...», pp. 390-394. En aquest sentit, posteriorment va implicar als seus oficials perquè els hospitalers gaudissin dels drets que els templers havien tingut anteriorment en explotacions agràries i rendes, AHN, OM, OSJ, c. 589, doc. 173 (1318), 174 (1318).

35. A. Forey: The Fall of the Templars..., pp. 156-209, nota 33 i M. Vilar: Els béns del Temple..., p. 93. A diferència del rei Felip IV de França, qui s’apoderà de béns mobles, fingí ser creditor del Temple i obligà els hospitalers a pagar 200.000 lliures.

36. ACA, Reial Cancelleria, butlles, lligall 28, n. 10 i AHN, còdex 649, ff. 57-62, doc. 83, i còdex 659 ff. 29-40; aquests còdexs i els citats més endavant es troben a la secció d’ordes militars, orde de Sant Joan.

37. Val a dir que els tres primers frares de Montesa i els dos primers mestres eren hospitalers, però s’hi seguia la regla cistercenca de Calatrava, A. Luttrell: «Gli Ospitalieri...», p. 84.

38. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., p. 381. No refereix la font documental, però l’acceptació és evident per la manca de disputes i per les accions executòries dels béns fetes pels mandataris de la institució.

39. AHN, còdex 649, ff. 56r-57r, doc. 81 (1317) i AHN, còdex 659B, ff. 40r-43r.

40. AHN, OM, OJS, c. 636, doc. 18. La presa de possessió de Miravet, AHN, OM, OJS, c. 610, doc. 92.

41. J. Villanueva: Viaje literario..., vol. 5, pp. 156-157.

42. El papa demanava al bisbe de Saragossa el retorn de les esglésies que eren del Temple i que pertanyien a l’Hospital, AHN, còdex 649, f. 57, doc. 82 (1317); i en termes més generals a tots els eclesiàstics, AHN, còdex 649, ff. 62r-67r, doc. 84 (1318), i semblantment AHN, còdex 649, ff. 69r-71r, doc. 87 (1318); als bisbes d’Osca i Tarassona per tal que defensessin els hospitalers en els plets sobre els béns ocupats, AHN, còdex 649, ff. 67r-69r, doc. 85 (1320).

43. H. Finke: Acta Aragonensia..., t. II, p. 718.

44. Antonio Arribas Palau: La conquista de Cerdeña por Jaime II de Aragón, Barcelona, Instituto Español de Estudios Mediterráneos, 1952, pp. 117-119. Robert de Nàpols deia que ell faria cedir aquests béns, conscient de la gran influència que tenia sobre el papat. El patrimoni dels ordes podia convertir-se en una mena d’apanage per als fills del rei.

45. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., СКАЧАТЬ