Santa María de Montesa. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ militars. En aquest context, es produí la intervenció del rei Jaume II en el patrimoni templer, que convertí l’orde hospitaler en una poderosa i principal institució dominical a Aragó, i destacada en terres catalanes, encara que pràcticament havia perdut la presència a València. La regionalització patrimonial en determinades zones i la politització a la Corona d’Aragó coincidí amb l’enfortiment de la seva trama governativa i fiscal, conduïda des de Rodes. Aleshores la incidència del rei va augmentar envers l’Hospital i el nou orde de Montesa, ara més subjectes a les necessitats i al desplegament de les funcions de la monarquia, que es va concretar en una sèrie d’intervencions en l’administració, patrimoni i, fins i tot, recursos. Alternativament, el papat esdevingué un autèntic garant de l’organització santjoanista, sovint com a representant dels interessos de Rodes, i amb una major actuació que la que havia protagonitzat en els segles anteriors. La peculiar dimensió internacional del renovat orde va propiciar accions del poder reial, papal i del mestre, no lliures de disputes o contradiccions, i amb això els seus membres van esdevenir actors destacats en l’activitat política de la Corona d’Aragó.

      * El present estudi s’ha fet gràcies al projecte de recerca HAR 2013-45266 del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

1. Les principals referències sobre l’abolició del Temple a la Corona d’Aragó són: Heinrich Finke: Papsttum und Untergang des Templerordens, Münster, Druck und Verlag der Aschendorffschen Buchhandlung, 1907; Alan Forey: The Fall of the Templars in the Crown of Aragon, Aldershot, Ashgate, 2001; Josep Maria Sans i Travé: El procés dels templers catalans. Entre el turment i la glòria, Lleida, Pagès editors, 1990; Maria Vilar Bonet: Els béns del Temple a la Corona d’Aragó en suprimir-se l’orde (1300-1319), Barcelona, Fundació Noguera, 2000 i Esteban Sarasa: «La supresión de la orden del Temple en Aragón. Proceso y consecuencias», a Ricardo Izquierdo i Francisco Ruiz (eds.): Las órdenes militares en la Península Ibérica. Vol. I: Edad Media, Cuenca, Ediciones de la Universidad Castilla-La Mancha, pp. 379-401.

2. Partim d’estudis com el de Joaquim Miret i Sans: Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs, Barcelona, Casa Provincial de la Caritat, 1910. Sobre les conseqüències amb relació a l’orde montesina, Enric Guinot Rodríguez: «La fundación de la orden militar de Santa María de Montesa», Saitabi, XXXV (1985), pp. 73-86, i Luis García Guijarro: «Los orígenes de la orden de Montesa», a Las órdenes militares en el Mediterráneo occidental (siglos XII-XVIII), Madrid, Casa de Velázquez, 1989, pp. 69-83.

3. H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 276-279, doc. 138: «e si el papa feya un orde novell», pp. 280-285, doc. 139: «a orde novellament faedor...». També es registrà en els arxius de la institució a Rodes, National Library of Malta (NLM), 10, docs. 48 i 49: «bona quondam domus et ordine milicie Templi ordem Hospitali sancti Ihoannis Ierosolimitani concedere quam ordinem de nouo creando»; i docs. 50, 51.

4. Joannis Dominici Mansi: Sacrorum Conciliorum Nova Amplissima Collectio, núm. 24, Venècia, 1790, pp. 134-135. La notícia procedia d’informacions posteriors. Jean Baptiste Martin: Conciles et bullaire du diocèse de Lyon: des origines à la réunion du Lyonnais à la France en 1312, Lió, 1905, p. 441, doc. 1821. No hi consta que el rei Jaume I es negués a un orde únic per l’excés de poder en el seu territori, a diferència del que explica Alain Demurger: Auge y caída de los templarios, Madrid, Martínez Roca, 1986, p. 233. Tot i que va assistir al concili, ho va fer al maig i aquesta qüestió es va plantejar a darreries de juliol.

5. Liber de passagium o Liber de fine, Sebastià Garcías Palou: «Sobre la identificació del “llibre del passatge”», Estudios lulianos, 16 (1972), Londres, pp. 216-230: 225; i Alan Forey: The Military Orders. From the Twelfth to the Early Fourteenth Century, Londres, Macmillan Education, 1992, pp. 217-220.

6. J. N. Hillgarth: Ramon Llull i el naixement del lul·lisme, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998, pp. 93-94.

7. Gabriel Ensenyat: «Pacifism and Crusade in Ramon Llull», Quaderns de la Mediterrània, 9 (2008), pp. 137-144: 141. La proposta d’unió dels ordes es discutí en concilis provincials a petició del papa Nicolau IV després de la caiguda d’Acre, i fou acceptada; Alan Forey: «The Military Orders in the Crusading Proposals of the Late-Thirteenth and Early-Fourteenth Centuries», Traditio, 36 (1980), pp. 317-345: 321.

8. A. Forey: The Military Orders..., p. 219.

9. Anthony Luttrell: «Gli Ospitalieri e l’eredità dei Templari 1305-1378», a The Hospitallers of Rhodes and their Mediterranean World, Aldershot, Ashgate, 1992, III, pp. 67-86: 67.

10. Maria Bonet Donato: La orden del Hospital en la Corona de Aragón. Poder y gobierno en la Castellanía de Amposta, Madrid, CSIC, 1994, pp. 51-59.

11. Sobre la posició estratègica de Tortosa i Amposta, Jean Pierre Cuvillier: «La noblesse catalane et le commerce des blés aragonais au début du XIV siècle (1316-1328)», Mélanges de la casa de Velázquez, VI (1970), pp. 113-130: 114-118. Maria Bonet: «L’Amposta feudal: poders, societat i economia», a Actes de les Primeres Jornades d’Història d’Amposta, Amposta, Ajuntament d’Amposta, 2001, pp. 141-180: 163-166. L’interès del rei per Tortosa es constata també perquè va assolir la tercera part de Guillem de Montcada en dates properes a l’obtenció del domini templer a la ciutat; Laureà Pagarolas: «La fi del domini de l’orde del Temple a Tortosa», Anuario de Estudios Medievales, 28 (1998), pp. 267-291: 272.

12. H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 182-184, doc. 101. L’argument servia per a reclamar les prestacions militars que el rei exigia als hospitalers.

13. Heinrich Finke: Acta Aragonensia. Quellen zur Deutschen, Italienischen, Französischen, Spanischen zur Kirchen und Kulturgeschichte aus der Diplomatischen Korrespondez Jaymes II (1291-1327), t. 1, Scientia Verlag Aalen, 1968 (1a ed. 1908), pp. 115-116 (1302).

14. Iohannes Vincke: Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Chatalanicae et ecclesiae relationes illustrantia, Barcelona, Biblioteca Balmes, 1936, pp. 302-303 (ca. 1325): «hoc nolumus ignorare... dictum ordinem Hospitalis in dominio nostro a nostris progenitoribus recolende memorie fuisse donatum et honorifique atque bene,... fere omnia bona oridinis Templi».

15. A. Forey: The Military Orders.., pp. 217-218.

16. NLM, 10, docs. 20, 28 i 50 (de Climent V); i NLM, 1126, ff. 196-199, NLM, 1136, ff. 130-134v i 167 (de Joan XXII).

17. J. M. Sans i Travé: El procés dels templers catalans..., pp. 75-82. No obstant això, se l’havia acusat d’emprendre les accions СКАЧАТЬ