Santa María de Montesa. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ En la historiografia s’ha referit com una solució pontifical de conformitat al mestre: Joseph Delaville le Roulx: Les hospitaliers à Rhodes (1310-1421), Londres, Variorum Reprints, 1974, p. 49 i J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., pp. 387-388. Cap d’aquests dos autors citen la font. Iacomo de Bosio en dona la informació en explicar el perquè de la formació del priorat de Catalunya. Adverteix que malgrat la divisió i per algun temps els hospitalers catalans, aragonesos, valencians i mallorquins van continuar tenint alguns interessos en comú, i ho recollí «come appare nelle bolle registrate nella cancelleria di questa sacra Religione»; Iacomo Bosio: Dell’Istoria della sacra religione et illustrisima militia di San Giovanni Gierosolimitani, II, Roma, 1594, p. 29.

47. No queda clar que el document emès per Joan XXII fos una butlla, tot i que sembla que Bosio ho afirma, donat que no es registra en cap dels fons santjoanistes, ni tampoc s’ha pogut trobar en els documents papals de Rodes actualment custodiats a Malta a la NLM.

48. I. Vincke: Documenta selecta..., pp. 246-249, doc. 347.

49. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., p. 207.

50. J. Delaville le Roulx: Les hospitaliers..., p. 49.

51. Anthony Luttrell: «The Aragonese Crown and the Knights Hospitallers of Rhodes 1291-1350», English Historical Review, LXXVI, 298 (1961), pp. 1-19: 18-19.

52. I. Vincke: Documenta selecta..., pp. 302-303, doc. 419.

53. Eren reclamacions i actuacions del rei pròpies d’una comprensió vassallàtica del lligam a diferència del que apunta Pierre Bonneaud, qui en nega el contingut vassallàtic. Argumenta que no figura la petició de consell ni auxili, o el terme vassall en el jurament: Els hospitalers catalans a la fi de l’edat mitjana. L’orde de l’Hospital a Catalunya i a la Mediterrània 1396-1472, Lleida, Pagès editors, 2008, p. 100. En les diverses versions dels juraments d’hospitalers, l’acte es refereix com a homagium, terme explícit de l’homenatge. Recordem, però, que ja no és l’època del feudalisme clàssic, i això justifica que no hi hagi la reclamació explícita d’ajuda i consell, per bé que era clarament implícita.

54. A. Luttrell: «The Aragonese Crown...», p. 7, i intervencions dels reis en responsions, pp. 9-10.

55. ACA, ordes religioso-militars, Gran Priorat de Catalunya, inventaris núm. 1103 (de darreries del segle XVII) i núm. 1111, des de p. 32. Val a dir que l’inventari 1111, amb poques coincidències amb els actes registrats del 1103, reuní també alguns juraments del castellà d’Amposta.

56. H. Finke: Acta Aragonensia..., t. III, pp. 332-337: «E tota la major força dels cardenals contradixeren ... especialment al sagrament e al homenatge dels hospitalers». També es van oposar a què els béns del Temple fossin donats a un altre orde que no fos l’Hospital, com va acabar passant amb Montesa, perquè anava en contra del concili general i «daria hom exemple als prínceps del món, que cada hu demanàs açò».

57. I. Vincke: Documenta selecta..., pp. 246-249, doc. 347.

58. Ibíd., pp. 302-303, doc. 419.

59. Jochen Burgtorf: The Central Convent of Hospitallers and Templars. History, organization and personnel (1099/1120-1310), Leiden, Brill, 2008, pp. 628-629.

60. J. Delaville le Roulx: Les hospitaliers..., pp. 65-67; M. Bonet: La orden del Hospital..., p. 68. Sembla que el mestre volia forçar les vacants per a rebre beneficis. De nou, el rei Alfons el Benigne va demanar al papa l’elecció de fra Arnau Alós com a prior el 1331, després de l’oposició, i fins i tot excomunicació promogudes pel mestre i el papa, I. Vincke: Documenta selecta..., pp. 357-359, doc. 490; actuacions del papa doc. 487 i p. 360, doc. 492 i NLM, 1136, ff. 398r-399r; 488r-489r i 526r, etc.

61. I. Vincke: Documenta selecta..., pp. 302-303, doc. 419: «pro deffensione regni vel offensione inimicorum fidei ortodoxe, servicium ipsium honorifice possimus habere». Fins i tot el rei va arribar a amenaçar amb la confiscació del patrimoni, H. Finke: Acta Aragonensia..., II, pp. 818-820.

62. I. Vincke: Documenta selecta..., pp. 357-9, doc. 490, i Pascual Jaume Chust Belasco i Josep Royo Martínez: «Una conseqüència de la guerra amb el regne musulmà de Granada en el senyoriu de Torrent. L’arrendament de 1330», Torrens, 3 (1984), pp. 45-51.

63. Antoni Udina Abelló: «Els ordes religiosos-militars i les Corts catalanes (1283-1412)», Actes de les primeres..., pp. 132-139.

64. Convocatòria a les corts aragoneses de 1291, I. Vincke: Documenta selecta..., pp. 29-30, doc. 56 i la proclamació dels membres del braç eclesiàstic de les corts de València el 1301, ibíd., p. 52, doc. 94.

65. Carlos Barquero Goñi: «Los hospitalarios y la monarquía castellano-aragonesa. Siglos XII-XIII», Archivos leoneses, 97-98 (1995), pp. 57-119, i M. Bonet: La orden del Hospital ..., p. 63.

66. Anthony Luttrell: «Hospitaller life in Aragon: 1319-1370», The Hospitallers..., XV, pp. 97-115: 100. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., p. 405 i Manuel Sánchez Martínez: «Las órdenes militares en la cruzada granadina de Alfonso el Benigno (1329-1334)», Anuario de Estudios Medievales, 28 (1998), pp. 31-58: 34-47.

67. ACA, RC, 924, f. 194 (1324); AHN, OM, OSJ, c. 586, doc. 141 i 151 (1324); i doc. 147 (1327).

68. A. Arribas Palau: La conquista..., p. 212.

69. Ibíd., pp. 184-185.

70. ACA, RC, 1227, ff. 119r-120r. De la implicació dels hospitalers en les activitats militars del rei Pere el Cerimoniós, en dóna testimoni el fet que es gastés les responsions en la guerra entre Aragó i Castella el 1358, J. Delaville le Roulx: Les hospitaliers..., p. 375. Ben coneguda és la proximitat amb el castellà fra Juan Fernández de Heredia, qui, per exemple, va entrar a València amb el comandament del rei i van reprimir els unionistes, A. Luttrell: «Hospitaller life...», p. 101.

71. Això СКАЧАТЬ