Els valencians, poble d'Europa. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ que oposat al pancatalanisme, Adlert no guarda animadversió contra els catalans o contra Catalunya. En nombroses ocasions l’autor deixa clara la seua admiració i estima pels catalans, la qual cosa no té relació ni és incompatible amb el fet de no sentir-se català.⁶⁰ Adlert arriba a afirmar categòricament: «Tot lo que s’assemble a guerra, beligerancia, discordia… entre Valencia i Catalunya es contra natura.»⁶¹

       Conclusions

      Miquel Adlert és un patriota que promou un nacionalisme integrador estrictament valencià a partir de la identitat territorial, la recuperació de la memòria històrica basada en les institucions forals del regne de València i la idealització de la història política de caràcter pactiste dels valencians. Reivindica l’onomàstica i el símbols tradicionals privatius i la recuperació de la llengua valenciana, primer amb criteris convergents amb els catalans i al final de la seua trajectòria amb criteris estrictament particularistes, entrant en contradicció amb el fet de considerar la llengua com a tret característic però no definitori de la valencianitat. De mentalitat cristiana i jurídica, defén la lluita contra la incultura i el respecte als discrepants des de la fermesa de les conviccions pròpies com a via per a tornar al poble valencià l’orgull perdut i la plena consciència nacional. Llevat dels seus postulats lingüístics més tardans i de la falta de separació ocasional entre l’argumentari polític i el sentiment religiós, el seu pensament manté molts aspectes vigents i és un referent teòric fonamental per a entendre els valencianismes actuals. Recuperar la seua figura és un acte de justícia que pot ajudar en el procés de reconciliació cívica que necessitem encara hui els valencians.

1 Miquel Adlert, Sobre dos temes jurídics, edició de l’autor, València, 1982, pp. 19-20.

2 Amb el títol El pensament valencianiste de Miquel Adlert (1998), l’editorial l’Oronella reedità: En defensa de la llengua valenciana (1977), l’obra primordial del seu gir ideològic; De la meua catacumba (1984) i Del periodisme meu (1984). Esta última obra és en realitat un recull de diversos articles que s’estenen cronològicament des de 1935 fins a 1983.

3 Miquel Adlert, El pensament valencianiste de Miquel Adlert, L’Oronella, València, 1998, p. 39. L’obra no s’arribà a publicar.

4 Ibid., pp. 62-33.

5 «¡Senyor, Deu de les nacions!: Per les vostres infinites bondat i misericordia, digneu-vos concedir-nos que l’ancora de l’Esperança, que tan generosament nos haveu otorgat per a que nos conforte el mantindre-nos en la fe en la Patria Valenciana, siga nunci de la pronta obtenció de la palma de la Victoria que faça fructificar en Valencia a l’olivera de la Pau.» Ibid., p. 211. A l’obra De la meua catacumba podem trobar «Aixi com Deu nos dona nostre pa de cada dia, donem a la Patria Valenciana, com canta l’himne de la Mare de Deu dels Desamparats, nostre patriotisme de cada dia, que patriotisme es amor […]», ibid., p. 164.

6 Com ara: «El valencianisme patriotic es l’Evangeli de la politica valenciana», ibid., p. 165.

7 En efecte, com reconeix Aureli López; «la seua formació i preparació es fan visibles en cada articul si sabem adaptar-nos als fets i a l’any en que foren escrits.» Aureli López, «Introduccio. “Del periodisme meu”», a El pensament valencianiste de Miquel Adlert, op. cit., p. 213.

8 «¡Pero son tantes les ilusions que m’han trepijat aixi com les marginacions que m’han fet, inclus els que no devien d’haver-ho fet i dels que yo no podia mai, no ya esperar sino ni tan sols imaginar com a desbocada fantasia!» Miquel Adlert, Sobre dos temes jurídics, op. cit., p. 9.

9 L’editorial Del Cenia al Segura, que comptava amb Xavier Casp com a assessor literari i que havia publicat En defensa de la llengua valenciana, només li reedità la novel·la llarga I la pau (1953, 1983). Paraval li publica l’estudi L’espirit jurídic del Rei Don Jaume (1980) i li reedità la novel·la El dia torna (1954, 1981). Adlert es reedita o publica tretze obres pel seu compte.

10 El Centre de Cultura Valenciana, fundat per la Diputació de València en 1915, passà a denominar-se Acadèmia de Cultura Valenciana en 1978 (se li concedí el títol de Real en 1991). Adlert participava com a col·laborador en la Secció de Llengua i Literatura Valencianes, la qual prengué el seu llibre En defensa de la llengua valenciana com a base de la proposta ortogràfica, gramatical i lèxica que serà coneguda com a Normes del Puig. En l’obra Sobre dos temes jurídics l’autor atribuïx a Vicent Simó Santonja –que arribà a ser degà de la institució– el vet a la seua entrada com a membre de ple dret de l’Acadèmia. Miquel Adlert, Sobre dos temes jurídics, op. cit., pp. 15-17.

11 Revista mensual valencianista fundada i gestionada per Carles Sentí Esteve, Miquel Adlert i Xavier Casp. Comptà amb 62 números, íntegrament en valencià, publicats entre maig de 1978 i novembre de 1983.

12 El PSOE havia renunciat al marxisme com a ideologia oficial del partit tres anys abans, en el seu Congrés Extraordinari de l’any 1979 celebrat a Madrid.

13 Editorial fundada i dirigida per Xavier Casp i Miquel Adlert (1943-1966) que publicà obres de Xavier Casp, Miquel Adlert, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Vicent Casp, Joan Fuster, Emili Beüt, Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto, Joan Valls i Jordà, Josep Iborra, Francesc de P. Burguera, Alfons Cucó, etc.

14 Com ara Francesc de Paula Burguera, «La irresponsabilidad de Casp y Adlert», El País, 29-03-2015; disponible en Internet: https://elpais.com/diario/2005/03/29/cvalenciana/1112123887_850215.html

15 Tractat parcialment per Antoni Ferrando, «Estudi preliminar», a Manuel Sanchis Guarner, Gramàtica valenciana, Altafulla, Barcelona, p. XXVI i ss.

16 Ferran Archiles, Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana, Afers, Catarroja, 2012, p. 426.

17 «Adlert, a mes, es un dels primers teorics del nacionalisme valencià modern. Segurament ho ha pogut ser perque en ell s’han ajuntat dos condicions […]: sentiment com a patriota i coneiximent com a juriste.» Joan Salvador López, «Valor i valua de Miquel Adlert Noguerol», a Artur Ahuir et al., Miquel Adlert, homenage, Lo Rat Penat, València, 1990, p. 35.

18 Per a l’autor, la llibertat és un СКАЧАТЬ