Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ y estaven tan irritats com aquells que·n los brosquils pasturen per ses marjals» (Barberà, 1905: 172). En aragonés brosquil ‘redil’ (Borao, 1859: 127; Pardo Asso, 1938: 64; Endize, 357), ‘especie de apartamento dentro del corral para separar a un animal del resto del ganado’ (Gil, 1999: 24), ‘pequeña cabaña para los borregos recien nacidos’, despectivament ‘vivienda pequeña y de malas condiciones de habitabilidad’ (Díaz-Peco, 1963: 306), amb la variant brusquil ‘corralico donde engordan los ternascos’ (Endize, 359), ‘pajera en donde ponen las ovejas que rechazan lactar sus crías’ (Moneva, 2004: 110), i embrosquilar ‘poner el ganado en el redil’ (Pardo Asso, 1938: 134).

      brot 1 m. ‘penis’. «Va buscant l’herbeta verda / la vaca per la devesa, / i aplega el bou, i (...) / d’una altra herbeta un bon brot / li amostra, i li’l clava tot, / com l’agulla en un canut» (Bernat i Baldoví, 1845a: 20). Acc. NR. Metàfora formal. 2 (ni) un brot loc. ‘gens; res’. «ham anat pronosticant del mateix modo que ho férem en lo El Mole antic, y no ham errat ni un brot» (El Mole, 1840-41: I, 67), «No es pensen que sé lletí, / (ya ho he dit ans). No en sé un brot» (Un pillo, 61), «y lo qu·és dormir, ni un brot» (Milacres, 104), «Ja està enterat. / Ha vingut en el instant, / i pensa arreglar-ho tot, / sense deixar-se ni un brot» (Sainets il·licitans, 396). NR al DECat, 1a doc. Segura (1996: 140) documenta sense fer-ne mai un brot. En el DCVB (II, 686) només es registra com a quantitatiu, però veiem que s’usa així mateix com a indefinit negatiu. Fórmula col·loquial intensificadora de la negació, fonamentada en la petitesa d’un brot, que acaba de pujar d’un borró. 3 no fer-ne un brot loc. ‘no treballar gens, no fer gens de treball’. «Casar-te y no fer-ne un brot, / tot va ser u» (Escalante, I, 54), «–Y hui que pensaba yo / anar (...) / a treballar. / –Tu, que may n’has fet un brot?» (Badia, 1904: 10), «hi a temps per a encomanar-se a Déu y per a fer faena, qu·és lo que no volen moltes d’elles, y per això volen ardits y traces per a no fer-ne un brot» (Tipos, 23). Loc. NR al DIEC ni al DECat, 1a doc.

      bruixa 1 f. ‘dona dolenta’. «–Dona, / no sigues chodia. / (...) –Te pesigaré. / –Y què va de chodia a bruixa...? Res» (Balader, 1883: 21). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. Metàfora. 2 f. ‘dona tafanera’. «Una agüela molt dotora, / sols per ohuir y saber, / aguaità en la nit de nòvios / pel pañ de casa Quiquet. / Mes, sens ducte, alguna cosa / molt grosa vórer degué, / cuant, de pronte, la molt bruixa, / pegà a fuchir fentse creus» (Llombart, 1878: 34). 3 f. ‘dona luxuriosa, adúltera’. «Què sap la mala ventura / per a que este afaramàs / s’enamorara del frare? (...) / Marxí tot ple de manies / y pensant com arreglar / el dar-li un xasco a esta bruixa» (Martí, 1996: 109), «Yo en ma vida ha tingut sels, / però les dones són bruixes» (Palanca, 1859a: 11). En Pomares (1997: 63) bruixa calenta ‘dona luxuriosa’. 4 f. ‘dona maldient, enredaire’. «–Qui u diu això? / –La so Nàsia. / –May, la bruixa volaora! / Borracha, més que borracha!» (Escalante, II, 75). L’adjectiu voladora, qualitat atribuïda popularment a les bruixes, intensifica el sentit pejoratiu del mot. 5 f. ‘dona dominant, prepotent’. «Si la filla li pareix, / m’a tocat la loteria. / Però Amparito... ca,... no (...) És tonteria / el comparar-la a sa mare, / mala bruixa volaora / y ademés pentinaora» (Fambuena, 1881: 11), «Bruixa! / (...) Esta dona és un gavíria» (Ximeno, 1893: 42). 6 f. ‘dona astuta, eixerida’. «Totes les plantes arruixa, / cuant veches qu·és menester. / La dona deu ser ben bruixa, / y així cria en lo planter / safanòries com la cuixa» (Ensisam, 196). Accs. NR (2-6). Es tracta de diferents accepcions metafòriques del terme bruixa, de caràcter pejoratiu, a excepció de la darrera, les quals són extensions del sentit primari del mot. Fan referència a comportaments femenins en general dolents; per això es poden considerar incloses dins la definició més general que en dóna el DCVB (II, 692), si bé sense concretar els termes de la dolenteria (‘dona dolenta, de mala intenció o de conducta sospitosa’).

      bu 1 m. ‘fantasma, ésser fantàstic que fa por’. «Hi a un fantasma que·s diu bu, / y pocs saben a on està» (El Mole, 1837: II, 364), «Té por que l’agarre el bu?» (Escalante, II, 135), «Cuant dic yo qu·así hi a un bu...!» (Balader, 1883: 15). Mot NR al DIEC, acc. NR al DCVB i ND. També en castellà: bu ‘ser imaginario para asustar a los niños’ (Carbonell Basset, 2000: 79). Metonímia fonamentada en el so que emet el papu per tal d’esporuguir els infants (DECat, I, 528). A Villena bu i bubo (Soler García, 1993: 55), a Oriola bubo ‘coco, fantasma para asustar a los niños’ (Guillén, 1974: 249), a Anna buto ‘el coco, personaje para hacer miedo a los niños’ (Martí, Aparicio, 1989: 32). 2 m. ‘persona que infon respecte i temor’. «Lo millor / és eixir rechidor (...). / Tots la vènia te dispensen (...) / Del Repés pots ser el bu, / y a un forner menchar-te’l cru» (Escalante, II, 545). Extensió semàntica de la primera accepció. 3 m. ‘por, temor, aprensió’. «–Tinc nòvia (...), / mes no sé / si ella me vol o no a mi (...). / –Tu no faràs may fortuna (...) / De cobardes no s’escribe, / audàsia y fora tontuna. / Si a mi, com a tu, eixe bu, / me llevara la osadia, (...) / hui en lo dia / no·m faria cas ningú» (Garcia Capilla, 1874: 11-12). Creació metonímica sobre la primera accepció. 4 m. ‘emoció amorosa’. «Ya no el vull. Ploraré hui, / penant y en malenconies. / Cuant pasen dos o tres dies / encara te tindré así. / Allà al dia cuart, el bu / me farà encara un cuquito..., / però des de el quint, maldito / si pensaré més en tu» (Liern, 1862a: 35), «Quin dolor! Yo la idolatre; / a mi em desprecia, mes tu / li fas en lo cor sert bu / que no li’l fa ningun atre» (Palanca, 1872: 21). Accs. NR (2, 3, 4). En la quarta accepció, amb referència a un altre sentiment intens, com és l’amor. 5 fer el bu 1 loc. ‘amenaçar, fer bravates, gallejar’. «perquè encara que yo tire alguna valentonà y diga que no tinc por a tot lo món (...), a voltes no las tengo todas (...). Tinc por y chille, / y fas com tu/ gallejar sempre / y fer el bu, / y si me peguen, / cante el mambrú» (El Mole, 1840-41: I, 266), «–Pues ya que a tanto se atreve / y a insultarme se propasa, / hoy le embargo hasta la casa / o paga cuanto me debe. / –Pués ya que ve fent-me el bu, / y estic ficat en lo trot, / no vullc donar el meu vot / pa vosté ni pa ningú» (Garcia Capilla, 1872a: 22). En MGad. fer lo bu ‘amenazar con algún peligro real o aparente’, semblantment al castellà hacer el bu ‘asustar, amedrentar’ (GDED). 2 loc. ‘tractar d’afalagar o d’impressionar algú per a persuadir-lo a fer alguna cosa’. «–Pare, per l’amor de Déu. / Perdone’l, perdone-lo (...) / –Que no (...) / –Yo no me casaré en ell, / mes no·l traga de Meliana (...) / –Això és que me fas el bu. / Que tu m’has amenasat / y m’has dit de que el volies / y que·n ell te n’aniries / d’así per ofisialà» (Garcia Capilla, 1871a: 17), «–Perdona’m, si és qu·ha pogut / dudar de tu ni un minut. / Torna a mi, torna al moment (...) / Que no me vols perdonar? / Vinga, anem, contesta. / –No (...) / No fases el bu, / que no vullc desesperar-me, / y estic dispost a casar-me / en cuansevol, manco en tu» (ibid., 20). En MGad. fer lo bu ‘andar a escondidillas, haciendo cocos’; en castellà hacer cocos ‘halagar a uno con fiestas o ademanes para persuadirle a hacer alguna cosa’(GDED). 3 loc. ‘galantejar, fer la cort’. «Yo tinc ya a qui fer el bu, / si bé encara de raspó; / con que entre Pepica y yo / només se tracta de tu» (Balader, 1885: 102), «–Y tu no has trobat ningú / que te fera may l’amor? / –Un nóvio? Chesús!, que horror!... / No vullc que·m fasen el bu» (Rubert, 1897: 17). Accepció que deu estar relacionada amb l’anterior, car galantejar algú és en certa manera una forma d’impressionar-lo o afalagar-lo, en aquest cas amb intencions amoroses. 4 loc. ‘mostrar una actitud esquiva, esquerpa, amargada’. «L’amor m’imflama, / y em canse de fer el mut, / que·n este món és sabut / que·l que no plora no mama (...). / Deixant, pués, de fer el bu, / li done a la СКАЧАТЬ