Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ NR. En castellà darle a uno (la) morcilla ‘matarle’ (Seco, 1970: 432). Metàfora. Per referència a una mena de botifarra farcida de substàncies verinoses usada per a matar gossos (cf. MGad.).

      botifarró 1 m. ‘tipus de carrer’. «que incomoden molt a les persones les tartanes que se paren a les portes de les botigues en lo tros de botifarró del carrer de Sen Visent que hi a des de la plasa de Santa Catalina hasta la de Caixers» (El Mole, 1863-64: 346). Acc. NR. Cf. botifarró ‘morcilla estrecha y larga’ (MGad.). Potser per referència a un carrer d’aquestes característiques. Cf. «Este carreró (...), en els seus cuatre pams en llonganissa (...), no té·nvecha a ningun carrer prinsipal» (Hernández Casajuana, 1917: 2). Metàfora formal. 2 botifarró mal nugat loc. ‘persona baixeta i grossa’ (→) «Vosté, agüelo recucat. / (...) Botifarró mal nugat, / eixe nas de criaïlla / t’esclafe d’una puñà» (Campos, 1885: 28). Loc. NR. Metàfora degradant. Cf. botifarró ‘cachigordete’ (MGad.)

      botija 1 f. ‘quequesa, balbuceig’. «y fent de por mil botiches, / li diguí, tot tremolant» (Coloqui nou sobre la bola, 1), «Ya tinc ganes (...) / de saber eixe secret. / Esplica’t en bona veu; / poques botiches..., claret» (Martínez Vercher, 1865: 5), «–L’ha posat de volta y micha, / dient-li tràpala, embustero, / foguerer y chapusero. / –No haurà fet ni una boticha» (Balader, 1872: 18). Acc. NR. Cf. fer botiges (una persona) ‘parlar balbuç’, botijós, -osa ‘balbuç’, en valencià (DCVB, II, 625), no fer botiges per a parlar (Alberola, 1928: 184). A la Canal de Navarrés botija ‘tartajeo’ i botijoso ‘tartamudo’ (Martí, Aparicio, 1989: 30), botijoso, -osa ‘tartamudo, tartajoso’ en altres comarques castellanoparlants del País Valencià (Llatas, 1959, I: 137; Pérez Maeso, 1990: 24; Soler García, 1993: 53). Reig (1999: 323) distingeix entre fer botiges, dit de persones que habitualment pateixen aquest problema, i fer una botija amb referència a una persona que ocasionalment «té un dubte i s’enganxa». Botija s’usa sovint en valencià com a malnom d’un quec o farfalla (cf. Casanova, 1986: 364; Garcia Frasquet, 1991: 20; Tormo, 1991: 239; Donat, 1997: 361). Metàfora que deu haver-se format per analogia amb el soroll intermitent que produeix l’evacuació de l’aire de l’interior de l’atuell quan s’hi aboca un líquid (fa botiges, o bótes) (cf. DCVB, II, 614, 625), o, segons Reig (1999: 323), amb el soroll que fa l’aigua quan ix d’una botija pel broc gros. 2 ni que botija! loc. «–Sidra! / Que tingam en pau la festa. / –Que festa ni que boticha!» (Roig, 1884a: 6). NR. Expressa menyspreu, rebuig davant el que s’acaba de dir.

      botja f. ‘vagina, vulva’. «Vicenteta: –Puix cabalment eixe suc / vaig buscant jo que es destile, / i ja que he encontrat un cuc, / just és que la botja file» (Bernat i Baldoví, 1845a: 24). Acc. NR. Joc metafòric entre els sentits literal i figurat de cuc ‘penis’ i del lloc on el cuc de seda «fila». La imatge és bona prova de la importància de la producció de la seda en la societat agrària valenciana de l’època, de manera que aquesta activitat es converteix en model cognitiu de referència d’altres camps.

      botó m. ‘disgust gros; ploradissa’. «–Els ulls / me s’omplin d’aigua en seguida. / Sóc tan tendre... / –Pase avant. / –No puc. No veu que me hu priva / este botó que de pronte / m’ofega?» (Escalante, II, 432), «Y la mehua Carmeleta? / Sempre els morros per dabant (...) / Cuant més content entre en casa, / pareix que·l diable eu fasa; / me costa pendre un botó» (Fambuena, 1877: 6), «–Y Pepica? –No li pasa el botó!» (Colom, 1917c: 10). Acc. NR al DIEC i ND. En Reig (1999: 124) ‘disgust, enrabiada, especialment d’un xiquet’; també a Alacant ‘enrabiada’ (Segura, 1996: 137) i al Baix Vinalopó ‘disgust, enuig, sobretot d’un infant’ (Segura, 2003: 178). A la Plana Baixa agarrar un botó ‘disgustarse, plorar’ (González i Felip, 1991: 70); a Beneixama agarrar (algú) un botó o una botonera ‘enutjar-se (especialment un infant o un xiquet) i armar molt d’escàndol, amb crits i plors inclosos’ (Gascón, 1999: 115); als Serrans botón ‘disgusto, berrinche’ (Llatas, 1959: I, 137), també a Sinarcas (Palomares, 1981: 249), a Aiora (Martínez Sevilla, 1976: 29) i en murcià (García Soriano, 1932: 18). Igualment a Villena: botón i botonera ‘berrinche, disgusto, que suele resolverse en llanto. Aplícase generalmente a los niños’ (Soler García, 1993: 54). Derivat de bot ‘cuir que, cosit i empegat, serveix per a contenir vi i altres líquids’, sobre el qual s’ha format la locució fer el bot, sinònima de fer bótes i fer botiges ‘inflar els llavis i fer els gestos iniciadors del plor’, per analogia a la manera com reflueixen els líquids en posar-los en un recipient com un bot o una botija. A Requena-Utiel està hecho un botijo, -a ‘fer el bot, es diu de la persona que està enutjada, o que s’enutja i plora amb facilitat’ (Briz, 1991: 107), i a Villena botijo ‘niño muy llorón’ (Soler García, 1993: 53). Cf. en terres aragoneses: botejon ‘quejicoso, llorón’, derivat de botejo ‘botijo’ (Mercadal, 2004: 35), coger un botijo ‘enfadarse’, hincharse como los boticos ‘dejarse dominar por la soberbia o por la ira’ (Moneva, 2004: 105, 106). Com el plor és sovint provocat per un disgust o irritació, el mot botó designa, per una operació de materialització, aquests sentiments.

      botó, ni un loc. ‘res’. «Els que no han donat / pa la falla ni un botó» (Correcheria 1900, 15). Loc. NR. Metàfora intensificadora. Cf. no valer un botó ‘no tenir cap valor’, no prear un botó ‘no donar gens de valor’ (DCVB, II, 629).

      botzar 1 tr. ‘dir, declarar oralment quelcom’. «Yo també per a parlar / tinch com vosaltres lo dret, / puix prompte la part que·m toque / per igual la botsaré» (Ros, Sogres y nores, 2). 2 tr. ‘vomitar’. «y m’ha donat paraula de que li farà botsar la píldora» (Donsaina, 110). Mot NR al DECat ni al DIEC. Accs. NR (1, 2). Si no és una variant formal de boçar (→), deu ser una variant d’esbotzar (i esbutzar), derivat de butza ‘panxa, tripes’, mot de creació expressiva (cf. DECat, III, 445-447), influïda possiblement pel parònim boçar. Figuradament esbotzar (esbutzar) ‘descobrir indiscretament una cosa; xerrar massa, declarar un secret’ (DCVB, II, 173). Accepcions metafòriques formades a partir de la idea de ‘traure de dins’. Cf. el castellà desembuchar ‘confesar’, mot derivat de buche ‘pap dels ocells’, i relacionat, segons indica Coromines (DECat, III, 446), amb el nostre butze (butza) ‘ventre’.

      botzinada f. ‘colp, bufetada’.«Li romp de una bosinà / mich armut de dens!» (Palanca, 1859: 12), «Yo·t pegue dos bosinaes / més pronte que canta un gall, / y en menos de dir chesús... / et fas en lo coll un tall» (Martínez Vercher, 1865: 5), «(Si no fóra perquè·l choc / descubrir-lo no em convé, / de la bosinà que duyes / te clavaba en la paret)» (Escalante, III, 69). Mot NR. Figura en el vocabulari de Fullana (Casanova, 1989: 433), en Alberola (1928: 207), en Anguiz Pajarón (1984: 301), igualment al Baix Aragó (Pallarés, 1921: 69). En l’ALPI bocinà (el Pinós) i bucinà (Calp) ‘bufetada’ (Garcia Perales, 2001: IV, 2325); en l’ALDC bocinà també a Albocàsser (Veny, Pons, 2001, làmina 115). En aragonés bocinazo ‘caída estrepitosa; golpe dado al topar con algo’ (Pardo Asso, 1938: 57). Metàfora fonamentada en el so fort i estrident de la botzina, evocador de la imatge del colp.

      bou 1 bou solt loc. ‘home lliure, independent, que no vol obligacions; solter; perdut’. «–Yo estic fet a córrer món / y vosté me nuga masa. / (...), perqu·és selosa de casta. / –Y vosté bou solt. / –Millor, / per això no vullc casaca» (Escalante, I, 528), «Pués hasta así ham aplegat / (...) Cada u / pot per a hon vullga pegar. / Des de hui seràs bou solt» (Arnal, СКАЧАТЬ