Diccionari històric del valencià col·loquial. Joaquim Martí Mestre

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ En l’estiu / y en un ponent que brama, / estar resibint la llama / del sol que·l torrarà viu!» (Palanca, 1871a: 4). Acc. NR. Metàfora fonamentada en la idea de força i intensitat continguda en l’acció de fer brams. 2 estar (algú) que brama loc. ‘estar molt enutjat, irritat’. «–Ella està que brama! / –Y hu farà tal com hu diu!» (Colom, 1881: 22). Loc. NR.

      brases, estar (trobar-se) en loc. ‘trobar-se, estar, impacient, esperant (alguna cosa) amb ànsia’. «Li dic que em trobe en brases, aguardant que escomence» (El Mole, 1837: II, 5), «Pués, y això? Què maquines? / Estic en brases!» (Millàs, 1876: 23). Loc. NR. En castellà estar como en brasas o en brasas ‘estar inquieto y sobresaltado’ (DRAE, 1970: 200). Metàfora. L’acció de cremar s’associa sovint amb l’alteració intensa de l’esperit per alguna passió; segurament per analogia amb la intensitat i la vivesa que representa la potència del foc.

      brear tr. ‘pegar, apallissar’. «El señor baró, / que si en una tal peñora / nos pillara de rebot / así parlant, nos breaba» (Un pillo, 18). Mot NR. Pres del castellà. Figura en Besses (1905: 38). També se’n diu dar brea ‘golpear’ (Carbonell Basset, 2000: 78). Segons Coromines (DCECH, I, 657), és una «metáfora marineril», documentada des de principis del segle XVIII.

      bresquilla 1 f. ‘bomba’. «Bombardeo. / Com tu, Mahomet, molt chilles, / y la morisma tant lladra, / no és estrañ que hui la escuadra / vos regale eixes bresquilles» (Almodí 1860: 5). Metàfora expressiva i irònica, possiblement evocadora de la forma esfèrica de la bomba. (→ armela, confit, gínjol, oliva, peladilla). 2 f. ‘embriaguesa’. «–Cuando un amigo me invita, / a lo más una cañita. / (...) Però a mi naide m’ha visto / agafar una bresquilla. / (...) –Eres un bufat» (Escalante i Feo, 1900: 15). Accs. NR. Altres noms de fruits i plantes són usats en diverses llengües amb referència a l’embriaguesa, en part potser per l’expressivitat dels vocables. Cf. castanya (Pomares, 1997: 93), prune (Colin, Mével, 1990: 517), berza, cebollino, tomatera, alcornoque (Suárez Blanco, 1989: 105-107, 144).

      brinc, en un loc. ‘ràpidament, de pressa’. «pos a escoltar-te em detinc. / Digues què vols en un brinc» (Mulet, 1987: 144). Loc. NR. Del castellà brinco.

      brivó ‘persona vil, menyspreable’. «Com “ha fartat”? So bribó. / Això és modo de parlar?» (Martí, 1997: 343). Mot NR al DIEC, 1a doc. El mot brivó és un castellanisme ja antic en la nostra llengua, on es documenta al segle XVI, amb el sentit de ‘persona que va a la briva, gran trapella, que viu bé com pot, sense esforç i sense escrúpol’ (cf. DCVB, II, 673; DECat, I, 245). Tanmateix, en aquest cas s’usa més aviat com a insult, de manera genèrica, mostrant enuig i animadversió contra algú, acusant-lo de persona menyspreable. En Pomares (1997: 62) ‘malvat’, i en el DCVB (II, 674) també ‘persona polissona, mal intencionada’.

      brivonot m. ‘gran trapella’. «xica, no et cases en ell. / Mira que és gran juador, / que en les birles a tota hora / l’encontraràs al pont Nou. / (...) Mira que és gran brivonot» (Martí, 1996: 92). Mot NR. Derivat pejoratiu de brivó.

      bromedari → dromedari.

      bromera 1 f. ‘litigi, altercació de poca importància, insignificant’. «Basta. Sofisientemente / se halla el punto descutido. / Debatida la cuestión, / y resultant qu·és bromera, / a voràs tu la manera / de alevantar la sesión» (Liern, 1861a: 26). Acc. NR. La bromera, a pesar del gran volum que pot abastar, és desfà fàcilment. 2 bromera de sabó loc. ‘litigi, altercació de poca importància, insignificant’. «Ya pareix qu·està el sel ras. / Tot no-res; una bromera / de sabó, per supost» (Liern, 1861a: 36). Loc. NR. Cf. «li diu que tot era bromera de sabó, i ell entonces (...) te besava les mans» (Hernández Casajuana, 1964: 43).

      brossa 1 f. ‘paraules o capteniments fútils, insubstancials, inútils’. «Senyors meus, anem al fallo / i no gastem tanta brossa» (Morlà, 185), «Dones, los llaurons som plans. / No gastam palla ni brosa, / sinó tostem al gra, al gra. / Això de la policia / són només ceremonials / que van per la part de fora, / y és tot ayre en bon romans. / Lo llauró per part de dins / aprecia les amistats» (Ros, 1748: 2), «estaries calfante el perol (...) per a omplir, encara que siga de brosa, catorse caretes de paper imprés» (El Mole, 1837: III, 6), «Ell brosa no en gasta may» (Escalante, I, 362). Acc. NR al DECat. ND. En el DCVB (II, 684) aplicat només a paraules. Metàfora fonamentada en el caràcter inútil i perjudicial de la brossa o herba silvestre no conreada. 2 f. ‘persona insignificant, incapaç’. «ya sé que diuen grans coses / del pare Visent Ferrer, / que si sertes han de ser, / sen Pere y sen Pau són broses» (Milacres, 199). Cf. en val. brossós ‘persona que es vesteix, o treballa, o fa les coses arreu, sense cura’, ‘brut’ (DECat, II, 276), a Calaceit ‘poc delicat, especialment en el menjar’ (Blanc, Martí, 1994: 44); en terres aragoneses brozas ‘persona negligente, descuidada y desmañada’, ‘persona zafia y desaseada’, brocero ‘chapucero’, ‘poco delicado para comer’, ‘zafio’, broceras i brozoso ‘torpe, desmañado, desaseado’ (Endize, 355, 358; Moneva, 2004: 109, 110). 3 f. ‘aliment insubstancial, poc nutritiu’. «li portava tramussos, / xufes, castanyes, torrat (...). / Menjades que sols a xics / i a dones els ve a agradar, / que, si omplin molt el ventre, / crec que greix ninguna en fan. / Ja sé també que açò és brossa» (Martí, 1996: 97). Per la poca valoració alimentària de la brosa. 4 f. ‘menjar’. «Los frares, senyor, (...) / tots porten brossa al niu, / lo menjar jamai los falta» (Morlà, 204), «Me trove com el que ha tengut una fartera (...), que mentres té la brosa en lo ventre, tot és rotar» (El Mole, 1837: II, 105), «En fi, en tu tot és debaes. / No penses més que en la brosa (acsió de menchar)» (Bernat i Baldoví, 1859b: 7). Per extensió a l’aliment en general, amb un cert matís despectiu. Cf. brocero ‘que es poco delicado para comer’, en aragonés (Pardo Asso, 1938: 64). 5 f. ‘diners’. «–Pense que hui al pare Andrés / el tindrem de bon humor. / (Rient-se) –Per què duem brosa al niu, / y a la gàbia gafarrons? (Pegant en la mà en un bolsillo a hon estan els dinés)» (Un pillo, 12). Ací la brossa és vista com un element apreciat, com ho pot ser per als petits ocells dels nius. 6 f. ‘defecte, màcula’. «sempre ha de demanar limosna o té d’anar en la braga fora el que té una fulla de servisis de sinc fulls sinse brosa?» (El Mole, 1840-41: I, 215). Accs. NR (2-6). 7 embolicar brossa (a algú) loc. ‘enganyar-lo, ensarronar-lo’. «–Con que, és dir, que en maestria / sols embolicar-me brossa? / –I d’astò fa vosté cas?» (Sainets il·licitans, 338). Cf. meter broza ‘incordiar’ (Martínez Sevilla, 1976: 106). 8 ficar brossa en lo niu loc. ‘copular’. «Una dama com yo, no és trista cosa / no tenir qui en lo niu li fique brosa!» (Mulet, 241). Locs. NR. Metàfores. → niu.

      brosquil, al loc. ‘a mal viatge’. «L’atre que veu al companyero que anava fent taleca (...), tragué un trabuch, li alçà les barres y al brosquil!; (...) passà de part a part a Gimo del Portal» (Rondalla, 31), «–Andreu, sotana. / –(Ya no m’aguante. Al brosquil!)» (Palanca, 1884: 13v). Loc. NR. Metàfora. En el DCVB (II, 684): brosquil ‘bosc espés, quasi intransitable’, localitzat a Paüls, Tortosa i el Maestrat; també amb la variant brusquil ‘bosc espés i embardissat’ (DECat, II, 305), ‘bosc espés, de difícil ingrés o pas’ (Mestre, 1916: 89). No es limita, però, al tortosí. En Esc., EscLl. i MGad. Ves al brosquill!, СКАЧАТЬ