Crònica Volum II. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ y molt bestià, y li pararen la casa —la que era del compte de Santa Coloma— al pla de Sant Francesc, que lo mosur de Argensó ne teni[a] càrec. [87v]

Arribada que fou dita diada, la Siutat hordenà una bona entrada: primerament, féu posar totes les confraries en armes y féu formar un esquadró de mil soldats —piqués, mosquetés y arcabusés—, lo qual partí de la plasa de Sant·Ana, bo i ordenat, governat per Galseran Dusall,³ mestre de camp, y Hieroni de Miquel,⁴ sargento major, y sinch cavallés capitans y sinch banderes; y anaren a formar dit esquadró a un camp sobre la Creu de Sant Fransisco; las demés companyes avien fetes repartir per los llochs a ont avia de passar, per dins y fora de Barcelona, fins a la Seu y en sa casa. Per éser los dies curts, se donaren pressa en que fos de gorn, perquè no fos vespre. Y axí, lo hisqueren a rrebre tota la Audiènsia, ab les mases, y los diputats tanbé, y darrerament los consellés, acompanyats de molta cavalleria catalana, ricament vestits, ab moltes trompetes. Y se encontraren ab lo virey entre la Creu de Sant Fransisco y lo Molí d’en Carbonell; allí se feren grans cortesies y acatament. Venia lo virey ab la sua guarda de escarrebinas a cavall, ab sa llureya vermella y unes grans creus darrera de la capa —blanques, las creus, guarnides de gorbions⁵ verts—, que devien ser alguns sinquanta ho sixanta, y alguns cavallés fransesos. Era lo virey un omo molt gros, ja mitx mesclat,⁶ de edat de alguns sinquanta-sinch fins a xixanta anys; anave ab un rigurós cavall y en cos, ab una clotxa⁷ encarnada, tota guarnida de or, molt ben posat; lo cap del cavall, tot plomes de colós. Quant se agueren fetes les cortesies, comensaren a fer camí devés siutat, y ell sempre anave en lo sombrero en la mà, fent molts acatamens; y pertot allà a ont pasaven, sempre tiraven, que tot era espès de companyes; y quant entraren al Portal,⁸ tiraren tota la artilleria que estave per aquella muralla, y los baluarts tanbé. Y de aquex modo arribaren a la Seu, a jurar.

      Quant fou passat lo virey, se desféu lo esquadró y lo feren anar a la Rambla perquè, a la tornada de la Seu, hi avia de passar lo virey; y lo feren posar allà, en ala. Y totes les demés companyes que estaven per dins siutat ja tenien orde que, en ser passat lo virey, de anar-se’n cada una al puesto li avían asenyalat, perquè des de la Seu a palàsio, tot era soldadesca.

      Acabat que fou lo jurament, tornaren a pujar a cavall y se’n baxaren per la plasa Nova y per la casa del marquès de Aytona, y per la Rambla avall y per lo portal de la Drasana, avent-hi, pertot, grandísim concurs de gent y soldadesca. Avia previngut la Siutat, per éser en los dies xichs, des de la Seu a palàsio, moltísimes graelles enseses, endemés per la Rambla, que encara que fos fosch parexia dia; y per tot lo entorn de la cavalleria, y de devant y darrera, avia previngut la Siutat gran cantitat de atxes, que pertot allà a ont passaven parexia que fos dia, tanta era la claridat de les atxes y graelles. Y sempre anant tirant pertot allà a ont passaven. Y de aquex modo arribaren al pla de Sant Fransesch, a ont se desparà tota la artilleria de aquells baluarts y muralla. Y de aquexa manera lo virey se n’entrà a palàsio y los consellés se despediren ab molt contento y alegria de tots.

1. tratagema: «estratagema».

2. Meylleraye, mariscal de l’exèrcit francès expert en l’arma d’artilleria.

3. Galceran Dusai, del braç militar.

4. Jeroni Miquel, del braç militar.

5. gorbions: ‘tela de seda de cordonet’ (cast. gurbión).

6. ja mitx mesclat: «entrecano», diu la versió castellana de la crònica de Parets (MHE, vol. XXIV, p. 10).

7. clotxa: ‘vestidura ampla i llarga’.

8. entraren al Portal: el MNA precisa «Entraren per lo portal Nou» (vol. XIII, p. 90).

[133.] Lo entrar lo rey crestianísim de França en Narbona. Y lo posar lo siti a Coplliure, y lo rendir-la, y los pactes¹

      Ab las armas y valor del senyor mariescal de Bresé, virey de Catalunya, restà lo enemich en Roselló, ab falta de gent y de viures, a bé que, en Perpinyà, lo socorro que y entrà no fou molta cosa, per quant lo avia manester molta gent. Y axí, tanbé avien manester molt de menjar, y la major [88r] part del que aportaven dexaren per lo camí, que de onze mil infans y mil cavalls que tenia lo enemich entre Perpinyà, Salses y Coblliure (contant-hi los que desembarcaren en Coblliure als primés de novembre), los reduí sa exelènsia (per medi de sis batallas campals que·ls donà per espay de sis semanes, y asistènsia de tres mesos en campanya) a sinch mil infans y quatre-sens cavalls; los dos mil dexà lo enemich per guarnisió de Perpinyà, y los tres mil, ab tre-sens cavalls, posà en Coblliure.

Rebé sa exelènsia, per cartes de la cort, avisos serts de que sa magestat, que Déu guart, venia ab sa eminènsia en aquestas fronteras de Roselló, ab exèrsit reyal, per a deslliurar-nos ab tota opresió del iugo del poder dels castellans. Y axí, donant ordes a l’estat de Roselló (mentres tardava lo exèrsit del senyor mariescal de la Malliare),² partí per a l’Empurdà ab tropas, a ont, avent regonegut Rosas personalment y asegurats bé aquells passos y plaças, remeté las tropas al senyor de La Mota, tinent general de la armada de Monblanch per sa exelènsia, que·s trobave en Monblanch en poca gent. Vingué sa exelènsia en aquesta siutat de Barcelona, com atràs està dit, a jurar, fent-li les festes y resebimens atràs dits.

Entrà sa magestat (que Déu guart) y sa eminènsia en Narbona, als 10 de mars 1642, ab pujant exèrsit, avent ja entrat lo senyor mariescal de la Malliare en Roselló ab ses tropas. Avia escrit en Madrit lo marquès de Mortara (que governava a Coblliure) que·s tractàs de socórrer-lo, que ell se offeria sustentar y defendre tot un mes las eminènsies,³ abans que los nostros puguesen arribar atacar a Coblliure. Emperò lo senyor mariescal de la Malliare, ab son valor acostumat, hi posà lo siti als 20 de dit mes de mars; y ab una tarda sola li guanyà a l’enemich totas las eminènsies, matant y prenent de l’enemich 500 hòmens, seguint-los fins al foso de Coblliure, a ont de prompte comensà a obrir trinxeras y plantar bateria, asitiant en aquella plaça passats de tres mil òmens y quatre-sens cavalls; comensà a batre lo fort real —que·s diu de Sant Juan—, y a pochs dies, veient que la artilleria no y podia pendre, se resolgué de donar-i asalt, ab què lo rendí, degollant y prenent tota la guarnisió que y avia dintre, de castellans. Pres aquex fort, fou fàsil guanyar lo arraval, plantant la bateria quantra la vila.

En aquest tems aparegué a les costas de Barcelona la esquadra dels vaxells dels castellans, que, segons los avisos y las cartas que prengueren a un correu, era la esquadra de Jopser⁴ Sem, que aportave monisions y provisions a Roses per a socórrer Coblliure y tot Roselló. Emperò permeté Nostro Senyor que lo mal tems y los grans llevans no·ls dexà passar, СКАЧАТЬ