Crònica Volum II. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ molt espatllada, de tal manera que allà se acabà de perdre, que no pogué més servir. Tragueren lo general, pres, en terra, y capità, demés offisials y tota la xurma; y no y avia molts soldats. Lo general Genetín de Òria estave molt desesperat, que diuen que estigué vint-i-quatre oras que no volgué menjar, de tanta pasió que tenia. Quant prengueren dita galera era als 7 de fabrer 1642, y fou a la tarda. Y en lo punt ne donaren orda, lo batlle, assí en Barcelona, a bé que lo virey no y era arribat encara, que estave en Roselló, però governave alesores son llochtinent, que era don Fransisco Tamarit, y lo senyor de Argensó; y quexos donaren orda, de prompte, de que los aportasen assí en Barcelona, tant la xurma com los cabos. En lo punt que saberen, alguns genovesos apotentats de assí de Barcelona, la pèrdua de aquexa galera y la presa de aquex senyor, anaren —hu que·s diu Palegro Balardo y un altro que·s deya don Jàcomo de Negro, genovesos molt richs— anaren a parlar ab lo senyor de Argençó y al senyor Tamarit, llochtinent de virey, y los digueren que avían sabuda la desditxa de Genatín d’Òria y que, per lo amor que li tenían —per éser tots de una pàtria y ser presona de calitat—, desijarían saber a ont avían de aposentar dit senyor per a que ells li volían adresar son aposento. Ells se pensaven que no·l posarían en presó sinó que·l posarían ab alguna casa particular ab guardes; y axí, lo senyor Francesc de Temarit los féu de resposta que ell, esent diputat de Catalunya lo treni passat,² lo senyor compte de Santa Coloma lo féu pendre y lo féu posar a la presó, a la Torreta, y que, per ara, no y avia altro lloch per ell, de aquí que y auria altra orda; y ells li feyen fermansa, per molts milanàs, sols lo posasen a una casa particular ab guardes; y no y agué remey. Y alesores, com veren que no·n pugueren acabar ninguna cosa, demanaren llisènsia per a enblanquinar-li la Torreta y entapisar-ley y posar-le-y a son punt; y axí ho feren.

Avien anviat, de assí, lo aguasil Rodó³ y alguna companya de cavall per acompanyar-los, y tanbé un cotxo per aportar dit general y cabos. Y axí, los aportaren assí als deu de dit mes. Aportaren lo Genetín a casa de Argenson, ab los cabos, y va sopar ab dit Argensó y Tamarit; y quant agueren sopat, lo feren acompanyar a la presó.⁴ Sols ab ell estaven dos que·l servien, y li posaren bones guardes; y los capitans los posaren ab altra estànsia. Lo endamà aportaren la xurma, y marinés y demés offisials de galera, que eren alguns 350; y los aportaren a la Drasan[a], ab bones guardes.

      Sabut assò per lo rey crestianísim, donà orde de aportar dit general en França, y axí sols estigué a la presó alguns deu ho dotze dies, y los aportaren en França; la xurma restà assí. A molts marinés y ofisials donaren llibertat per ser estats ells la causa de fer venir la galera en terra, y los demés posaren a una galera nova que la Siutat donà al rey en recompensa de una galera que se li donà al través, a la costa de Fransa, venint a Catalunya, a bé [87r] que, de la gent, no·s perdé ningú per ser prop de terra; que de la galera genovesa no·s pogué aprofità, per éser-se tota huberta y la gent aver-la destrosada tota.

1. La galera presa era sota el comandament de Giannettino Doria, fill de Carlo Doria, duc de Tursi.

2. Trienni 1638-1640.

3. Es tracta de Miquel Rodó o Rodon, agutzil que actuà de comissari per l’allotjament de tropes durant les campanyes del Rosselló de 1637, i després com a prebost per reprimir els avalots de Barcelona la vigília de Nadal del 1640.

4. El MNA recull la notícia de la manera següent: «Dit dia a la tarda entraren Janetin Doria ab la carrossilla del senyor de Argenson en la present ciutat. Lo portaren en casa de dit senyor de Argenson i·l convidà a sopar y en avent sopat lo portaren a les presons reals i·l tancaren en una instància que·s diu la torratya, que ja per dit efecte estava molt entildada, y·l posaren ab guardas de vista» (vol. XIII, p. 81).

      [131.] Lo entrar los enemichs ab exèrsit de la part de Segre, y ajuntar-se ab los de Terragona

      Tenint lo enemich castellà un bon número de gens en la part de Aragó, determinaren de voler-lo fer ajuntar ab los de Terragona, y tement que en lo Coll de Balaguer no·ls llevasen lo pas, intentaren a passar per una part ahont mancho se pensaven, lo qual los rehisqué son intent. Lo general de aquesta gent fou lo marquès de Povar, dit don Pedro de Aragon, fill segon del duch de Cardona; aquest se digué que aportave dos mil cavalls y sis ho set mil infans, tots bona gent. Lo lloch per a ont passaren fou que, des de Fraga, aportaven un pont de barques que avían fet allà, y arribaren a la Torra de Segre y allà posaren lo pont y passaren tots per la part de Catalunya, y quant foren passats romperen lo pont ho·l cremaren.

Tenint notísia lo mosur de La Mota del que està dit —lo qual estave per los colls de Cabra y Monblanch—, tement que lo enemich no vingués per talar la campanya y arroïnar lo Urgell —que alesores los blats ja eren grans perquè érem als primers de mars—, ajuntà tota la gent que pugué, dexant ben guarnits los dits colls, y anà a fer cara als enemichs. Y de altra part, també hisqué lo compte Riu,¹ que governave les armes en Lleyda, de nasió fransès. Y axí, tots estaven aguardan lo enemich per los passos a ont podia passar, acudint-hi moltísima gent de la terra de aquell Urgell y Segarra; y, veyent que lo enemich no·s movia, no·ls gosaren acometre per éser superiós la cavalleria sua y la gent, sinó que·ls aguardaven ab alguns passos, guardant no passasen a Urgell.

      Y lo enemich tenia altro intent, que abans no se’n foren adonats foren prop de Terragona; y fou que passaren per un lloch que may no u creyen, que fou per lo bosch de Poblet, que són tres ho quatre llegües tot bosch. Y axí, ells passaren per allí, passant per alguns llochs y cases sens fer ningun dany, pagant tot lo que prenían; y de aquex modo arribaren en Terragona sens rebre ningun dany. Perquè, qui avia de pensar que passasen per un bosch tant llarch y tan mal camí com és lo bosch de Poblet y la muntanya de Prades?

1. Riu: «Rieux». Segons refereix un fullet coetani: «a Torre de Segre [...] lo senyor Comte de Rieux à desfet y batut un comboy de docents carros de viurers», Relacio molt verdadera de la victoria que ha tingut lo señor mariscal de La Motte, contra lo exercit del rey de Castella, en Torre de Segre, y tambe cerca del castell del Gerri, a la part de Castello de Farfanya, a 31 del passat, Barcelona, Jaume Matevat, 1642 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 9118).

      [132.] De com entrà en Barcelona per primer virey lo mariescal de Versé, y la entrada y festes se li feren

Avent los enemichs castellans tinguda aquella gran derrota en Roselló, com atràs se diu, per lo entrar socorro en Perpinyà, que verdaderament se digué que ne entraren —y molts diuen que no fou poch lo que y entraren, si bé los costà molta gent, tant de una part com de altra—, y veient lo virey, lo mariescal de Versé, que ells avían entrat socorro dins Perpinyà, agueren de usar de altra tratagema;¹ y fou que se determinà que lo matex rey chrestianísim vingués en Roselló, y que se prengués Coplliure, y que los castellans no tinguesen ningun port de mar en Roselló, que de altra manera no·s podria vedar entrar socorros en Perpinyà; y per avall se dirà. Y se determinà de que lo dit virey vingués en Barcelona. Y, antes que ell no vingués ni partís de allà, va entrar en Roselló lo mariescal de la Milliera,² dit Carles de la Porta, gran mestre de la artilleria del rey crestianísim, ab un numerós exèrsit, com aprés se dirà.

      Y lo mariescal СКАЧАТЬ