Crònica Volum II. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ a marxar per atacar-lo; esent la artilleria a la part dreta, comensant a tirar —y lo enemich fent lo matex— se acostaren y, estant serca, envestí, per una part, la cavalleria de Gasió y, per altra part, la catalana; y tot lo restant de l’exèrsit se anave acostant. Trobà la cavalleria fortificat lo enemich en un puesto eminent, que a la nit hi avia fet un grandiós vall, lo qual no fonch posible saltar los cavalls; y axí, caregolegant, se’n tornaren a ocupar son puesto, fent cara ab tota la cavalleria de Gasió, que és alentadísima, y la catalana; serraren tot lo posible, y restaren morts, de l’enemich, més de do-sens, jugant sempre la artilleria; y se trobaren, aprés de passat lo enemich, més de sent y vint cavalls morts. Nostras tropas se’n tornaren a sos puestos, prengueren refresch y sa exelènsia manjà un bosí. Estant d’esta manera, veren que lo enemich, ab tots sos tèrsios esquadronats, anave marxant per a passar. En lo punt, marxà sa exelènsia envés ells y, sens parar un punt, tot lo dia los envestí per l’avanguàrdia, retraguàrdia y costats, fent gran mortaldat en ells y obligant-los a dexar lo socorro aportaven al coll, ab los sachs, los soldats; de modo que, en unes vinyes molt grans, hi avia més sachs de blat que seps: molt blat vesat y escampat. Anave lo enemich arribant sobre de una serra; acometé sa exelènsia un batalló y entrà dintre, desbaratant-lo, i·s trobà ab lo seu cavallerís, lo cavall ferit de mort; rompent los enemichs ab tanta gallardia y valor com perill, lo cavallerís prengué lo cavall de sa exelènsia per lo bridó y dient-li hisqués de allí, que les tropes nos-[86r]tres estaven apartades, restà —dit cavallerís— ferit de una mosquetada a la espatlla. Qui no ha vist a sa exalènsia anar devant, envestint lo primer, no reparant en la multitut de bales, no judique de actions, pus per a publicar son gran valor no y ha per a dir més; sols dich que és de manera —lo que obrà sa exalènsia— que no·s pot encarir; y vèurer-lo exposat a tans perills, encara que pregonant son gran valor, tenen en extrema manera trits⁴ als catalans.

Marxaven los enemichs ab tanta resolusió que, encara que·s veren per tres voltes acabats y perduts —que no dexaven per lo camí sinó morts [y] blats—, no dexaven per axò de marxar los demés. Y axí, los que restaren d’ells ab lo blat, pogueren arribar en Perpinyà, seguint-los fins a tret de canó sa exelènsia, a ont féu alto que devían ser las sinch de la tarda. Las armas y blat ha dexat lo enemich per los camins és molt, que pàssan més de mil les armes, y lo blat, de quatre-sentes càrregas; moltes asèmilias⁵ y recàmaras: la de Mortara prengué don Llorens de Sinisterra; lo tinent de Borrell, molta plata de dit marquès y algunes bandas. Tot arribà a Elna y·s venia lo dia següent, a molta comoditat, a tres y a quatre reyals los mosquets, a dos reyals los arcabusos, y les demés coses que casi se donaven. Restan de l’enemich, mors, més de mil y sinch-sens, sense los nafrats, que deuen ser molts. Y un tèrsio de castellans, de mil, rompent los nostros cridaven: «Misericordia!» y «Bon quartel!»; foren pochs los que foren oïts. Y si s’i trobàs tota la cavalleria, és sert que lo exèrsit de l’enemich fóra estat tot desfet.

Dels nostros y haurà dos-sens, entre morts y ferits, fransesos y catalans; entre ells, quatre capitans fransesos morts, ferit lo capità Batlle, de Flasà, y lo tinent de la companya de don Manuel de Senmanat, qui perdé la vida en servey de sa pàtria, en l’altra refrega pasada;⁶ y a sa imitatió òbran sos ofisials y soldats són restats de la companya, procurant a inmortalisar sos noms, a imitatió de son capità.

Lo socorro de víveres és arribat a Perpinyà. Avent-hi arribada tanta gent, és no res, i se judicà no n’i à arribat per quinze dies; però se digué, aprés, que per serta manera, descuydadament, n’i entraren molt; lo qual se tingué molt secret, que·s temé no y agués aguda alguna trasió entre lo musur de Espenan y lo prínsep Condé, lo qual no·s publi[c]à.⁷

De aquexa palea ha estat molt content, sa exelènsia, de tots los catalans, axí infans com de cavall. A la nit los digué avien peleat com uns sits,⁸ y entrant-se’n en sa canbra abraçà a don Feliph Sorribes, qui asistí a totes les paleas, y li alabà son valor —al qual nafraren son cavall, peleant— a sa exelènsia. Y donant ànimo als catalans, los digué: «Catalanes, vamos, que jo quiero morir a vuestro lado.» Y respongueren los ofisials: «Viva vuesa exelensia, que nosotros yremos a morir de buena gana por servir a V. E.»⁹

1. Parets segueix el fullet titulat Relació del succes del enemich intentant pasar desde Argeles a Perpiña per a socorrer dita Vila, Barcelona, Jaume Matevat, 1642 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 11914).

2. Cornellà del Bèrcol (Rosselló).

3. L’estany de Canet o de Sant Nazari (Rosselló).

4. trits: «trists», amb simplificació del grup consonàntic -sts.

5. asèmilias: enteneu «atzembles», ‘bèsties de càrrega’.

6. don Manuel de Senmanat ... refrega pasada: vegeu, més amunt, el capítol 128 (f. 85r).

7. però se digué ... no·s publi[c]à: aquest fragment no consta al fullet que seguim.

8. sits: llegiu «cids», forma plural i grafia catalanitzada de Cid.

9. El fullet acaba amb un assenyat balanç dels fets: «Molt més li haguera valgut al enemich nos fos mogut de Coplliura, puix la perdua ha feta es estada tan gran, y no ha pogut en manera alguna conseguis son intent puix lo blat que ha entrat en Perpiña no ni ha mesura que no li coste deu homens, y molts milanars de escuts.»

[130.] De com prengueren la galera del duch de Túrsia, dit Andrieta de Òria, y, ab ella, son general¹

      Estant sinch ho sis galeres de Gènova en Roses, que feyen viatjes des de Roses a Coplliure, y de Coplliure a Roses, aportant provisions de una part a altra; al tems que estaven a Coplliure saberen que eren arribades, en lo port de Quedaqués, sis galeres de França y alguns vaxells; y veyent que elles avien de tornar a Roses y era forsós aver de passar devan Quedaqués, determinaren partir de Coplliure entrada de nit, y posar-se molt a la mar per no éser descubertes. Y assò era als primés de fabrer 1642. Y esent partides de allà y volent pendre lo golf de Roses, los donà tan gran tormenta y tenpestat de vents de llevans que·ls determinà a obligar acostar-se a terra per la part de Blanes. Y totes les galeres se dividiren unes de altres, y sols la Capitana donà devés terra, devant Blanes, casi sense rems y molt espatllada, y molt espantada la gent per la gran tormenta que [86v] avían passada; y de ganes que tenían de anar a terra, per molt que lo general (que era Genetín de Òria) los digués que·s posasen a la mar, ells sempre donaven la proa en terra; perquè deya lo general que més se estimave negar-se en mar que éser pres dels catalans.

Y vist per los de Blanes que la galera anave al través devés terra y molt derrotada, determinaren de avarar molts llaüts y anar devés la galera. Y com s’i anaven acostant, veyen que los de dintre СКАЧАТЬ