Crònica Volum II. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ ha fetes trasar, en sa presènsia, les fortificasions per un ingenyer fransès, al qual ha dexat en ella, y dinés per a pasar-la avant.

Aquexa fou la tersera vegada que los castellans eren anats a dit castell, y sempre se’n són tornats en lo cap romput. Y axí, lo senyor de La Mota se’n tornà a guarnir sos puestos y colls.³ [85r]

1. Parets segueix el fullet següent, afegint-hi alguna dada i modificant-ne el paràgraf final: Relació del socorro de Almenar, donat per lo senyor de La Motte Oudencur, Lloctinent General del exercit del Rey Christianissim nostre senyor, en Catalunya, y del que ses passat en dit socorro, juntament ab la descripció de la plassa, Barcelona, Pere Lacavalleria, 1641 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 6062). Sobre els fets d’Almenar que Parets refereix a partir d’aquest fullet, vegeu Francesc Martí Solsona, Almenar. Història i gent, Almenar, 1991, cap. XIV («La Guerra dels Segadors a Almenar»), pp. 327 i seg.

2. mols: escrit a la interlínia sobre «dos», ratllat.

3. Aquexa fou ... y colls: el darrer paràgraf del fullet és diferent: «Dissapte als 9 sa excelencia tornà a Lleyda, ahont fonch rebut ab comú aplauso de tots los habitants, y ab grans festas, de ahont ha embiadas las tropas en diferents llochs acomodats pera socorrer per tot ahont sia menester, y per disposar las cosas de Almenar a qualsevol resistencia.»

      [128.] Relasió del sucsés de l’enemich per intentar passar lo socorro des de Coplliure a Perpinyà, per a socórrer dita vila

      Lo exelentísim senyor lo mariescal de Versé, virey anviat en Catalunya per lo crestianísim rey de França Lluís 13, dit lo Just, encara que no avia jurat per virey —per no tenir ocasió, per no dexar la ocasió del siti, com atràs se diu de son jurament, en cartes 83—, se trobave en Roselló ab son exèrsit, per a guardar que lo socorro, que era en Coplliure, no passàs a Perpinyà. Lo dit virey se trobave en Argelés y, per temor que lo dit socorro no pasàs per altra part, determinà de pasar-se’n a Elna, per estar més prop de Perpinyà; y dexà guarnisió de catalans y fransesos a dita vila de Argelés, ab ses fortificasions molt ben posades.

Y axí, lo enemich, per les festes de Nadal 1641,¹ intentà, la primera vegada, de voler passar dit socorro. Y tenint-ne inteligènsia lo virey, envià assí en Barcelona per a que, totes les festes, fesen ses pregàries y devosions per a que Déu nos donàs victòria quantra nòstron enemich. Y axí, aquexos tres dies, per totes les esglésies se tingué lo Santísim Sagrament;² fent les esglésies, tots los dies, ses devotions y profesons de pregàries per a que Déu nos alcansàs victòria.

      Y axí, lo cabo que avia enprès de entrar dit socorro a Perpinyà era lo marquès de Torracusa, ab sinch-sens cavalls y sis mil infans. Y axí, la primera cosa que feren fou envestir Argelés, lo qual lo rendiren prest, a vida salva, per no poder tenir tanta resistènsia com era lo enemich; y axí, los que y trobaren dins de un fortín —que y avia alguns catalans— mataren, y los demés posaren en galera; y axí, ells hi posaren guarnisió castellana, y aprés intentaren de voler passar avant. Però lo virey avia feta acudir molta gent de la terra y molta cavalleria que ell tenia; los inpedí que, per aquexa vegada, no y pugueren passar ningun socorro, per a que se agueren de tornar los enemichs a retirar-se a Argelés, ab molta de pèrdua de gent de totes parts, per ser, los enemichs, tots soldats vells y pràtichs. Y ab aquexa refrega mataren un capità de cavall català, que fou lo primer capità català que morí, que·s deya don Manuel Senmanat. Y tanbé moriren mols fransesos de Compté. Y lo virey tanbé paleà en aquexa ocasió valerosament. Y axí, lo enemich se agué de retirar, ab ses provisions, a Argelés, fins trobaria altra ocasió.

1. 1641: al ms. «1642», amb el «2» corregint un «1».

2. Sagrament: a continuació repeteix «per totes les esglesies».

[129.] De com lo enemich intentà a pasar dit socorro des de Argelés a Perpinyà¹

      Dilluns, que contàvem als 27 de janer 1642, a l’exir del dia, los batidós de envés la mar avisaren a sa exelènsia com lo enemich anave marxant de Argelés, ab tot lo exèrsit y ab lo socorro per a Perpinyà, ab moltes mules; y cada soldat de cavall, ab un sach llarch a les anques, ab dues mesures de blat, y lo matex los soldats de peu, ab un sach a les espatlles. Lo número de l’exèrsit enemich era de sinch a sis mil infans, casi tots ofisials vells, dels quals isqueren de Perpinyà en la primera refrega dita, que eren exits per ajudar-los, y axí los cortaren y se n’agueren de restar ab los soldats de Argelés; y tanbé hi avia soldats dels que la armada avia enbarcats a Terragona; los cavalls eren sis-sens.

Sabent esta nova, sa exelènsia féu donar avís als cortels y resolgué de ajuntar son exèrsit, que seria de quatre a sinch mil infans, entre fransesos y catalans, y mil cavalls de pelea bons. Pujà sa exelènsia a cavall, després que era anat a la església per a oir misa, a ont, per venir los avisos continuats, no pogué acabar de oir-la. Partí per a la marina, a regonèxer los intens y designes de l’enemich, y veyent que eren de marxar per a la marina, afavorit de sis ho vuyt galeres y altres tantes barques que navegaven al compàs y moviment dels de terra, se’n tornà sa exelènsia devés terra y arribà a Cornellà,² que dista mija llegua de la siutat de Elna, y donà orde en ajuntar totes nostres tropes, axí de peu com de cavall, las quals, envés les nou ores, se veren juntats serca de Salelles. Y veient que lo enemich pasaria entre lo estany de Canet³ y lo [85v] mar —o ja per a sitiar a Canet ab lo socorro de las ditas galeras, o ja pendre lo socorro que aportaven per portar-lo a la vila de Perpinyà, que y ha una llegua, y tres des de Argelés—, anà sa exelènsia marxant, ab son exèrsit, devés Canet per aguardar lo enemich al cap de l’estany y inposibilitar-li lo pas. Arribà sa exelènsia al munt de la terra, que és una redona eminènsia en uns plans; en aquest tems arribà lo exèrsit enemich devant de la platja, que és a ont comensa lo estany y la part del mar. Y veient lo enemich que nòstron exèrsit estave avansat a l’altre cap de l’estany, féu alto y amostrà voler-se retirar, pretenent pasar per entre Elna y Salelles. Sa exelènsia, conexent sos designes, tanbé tornà atràs fins dit lloch de Salelles y féu frenta als enemichs que estaven allotjats en un bosch, entre Elna y lo mar; disposà nostre exèrsit en batalla, esperant vingués lo enemich, lo qual no·s mogué, antes bé, sobrevenint la nit, féu molts fochs. Duptà sa exelènsia que, entretenint-nos de aquex modo, no procuràs enviar lo socorro per altra part del Tech, ho entre Elna y lo exèrsit nostre. Per estas causes disposà sa exelènsia moltas postas, enviant-les per moltes parts per a saber lo designe de l’enemich y per a guardar los passos, per tenir avís del socorro. Esent ja nit, tingué consell si nostre exèrsit caminaria devant Perpinyà, que era a ont avia de anar lo enemich, ho si restaria serca de ell; fonch resolt no apartar-se de l’enemich perquè, anant-se’n a Perpinyà, restaria per lo enemich lo pasatje sens parill, y sols se li poria donar una batalla, però seguint-lo, y ab distànsia de dos llegües, se li’n porían donar moltes per lo camí, y ja que no se impedís lo passar, dexaria lo enemich, per lo camí, molta gent y socorro, com sens dupte ha esdevingut. Per assò, ordenà sa exelènsia se estengués nostre exèrsit a vista de l’enemich, molt serca de Salelles. Vinguda la matinada, se posà a punt de batalla lo exèrsit, perquè véu sa exelènsia estave axí matex format lo enemich. Lo dia abans avían aportada СКАЧАТЬ