Crònica Volum II. Miquel Parets
Чтение книги онлайн.

Читать онлайн книгу Crònica Volum II - Miquel Parets страница 20

Название: Crònica Volum II

Автор: Miquel Parets

Издательство: Bookwire

Жанр: Документальная литература

Серия: Els nostres clàssics - Autors Moderns

isbn: 9788472268593

isbn:

СКАЧАТЬ ha fetes trasar, en sa presènsia, les fortificasions per un ingenyer fransès, al qual ha dexat en ella, y dinés per a pasar-la avant.

      [128.] Relasió del sucsés de l’enemich per intentar passar lo socorro des de Coplliure a Perpinyà, per a socórrer dita vila

      Lo exelentísim senyor lo mariescal de Versé, virey anviat en Catalunya per lo crestianísim rey de França Lluís 13, dit lo Just, encara que no avia jurat per virey —per no tenir ocasió, per no dexar la ocasió del siti, com atràs se diu de son jurament, en cartes 83—, se trobave en Roselló ab son exèrsit, per a guardar que lo socorro, que era en Coplliure, no passàs a Perpinyà. Lo dit virey se trobave en Argelés y, per temor que lo dit socorro no pasàs per altra part, determinà de pasar-se’n a Elna, per estar més prop de Perpinyà; y dexà guarnisió de catalans y fransesos a dita vila de Argelés, ab ses fortificasions molt ben posades.

      Y axí, lo cabo que avia enprès de entrar dit socorro a Perpinyà era lo marquès de Torracusa, ab sinch-sens cavalls y sis mil infans. Y axí, la primera cosa que feren fou envestir Argelés, lo qual lo rendiren prest, a vida salva, per no poder tenir tanta resistènsia com era lo enemich; y axí, los que y trobaren dins de un fortín —que y avia alguns catalans— mataren, y los demés posaren en galera; y axí, ells hi posaren guarnisió castellana, y aprés intentaren de voler passar avant. Però lo virey avia feta acudir molta gent de la terra y molta cavalleria que ell tenia; los inpedí que, per aquexa vegada, no y pugueren passar ningun socorro, per a que se agueren de tornar los enemichs a retirar-se a Argelés, ab molta de pèrdua de gent de totes parts, per ser, los enemichs, tots soldats vells y pràtichs. Y ab aquexa refrega mataren un capità de cavall català, que fou lo primer capità català que morí, que·s deya don Manuel Senmanat. Y tanbé moriren mols fransesos de Compté. Y lo virey tanbé paleà en aquexa ocasió valerosament. Y axí, lo enemich se agué de retirar, ab ses provisions, a Argelés, fins trobaria altra ocasió.

      Dilluns, que contàvem als 27 de janer 1642, a l’exir del dia, los batidós de envés la mar avisaren a sa exelènsia com lo enemich anave marxant de Argelés, ab tot lo exèrsit y ab lo socorro per a Perpinyà, ab moltes mules; y cada soldat de cavall, ab un sach llarch a les anques, ab dues mesures de blat, y lo matex los soldats de peu, ab un sach a les espatlles. Lo número de l’exèrsit enemich era de sinch a sis mil infans, casi tots ofisials vells, dels quals isqueren de Perpinyà en la primera refrega dita, que eren exits per ajudar-los, y axí los cortaren y se n’agueren de restar ab los soldats de Argelés; y tanbé hi avia soldats dels que la armada avia enbarcats a Terragona; los cavalls eren sis-sens.