Crònica Volum II. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ Fou nomenat custodi dels convents caputxins del Rosselló el 1630. El 1640 fou nomenat ambaixador de les institucions catalanes davant Felip IV per sol·licitar la fi dels allotjaments de tropes al Principat. La seva difícil missió fou justificada i explicada en un memorial que ell mateix redactà per defensar-se de les acusacions que se li van fer de no haver complert el mandat de les institucions catalanes. Vegeu Basili de Rubí, «El M. R. P. Bernardino de Manlleu, embajador de Cataluña en la corte de Felipe IV», Estudios Franciscanos, 63 (1962), pp. 271-275 i 353-419.

4. Joan Pau Guerau i Monfalcó, agent de la Ciutat de Barcelona i del General a la cort de Madrid.

5. García Gil Manrique, bisbe de Barcelona i virrei de Catalunya entre agost i novembre de 1640. Sobre ell vegeu Montserrat Jiménez Sureda, «García Gil Manrique Maldonado», dins Josep M. Solé Sabaté, Història de la Generalitat i dels seus presidents, Barcelona, 2003, vol. II, pp. 197-199. La data de naixement fixada en aquest treball resulta, però, equivocada, ja que García Gil Manrique va néixer el 1575. Vegeu també Josep Sanabre, «La correspondencia de los obispos de Barcelona con la Santa Sede. La del obispo Garci-Gil Manrique Maldonado», Analecta Sacra Tarraconensia, 37 (1964), pp. 95-110.

6. Segons informa Pedro Juan de la Guarda en el seu Viaje del marqués de Pobar..., era el «Convento de las Carmelitas descalças» (text reproduït per C. Pujol i Camps al MHE, vol. XXII, p. 247).

7. 1640: el 0 corregeix un 1.

8. Lluís de Queralt, quart comte de Santa Coloma, fill del virrei traspassat. A diferència del seu pare, ell va poder escapar de l’avalot popular de la jornada del Corpus de Sang.

9. Maria de Queralt, refugiada al convent barceloní de Jonqueres.

10. Josep Sorribes i Rovira, capità de cavalleria. Era fill de Felip Sorribes i Descoll. L’any 1640 residia a Madrid, on el protonotari Jerónimo de Villanueva l’utilitzà per enviar informacions falses a les autoritats del Principat.

11. truecos: la «u» és escrita a la interlínia superior.

12. El jutge de l’Audiència Ramon Rubí i Marimon, que participà directament en les negociacions i en l’execució de l’intercanvi de presoners, deixà un testimoniatge d’aquest esdeveniment a la seva Relación del lebantamiento..., editada per Antoni Simon a Cròniques de la Guerra dels Segadors, op. cit., p. 306.

13. El MNA recull l’entrada dels ambaixadors a Barcelona el dia 20 de novembre de 1641 amb la descripció següent: «Entraren a les onsa horas ans de mix dia y pasàran per lo portal de Sant Antoni acompanyats de molts cavallers y de la companyia de cavalls de Joseph de Pinós y pasaren per lo carrer de l’Hospital y Rambla munt fins al portal de Portaferrisa, y per la Portaferrisa y carrer de les botes, Plasa Nova y a la seu, y allí baxaren de cavall» (vol. XIII, p. 54).

14. Pere Joan Rossell.

      [125.] De com entrà lo mariescal de Versé en Roselló, lo qual venia per virey de Catalunya

Veyent lo crestianísim rey de França los bons efectes que lo Prinsipat de Catalunya feya en son favor y, com estave ja informat del mosur de Argenson y altros, lo bon amor y voluntat li tenían, y tanbé aver concordats los pactes y capitulasions y mantenir-nos los privilegis antichs, y lo suplicar-li, lo Prinsipat, anviàs virey per a que puguésem administrar justísia (de la qual teníem molta nesesitat en aquella ocasió), determinà de armar virey y anomenà un mariescal de França, molt privat seu, dit lo mariescal de Versé,¹ homo justisier y gran soldat y, de altra part, molt humil. Y axí entrà, ab molt poder de gent, en Roselló; y venia de camí a jurar en Barcelona, per a que avia de jurar primerament ab procura del rey, jurant com si lo matex rey jurave, y aprés avia de jurar com a virey. Y axí, trobant-se ell a un lloch de Roselló, no molt lluny de Coplliure, sentiren tirar molt a Coplliure y veren que y arribave la armada de mar, que en lo full atràs se’n fa mensió; veren que arribave a Coplliure, lo qual aportave lo socorro per a Perpinyà, axí de gent com de monesions y mantenimens, y assò era als 18 de novembre 1641. Y veyent lo virey axò, no·s volgué moure de allà que no ves lo sucsés de aquesta gent; lo qual ja hi avia, en Roselló, molta cavalleria y infanteria fransesa, y la cavalleria catalana y molta infanteria de peu, governats per son capità general, lo prínsep Condé, y son llochtinent, lo marquès de Arpejon (com atràs se fa mensió de sa entrada, en cartes 80); y, ajuntada ab dita gent, la que lo dit virey aportave. Se detingué tota allà, y féu fortificar molt bé tots los passos per allà a ont lo enemich podia passar dit socorro a Perpinyà.

      Y axí, lo virey se estave a Argelés, y de allí donave sos ordes. Y lo enemich intentà pasar algunes vegades y no pug[u]é, fins a tant que per avall se dirà. Y vist per lo virey que tant se allergava y no podia admenistrar algunes coses de justísia —per lo que no avia jurat—, y vist tanbé lo quant nesesitave de sa presènsia per a detenir dit socorro, consertaren un bon negossi per a fer-o tot bo. Y fou que consertaren de anar-li a pendre lo jurament de assí a la Junquera, y que ell baxaria a la Junquera, que estave lluny, des de allà [84r] a ont era, dues ho tres llegües.

Y consertaren la diada per als 30 de desembre 1641. Y axí los de assí acudiren allà, y ell, per acudir-i y per no fer falta allà, usà de una bona trasa; y fou que, axí com ell volgué partir del camp, tocà una arma falsa, a bé que ja ho sabien los cabos, y estigueren sempre los soldats alerta, ab les armes a les mans; y ell anà a la posta,² ab tres ho quatre cavallés, a la Junquera. Y no féu sinó jurar y de prompte tornar-se’n³ a la posta; y fins que ell fou tornat, allà may no parà l’arma. Y axí, ell fou ja jurat virey y comensà a executar alguna justísia ab los catalans, que feya anar a totom molt recte.

1. Urbà de Maillé (nascut el 1597), marquès de Brezé i mariscal de França, estava casat amb una germana de Richelieu. Brezé fou virrei de Catalunya entre octubre de 1641 i maig de 1642. El 30 de desembre de 1641 va jurar les constitucions a la Jonquera i el dia 23 de febrer s’instal·là a Barcelona a requeriment de les institucions catalanes. Vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., pp. 191 i seg.

2. a la posta: ‘molt de pressa’.

3. tornar-se’n: abans «jur», ratllat.

      [126.] De com hi comensà aver, en Barcelona, sis consellés cada any

Avent-hi agudes tantes rebolucsions en Catalunya, y veyent que, les de més d’elles, eren vingudes per part de molta gent grosa que aconsellaven als menistres del rey lo que avían de fer quantra de aquest Prinsipat per sucgugar-lo, los uns per interès de un bisbat, y altros, de una cota,¹ СКАЧАТЬ