Crònica Volum II. Miquel Parets
Чтение книги онлайн.

Читать онлайн книгу Crònica Volum II - Miquel Parets страница 19

Название: Crònica Volum II

Автор: Miquel Parets

Издательство: Bookwire

Жанр: Документальная литература

Серия: Els nostres clàssics - Autors Moderns

isbn: 9788472268593

isbn:

СКАЧАТЬ lo Consell de Sent tan endignats los manestrals y artistes, veyent que cada any hi avia dos consellés siutadans y un militar —que eren tres cavallés— y un mercader, y que, un any part altro,2 hi avia un manestral y un artiste, en lo any 1641 feren proposar en consell de que cada any hi agués de aver un conseller manestral y un artiste; y que axí com no y avia sinó sinch consellés, que n’i agués sis; y axí, prevalgué de aquexa manera. Y que la primera vegada que lo rey crestianísim de França vindria a jurar en Barselona, que li fesen firmar aquex privilegi; y axí, fou de aquexa manera.3

      Dilluns, als 4 de noembre 1641, lo exèrsit del rey de Castella —governat per don Visens de la Marra, comenador de Malta, napolità de nasió—, compost de dos mil cavalls y tres mil infans, ab sis pesses de artilleria de 24 fins a 30 lliures de bala, envestí la vila y castell de Almenar, que està a la frontera de Aragó, més enllà de Balaguer. Y, tres oras després, prengué la vila y cremà la porta de la iglésia, a ont feren mil crueltats y actes indignes de catòlichs, contra lo respecte degut a Déu nostro senyor y contra les dones.

      Dimars, als 5 de dit mes, lo senyor de La Mota fou avisat per Jaume Guerris, governador de la plaça (que és català, fill de Barcelona), que s’és aportat, ab son particular, ab gran prudènsia y valor. Rebut dit avís sa exelènsia, al punt donà avís marxàs tota la cavalleria y infanteria que tenia en les parts de Lleyda (restant lo de més gros al Camp de Terragona) dret a Alguaire, a una llegua del camp dels enemichs y de Almenar, que venia a fer, en tot, mil cavalls y mil y sinch-sens infans fransesos; y catalans: la companya de don Juseph Amat y lo tèrsio de Lleyda, governat per lo paer en cap, de quatre-sens òmens; les quals tropas arribaren dimars en la nit. [84v]

      Dimecres, als 6, a l’apuntar lo dia, sa exelènsia marxà dret als enemichs, en orde de batalla, en tres batallons. Y féu comensar la escaramusa per la companya del senyor don Juseph Amat y lo senyor Du Plesis, que palearen i·s mesclaren ab tal valor ab los primés corredós dels enemichs, que·ls forçaren a retirar-se a son gros, al favor de son canó.

      Dos dies duraren las escaramuses, sens amostrar los enemichs senyal algú de donar batalla, lo qual obligà a sa exelènsia a retirar son exèrsit fora de la plana y venir-se’n per Alguayre, sempre a la vora del riu. Després de aver fet refrescar lo exèrsit, que avia dos dies no avia menjat cosa, determinà de atacar de nou als enemichs, entre lo riu de Segre y la montanya, valent-se de la nit; lo qual reïsqué ab tanta felisitat que forçà a tots los corps de guarda de infanteria y cavalleria, y llansà dins la plaça lo senyor del Portal y Quartier, ab vint fransesos dels més ariscats de son exèrsit.

      Divendres a les vuyt ores arribà, prop la muralla, un trompeta y un ajudant de l’enemich demanant se rendisen. Als quals respongueren, lo governador y senyor del Portal y Quartier, que no podían donar lloch al que demanaven, que ells eren entrats ab socorro dins la plaça y ab sinch-sens fransesos que estaven en estat de destruir quatre exèrsits com lo seu; y que, si·ls volien fer mersè de acometre, que ells los hobririen les portas per entrar; y que si altra trompeta ho persona venia ab tals demandes, que·l farien penjar encontinent a la porta, a vista dels qui·ls enviaria.

      Arribada la resposta al general dels enemichs, donà orde, als qui·ls minaven lo castell, de retirar-se y que los canons se retirasen tanbé, ab tota la gent. Des del castell los feren una general salva, ab què·ls mataren molta gent; lo qual oït per sa exelènsia, duptà no fos un asalt general en la plaça; muntà al punt a cavall y, ordenat son exèrsit ab tota diligènsia, marxà dret a l’enemich; y vist se retirave, donà sobre la retraguarda, dels quals moriren molts; y los seguí batent fins prop de Temarit.

      Està Almenar en las fronteres de Aragó, y és lo últim lloch de Catalunya de aquexa part, al cap de una plana que dura quatre llegües. Està sitiat lo castell al cap de dita plana, sobre de una petita eminènsia, y lo lloch està en lo baix de aquella; y de la part de Catalunya, a un tir de canó, passa Segre. Té lo castell, de la part de Aragó, dos altres iguals eminènsies a tir de pedrenyal, a ont lo enemich tenia plantades СКАЧАТЬ