Crònica Volum II. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ lo Consell de Sent tan endignats los manestrals y artistes, veyent que cada any hi avia dos consellés siutadans y un militar —que eren tres cavallés— y un mercader, y que, un any part altro,² hi avia un manestral y un artiste, en lo any 1641 feren proposar en consell de que cada any hi agués de aver un conseller manestral y un artiste; y que axí com no y avia sinó sinch consellés, que n’i agués sis; y axí, prevalgué de aquexa manera. Y que la primera vegada que lo rey crestianísim de França vindria a jurar en Barselona, que li fesen firmar aquex privilegi; y axí, fou de aquexa manera.³

Y los consellés que eren aquex any 1641, que foren los últims sinch que y va aver, foren: lo doctor misser Fontanella, lo vell, conseller en cap; y lo doctor misser Soler, segon; y lo doctor misser Francesc Rosell, conseller ters; y Juan Francesc Ferrer, mercader, y T. Salines, parayre.⁴ Y aquexos tragueren, aquex any 1641, los sis consellés que avían de servir lo any 1642, los quals foren: Galseran Nebot, conseller en cap; y T. Romeu, conseller segon; y Àlvalo Antoni Boser, conseller ters; y Honofre Palau, mercader; y Hierònim Talavera, notari de Barcelona, y T. Saurina, pasamaner.⁵ Y aquexos foren los primés sis consellés que y agué.

1. de una cota: entenem que es refereix a una cota d’armes on hi havia un escut de la nissaga; Parets ho esmenta com un reconeixement concedit pel rei.

2. un any part altro: ‘en anys alterns’ (DCVB, s. v. 2. part, 7).

3. La reivindicació d’un sisè conseller menestral es remuntava al segle XIV. En el context de crisi i malestar social de la revolució de 1640, davant la pressió popular, la reivindicació es replantejà amb renovada energia. Monsieur d’Argenson accedí finalment a la creació d’una nova conselleria. Vegeu Josep M. Torras i Ribé, Els municipis catalans de l’Antic Règim (1453-1808), Barcelona, 1983, pp. 68-74; Anna Seijo, «La creació del sisè conseller menestral a Barcelona (1641-1652)», dins Actes del Segon Congrés d’Història del Pla de Barcelona, 2 vols., Barcelona, 1989-1990, vol. II, pp. 447-552, i Núria Florensa, «El bienni de transició: 1640-1641. Conflictes socials a Barcelona: el conseller sisè menestral i la revolució urbana», dins Carlos Martínez Shaw (ed.), Historia moderna. Historia en construcción, 2 vols., Lleida, 1999, vol. II, pp. 497-511.

4. Joan Pere Fontanella, conseller en cap; Francesc Soler, conseller segon; Pere Joan Rossell, conseller terç; Joan Francesc Ferrer, mercader; Pau Salines, paraire.

5. Galceran Nebot, conseller en cap; Ramon Romeu, conseller segon; Àlvar Antoni Bosser, conseller terç; Onofre Palau, mercader; Joan Gerònim Talavera, notari; Andreu Saurina, passamaner.

[127.] Relasió del socorro de Almenar donat per lo senyor de La Mota, llochtinent general de l’exèrsit del rey crestianísim, nòstron senyor, en Catalunya, y del que s’és passat en dit socorro, juntament ab la descripsió de la plaça; aportada per lo senyor de San German, capità de cavalleria, als senyós diputats y consellés¹

      Dilluns, als 4 de noembre 1641, lo exèrsit del rey de Castella —governat per don Visens de la Marra, comenador de Malta, napolità de nasió—, compost de dos mil cavalls y tres mil infans, ab sis pesses de artilleria de 24 fins a 30 lliures de bala, envestí la vila y castell de Almenar, que està a la frontera de Aragó, més enllà de Balaguer. Y, tres oras després, prengué la vila y cremà la porta de la iglésia, a ont feren mil crueltats y actes indignes de catòlichs, contra lo respecte degut a Déu nostro senyor y contra les dones.

      Dimars, als 5 de dit mes, lo senyor de La Mota fou avisat per Jaume Guerris, governador de la plaça (que és català, fill de Barcelona), que s’és aportat, ab son particular, ab gran prudènsia y valor. Rebut dit avís sa exelènsia, al punt donà avís marxàs tota la cavalleria y infanteria que tenia en les parts de Lleyda (restant lo de més gros al Camp de Terragona) dret a Alguaire, a una llegua del camp dels enemichs y de Almenar, que venia a fer, en tot, mil cavalls y mil y sinch-sens infans fransesos; y catalans: la companya de don Juseph Amat y lo tèrsio de Lleyda, governat per lo paer en cap, de quatre-sens òmens; les quals tropas arribaren dimars en la nit. [84v]

      Dimecres, als 6, a l’apuntar lo dia, sa exelènsia marxà dret als enemichs, en orde de batalla, en tres batallons. Y féu comensar la escaramusa per la companya del senyor don Juseph Amat y lo senyor Du Plesis, que palearen i·s mesclaren ab tal valor ab los primés corredós dels enemichs, que·ls forçaren a retirar-se a son gros, al favor de son canó.

      Dos dies duraren las escaramuses, sens amostrar los enemichs senyal algú de donar batalla, lo qual obligà a sa exelènsia a retirar son exèrsit fora de la plana y venir-se’n per Alguayre, sempre a la vora del riu. Després de aver fet refrescar lo exèrsit, que avia dos dies no avia menjat cosa, determinà de atacar de nou als enemichs, entre lo riu de Segre y la montanya, valent-se de la nit; lo qual reïsqué ab tanta felisitat que forçà a tots los corps de guarda de infanteria y cavalleria, y llansà dins la plaça lo senyor del Portal y Quartier, ab vint fransesos dels més ariscats de son exèrsit.

      Divendres a les vuyt ores arribà, prop la muralla, un trompeta y un ajudant de l’enemich demanant se rendisen. Als quals respongueren, lo governador y senyor del Portal y Quartier, que no podían donar lloch al que demanaven, que ells eren entrats ab socorro dins la plaça y ab sinch-sens fransesos que estaven en estat de destruir quatre exèrsits com lo seu; y que, si·ls volien fer mersè de acometre, que ells los hobririen les portas per entrar; y que si altra trompeta ho persona venia ab tals demandes, que·l farien penjar encontinent a la porta, a vista dels qui·ls enviaria.

      Arribada la resposta al general dels enemichs, donà orde, als qui·ls minaven lo castell, de retirar-se y que los canons se retirasen tanbé, ab tota la gent. Des del castell los feren una general salva, ab què·ls mataren molta gent; lo qual oït per sa exelènsia, duptà no fos un asalt general en la plaça; muntà al punt a cavall y, ordenat son exèrsit ab tota diligènsia, marxà dret a l’enemich; y vist se retirave, donà sobre la retraguarda, dels quals moriren molts; y los seguí batent fins prop de Temarit.

Sa excelènsia donà orde al senyor de San German de aportar la nova y dir als senyós diputats y consellés quant bé an peleat generalment tots los catalans. Lo senyor paer de Lleyda y tots los offisials de son tèrsio se són aportats com a hòmens de prudènsia y valor: don Juseph Amat; Hieroni Lleonar, llochtinent, y Baltezar Tarroja, alférez; y los demés ofisials y soldats an acomès lo enemich com arriscats, com hòmens de valor; lo an abatut com a esforçats; se són mesclats ab ells, encara que molt inferiors en número, y tantes vegades se són relligats y acomès lo enemich que apar que, no sols [no] temen la mort, antes la desafían a plena campanya. An dexats, los enemichs, molts carros carregats de monesions y bagatje, y carros de artilleria, un morteret y mols² gabions; y major infàmia ab sa fugida, dexant mort[s] més de 300.

      Està Almenar en las fronteres de Aragó, y és lo últim lloch de Catalunya de aquexa part, al cap de una plana que dura quatre llegües. Està sitiat lo castell al cap de dita plana, sobre de una petita eminènsia, y lo lloch està en lo baix de aquella; y de la part de Catalunya, a un tir de canó, passa Segre. Té lo castell, de la part de Aragó, dos altres iguals eminènsies a tir de pedrenyal, a ont lo enemich tenia plantades СКАЧАТЬ