Cap altre amic que les muntanyes. Behrouz Boochani

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ amb en Behrouz en diversos moments del procés, i junts vam afinar-los i ampliar-los. Vam decidir que cada capítol hauria de tenir almenys dos títols que en destaquessin cadascun un aspecte diferent. D’entrada, la relació en aparença poc coherent entre els múltiples títols de cada capítol ajudava a crear una sensació de perplexitat i absurditat; la naturalesa non sequitur dels títols i el sentit il·lògic i imprevisible que evoquen s’adiuen amb les tècniques i els temes que en Behrouz empra en aquest llibre. El títol «La Nostra Golshifteh és bonica de debò» ocupa un lloc especial per a en Behrouz perquè, per a ell, representa els passatges més importants del capítol; el personatge de la «Nostra Golshifteh» és la inspiració més gran entre totes les seves narracions.

      Imatgeria i realitat

      SAJAD: L’ús que fa de metàfores relacionades amb els llops és excepcional i inquietant... Una vegada vaig sentir dir que a l’Iran, quan un gos d’atura planta cara a un llop per defensar el ramat, li salta a la jugular. En la majoria dels casos els llops són massa forts i ferotges i els gossos no hi tenen res a fer. Però hi ha vegades que el gos pastor aconsegueix encaixar les mandíbules al voltant del coll del llop i no el deixa anar fins que el llop ja no pot suportar més la pressió; el gos persisteix fins que el llop es rendeix. Llavors el gos pastor en surt victoriós i molt satisfet de si mateix: l’experiència transforma el gos, l’encontre li dona poder. El gos pastor té un nou concepte d’ell mateix que va més enllà de la seguretat en si mateix: es reidentifica com a llop. Els pastors coneixen els perills d’aquest fenomen; saben que quan la identitat d’un gos es transforma d’aquesta manera esdevé incontrolable. I el sacrifiquen.

      Durant un temps vaig interpretar l’ús que en Behrouz fa de les imatges visuals mítiques i èpiques, de les visions oníriques i de la barreja de la fantasia i la realitat, com una forma de realisme màgic. Tanmateix, al llibre també hi ha molts passatges d’autoreflexió en els quals en Behrouz s’analitza a si mateix, la seva interpretació de la presó, el seu mètode per descriure les escenes i situacions i els seus modes retòrics i el seu propi estil literari. Aquests components allunyen la seva obra del gènere del realisme màgic i el situen en un camp propi. De fet, l’obra d’en Behrouz no encaixa en la majoria dels exemples de gènere, encara que trobem trets destacables de diversos gèneres al llarg del text. Però per traduir l’obra calia almenys alguna mena de marc conceptual i teòric, encara que fos provisional i conjectural. Per a mi, les tècniques i formes d’expressió d’en Behrouz tenen punts de connexió amb el realisme del terror i amb formes de surrealisme d’una ubicació cultural i ètnica concreta. En identificar aquests factors, la traducció em va ser més fàcil: va fer que expressar la veu d’en Behrouz, escollir les paraules, desenvolupar el to i l’estil i crear figures intertextuals fos més imperiós i congruent. Jo qualificaria el seu gènere (o anti-gènere) de «surrealisme terrorífic».

      Literatura, política i respecte al que no es diu

      SAJAD: Hi ha cap part del llibre en què en Behrouz expliqui la persecució que va patir a l’Iran o critiqui el Govern iranià?

      OMID: No.

      SAJAD: Millor. No fa falta parlar-ne ni justificar per què se’n va anar. Per això és una obra literària tan bonica i valuosa. Tot el que cal saber de la seva vida a l’Iran està resumit en el relat del seu primer viatge en vaixell. Tot el que cal entendre sobre l’opressió i la discriminació que es pateix a l’Iran ho trobem a l’escena de l’oceà. Tota l’agitació política és en la descripció de les onades. Tota la repressió de l’estat queda reflectida en la descripció que fa del remolí del mar.

      Vaig veure aquesta oportunitat de traducció com una ocasió per contribuir a la història documentant i d’alguna manera donant suport a les persones oblidades i víctimes de la persecució; traduir, per a mi, com ho és escriure per a en Behrouz, és un deure cap a la història i una estratègia per fer entrar ben endins de la memòria col·lectiva d’Austràlia la qüestió de la detenció indefinida dels refugiats.

      Però a mesura que anava llegint els capítols, em preguntava si era possible comunicar en anglès l’experiència d’en Behrouz d’una manera que fes justícia a la seva fermesa i a la seva percepció. Les seves interpretacions, crítiques i expressions són crues, apressants i implacables; les històries transmeten angoixa, reflexió, ràbia i revelació. En algunes parts també hi ha un sentit de l’humor penetrant i admirable que no està gens fora de lloc i que calia traslladar amb cura. A més a més, la riquesa imaginativa del text havia de reflectir la veu i el punt de vista únics de l’autor.

      Un aspecte que sempre he tingut present és que en Behrouz escrivia en persa i no en kurd. Escrivia en la llengua dels seus opressors, tot i que és un fervent defensor de la cultura, la llengua i la política kurdes. I el llibre el traduïa a la llengua dels qui l’empresonaven i el torturaven. A més de la diferència de poder que suposa tenir la nacionalitat australiana o no tenir-la, havia de considerar que estava traduint l’obra d’un kurd oprimit mentre que jo soc algú que s’identifica amb la cultura ètnicament dominant a l’Iran (el meu grup ètnic és el persa encara que no pertanyo al grup socioreligiós predominant que ha definit la classe política des del 1979). Per tot això, era essencial que la traducció fos sensible als matisos relacionats amb la injustícia històrica, la marginació i la representació i que fos oberta a l’assessorament. Em vaig haver de fer les preguntes següents:

      Com puc plasmar les condicions en què ha estat escrit aquest llibre?

      Com puc expressar les idees, les emocions i la crítica que emanen dels missatges de text i de veu?

      Com puc expressar les noves formes i tècniques que en Behrouz crea en persa?

      Com puc reflectir la barreja d’experiències kurdes amb experiències de la presó, i tantes altres coses...?

      De quines maneres la literatura pot transmetre significat per mitjà de suggeriments, insinuacions, indicacions? Quins relats colonials explica un iranià kurd empresonat que parla de la seva experiència a la Presó de Manus? Què té d’especial el punt de vista d’un kurd vinculat estretament amb la seva terra i consagrat al seu alliberament; què té d’especial la perspectiva d’algú que és originari del Kurdistan? Quins codis aporta per a interpretar els significats? Quina és la relació entre forma i significat? I hi ha capes narratives que prioritzin altres pobles i llocs colonitzats?

      La responsabilitat era aclaparadora; les possibilitats eren estimulants.

      Al començament vam tenir problemes per traduir el caràcter sociopolític i la qualitat poètica de l’original persa. L’escriptura d’en Behrouz forma part de diverses tradicions literàries i reflecteix convencions de l’estil poètic. Tanmateix, les dificultats d’interpretar i traduir l’original persa van obrir possibilitats per a l’experimentació literària.

      Per reproduir l’ambient i les característiques del text en anglès, vam haver de provar diferents tècniques. Per això, la traducció disposa i presenta les històries d’una manera poc ortodoxa i fragmenta i transposa deliberadament frases i passatges, alhora que adequa i fusiona gènere i estil.

      Una activitat filosòfica compartida

      BEHROUZ: Per poder entendre la combinació d’art i pensament d’aquest llibre, has de conèixer la meva relació amb en Najem, en Farhad i en Toomas. Mentre escrivia, hi interactuava amb regularitat, i aquestes converses van influir en el text, pel que fa als aspectes dramàtics, les posicions intel·lectuals i els temes. De resultes d’això, el llibre és un guió per a una representació teatral que incorpora mite i folklore; religiositat i laïcitat; СКАЧАТЬ