Cap altre amic que les muntanyes. Behrouz Boochani

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ i aplicar-les de forma estratègica en anglès fent servir diversos recursos literaris ha fet possible que les qualitats poètiques i l’estil literari idiosincràtic de l’original no es perdessin.

      Els marcs polítics, històrics i culturals de referència i l’al·lusió fan rica l’escriptura d’en Behrouz. L’entorn cultural i social de les diverses narracions que s’entreteixeixen en el llibre es basa en el Kurdistan, l’Iran, l’illa de Manus i la Presó de Manus... i també en els mars durant les peripècies esborronadores en aquella embarcació. Vaig pensar que la millor manera de plasmar aquelles condicions era presentar les frases fragmentades o reformulades i reproduir algunes seccions en forma de vers. Segons el meu parer, alguns dels passatges més captivadors i intensos del llibre són aquells en què la prosa de sobte es transforma en vers i després torna a ser prosa. Mantenint-me fidel als elements poètics de la llengua i de l’escriptura d’en Behrouz, traduir la prosa en forma de poesia ha resultat ser l’opció millor i més adequada.

      La tria de les paraules també estava determinada per la sensibilitat vers els llocs. Les ubicacions, les situacions i els contextos narratius de totes les escenes pretenen transportar el lector. Per tal de no comprometre excessivament la potència sensorial que en Behrouz construeix amb meticulositat, vaig procurar triar paraules i expressions que encaixessin amb els llocs i ambients seleccionats. Per aquest motiu, la traducció a l’anglès dels noms, verbs, adjectius i adverbis en molts casos és metafòrica i particular dels aspectes físics i geogràfics dels capítols i dels seus diversos passatges. En alguns casos, hi predomina la terminologia abstracta i filosòfica, mentre que en altres fragments hi descric les escenes amb un realisme més directe. Traduint a partir de la perspectiva d’una narració basada en el lloc, una mateixa paraula persa es podia traslladar de maneres diferents segons la ubicació, l’ambient, els personatges, els objectes, els esdeveniments, l’arquitectura i l’entorn. L’ús de símbols de la natura, de l’antropomorfisme i de la personificació il·lustra les interpretacions excepcionals que en Behrouz fa de la identificació entre espècies. De fet, en Behrouz afirma amb contundència que si els refugiats no haguessin establert una relació de respecte amb l’entorn i els animals, faria temps que la força opressora de la presó els hauria matat; la natura és una aliada dels presos en la lluita contra el sistema.

      Colonialitat (el colonialisme com a procés perpetu i estructura omnipresent)

      MOONES: Estic llegint The Coup, d’Ervand Abrahamian, historiador armeni iranià d’Anglaterra. M’ha fet pensar en l’escriptura d’en Behrouz perquè Abrahamian reconeix la importància d’establir un debat crític i matisat sobre el paper del colonialisme.

      OMID: Crec que els lectors no podran apreciar del tot la profunditat del pensament i dels escrits d’en Behrouz si no reconeixen i comprenen l’impacte i les conseqüències del colonialisme al Kurdistan, l’Iran, Austràlia i l’illa de Manus... i també la relació entre colonialitat i migració forçosa.

      MOONES: El que té d’interessant el llibre d’Abrahamian és l’anàlisi que fa de la relació estreta que hi ha entre el terme este’mār (colonialisme/imperialisme) i el terme estesmār (explotació econòmica). En moltes situacions, tots dos conceptes podrien considerar-se sinònims. D’una manera semblant, molts dels escrits d’en Behrouz il·lustren la connexió entre tots dos termes; fa èmfasi en la relació que hi ha entre el domini i control i l’extracció i manipulació agressiva dels recursos naturals, la destrucció de l’ecosistema i l’explotació dels cossos humans.

      El llibre d’en Behorouz és un text descolonial que representa una manera de pensar i fer descolonial. Per poder reproduir els matisos de la seva crítica penetrant i la seva visió dels fonaments colonials del sistema de detenció, cal incorporar alguns tecnicismes en l’obra literària. En l’assaig complementari, parlo del tema dels gèneres literaris amb més detall, però aquí només esmentaré que en Behrouz fusiona a posta la literatura amb el comentari polític i el llenguatge de diversos discursos acadèmics, la qual cosa es correspon amb el joc literari que inclou formes i recursos de diferents gèneres. Aquests elements, tots junts, presenten la presó com un experiment neocolonial i situen la literatura d’en Behrouz com una acció descolonial.

      La traducció fa servir expressament un llenguatge acadèmic en certs punts per transmetre la visió multidisciplinària que hi ha darrere el llibre. L’anàlisi que fa en Behrouz del colonialisme és fruit de la seva educació, de la seva recerca acadèmica i de la seva experiència vital: entén el colonialisme des del punt de vista històric, filosòfic i visceral.

      Noms

      MOONES: El nom Behrouz vol dir bo/millor (beh) dia (rouz), pròsper o afortunat, i també és el nom d’un alt càrrec militar que apareix a l’obra Xahnamé. En certa manera, va ser premonitori que la seva mare li digués Behrouz; li va posar un nom persa tradicional de la literatura clàssica, el nom d’un guerrer. És un nom que s’allunya dels de la majoria dels seus germans i cosins, que tenen connotacions religioses. És com si la mare hagués pressentit que aquell fill tenia alguna cosa de diferent.

      Els noms tenen funcions estètiques, interpretatives i polítiques especials en aquest llibre. Per a en Behrouz, rebatejar les coses és una manera d’afirmar la seva identitat com a persona i d’establir un sentit d’autoritat; posar nom és una manera de recuperar l’autoritat que li ha robat la presó, de treure poder al sistema i de redirigir la sobirania cap a la terra. Posar nom també forma part de l’afany de crear, i serveix d’instrument analític per a examinar les circumstàncies polítiques i materials.

      En Behrouz posa nom a molts dels seus personatges per mitjà d’una tècnica única. Fa servir sobrenoms i sintagmes nominals graciosos quan es refereix a individus concrets, bé per protegir-ne la identitat, bé per construir el personatge, o per totes dues coses. En persa no hi ha majúscules, però en anglès tenim l’avantatge de crear noms propis a partir de sintagmes nominals escrivint-ne en majúscula totes les paraules (fins i tot l’article definit). Amb això, deixem clar que, en el context del llibre, el sintagma descriptiu o el sobrenom és el nom de l’individu i al mateix temps en reflecteix la personalitat i les característiques (un tret físic o el seu tarannà o temperament).

      Una noció abstracta important del llibre és la de «Sistema Kiriarcal». En l’assaig complementari exploro el concepte de «kiriarcat», terme que es refereix als sistemes socials encreuats que es reforcen i es multipliquen amb l’objectiu de castigar, subjugar i anorrear els altres. Sistema Kiriarcal és com en Behrouz anomena els substrats ideològics pels quals es regeix la presó; és un nom que denota l’esperit que predomina en tot el centre de detenció i en l’omnipresent complex industrial fronterer d’Austràlia. El terme persa system-e hākem també es podria traduir per «sistema opressor», «sistema dirigent», «sistema de governamentalitat» (en el llibre, el terme «governamentalitat» descriu aplicacions concretes del sistema) o bé «sistema sobirà». Tanmateix, la noció de kiriarcat amplia l’abast i l’omnipresència de la tortura i del control dins la presó i subratlla l’aspecte subversiu del nom.

      En Behrouz també rebateja el Manus Island Regional Processing Centre (Centre Regional de Tramitació de l’Illa de Manus). Al llarg del llibre, es refereix al centre de detenció amb el nom de «Presó de Manus» —l’anomena, la defineix i en fa una anàlisi crítica amb els seus propis termes. Cada secció del centre també és rebatejada en termes semblants. Conceptualment, es fa amo de la presó.

      La combinació d’aquests dos sintagmes nominals propis, Presó de Manus i Sistema Kiriarcal, reforça les reflexions d’en Behrouz sobre la tortura sistemàtica i estructural del règim de detenció, i també fa palesa la destresa acadèmica d’en Behrouz. En aquest sentit, l’ús significatiu que fa dels termes acadèmics СКАЧАТЬ