Crònica. Volum III. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ rel="nofollow" href="#ulink_7c98bcc9-2ad2-5820-acb0-c7d5e87ac6fc">¹²

1. 1647: al ms. «7» corregeix «8».

2. Vegeu el cap. 5 del Llibre Primer (ff. 8v-10v).

3. candeleros: al ms. «candelereros».

4. bugerró: «bujarró», ‘sodomita’.

5. El MNA (vol. XIV, p. 261), que ofereix una detallada relació de l’acte de fe del Born, precisa que els penitenciats foren catorze, i que la persona executada a garrot i que després es cremà al Canyet fou Sebastià Barata.

6. atsiseres: ‘fetilleres’ (cast. hechiceras).

7. prosés: ‘profés’.

8. El balcó on estava instal·lat el virrei Condé pertanyia a la casa de Frederic de Meca (MNA, vol. XIV, p. 260).

9. Segons el MNA (vol. XIV, p. 260), predicà el «pare fra Pio Vives, mestre en sacra Theologia del orde de predicadors y prior del convent de Santa Catarina, màrtir de la present ciutat, per espay de una hora».

10. Salm cinquantè de la Bíblia que, en llatí, s’inicia: Miserere mei Deus (‘Compadeixte de mi, Déu meu’).

11. ensolesió: enteneu ‘absolució’.

12. gorn: llegiu «jorn».

      [52.] De com lo prínsep de Condé se’n tornà en París

Dit dia de 7 de noembre 1647, que és lo dia que·s féu lo Auto, lo dit senyor prínsep de Condé asistí, com està dit, a son puesto en lo Born, y estigué allà fins al mitxdia. Y, en un punt, se n’anà de allà y envià als consellés y diputats fosen en palàtio per a despedir-se d’ells, que no feya sinó dinar y muntar a cavall y anar-se’n camí de París; y axí ho feren. Y, tot denpeus, se despedí d’ells, y a las tres horas de la tarda se n’anà molt a la lligera, ab uns quans cavallés, del modo que era vingut; y se n’anà, aquex vespre, a sopar a Granollés.¹ Y com se despedí dels consellés los prometé de que faria, per aquesta provínsia, lo que per les obras se veuria. Y se n’anà molt content de totom; y, com era tan gran senyor, tot lo tems estigué en aquesta terra, may tingué ninguna qüestió en los diputats ni consellés, que era omo de grans pars, y era lo segon, en vot, en lo consell supremo.

1. La versió de Parets no sembla concordar amb la dels DGC (vol. VI, p. 254), que diuen: «devien ésser entre la una y duas passat [migdia], partí sa altesa de la ciutat ab un cotxe de quatre cavalls a la posta per a París, y se’n anà a dormir a la vila de Hostalrrich, hont arribà a les onse horas del mateix die, segons se’n tingué certa notícia».

      [53.] De com entrà lo cardenal Masarín, per virey, en Barselona

Esent fora, lo prínsep de Condé, de Barselona, restàrem sens virey an a la governasió. Y vingué nova que venia per virey un germà del cardenal Masarín —que era lo privat del rey—, y era també cardenal, y frare de la orde de Sant Domingo, y era archabisbe de Ays, prop de Marsella.¹ Y, en ser vingut lo privilegi y registrat,² se anomenà diada per a la entrada, que fou als 28 de fabré³ 1648, y per avall se dirà lo modo.

1. Michele Mazzarino (1607-1648) ingressà a l’orde dominicana. Arquebisbe de Ais de Provença i cardenal de Santa Cecília, fou nomenat virrei de Catalunya pel seu germà Giulio Raimondo Mazzarino, cap del Consell de França.

2. El privilegi de Michele Mazzarino com a nou virrei fou presentat per Pèire de Marca al Consell de Cent el dia 18 de febrer de 1648 (MNA, vol. XIV, p. 279).

3. fabré: escrit a la interlínia sobre «mars», ratllat.

      [54.] Dels consellés que hisqueren, en Barselona, lo dia de Sant Andreu 1647, per lo any 1648

Fou conseller en cap, Saguí¹ y de Capella, siutadà onrrat; y conseller segon, don Rafel Casamitjana; y conseller ters, lo doctor Mora,² doctor en medesina; y conseller quart, Aloy Planes, mercader; y conseller quint, Francesc Reverter, notari de Barcelona; y conseller sisè, Jaume Mur, calsater de tall.³ Y aquexos governaren lo any 1648.

1. Saguí: precedit d’un espai en blanc al ms. per al nom de pila.

2. Mora: precedit d’un espai en blanc al ms. per al nom de pila.

3. «Anthoni Saguí y de Capella, ciutedà, en cap; Lluís Mora, doctor en medicina, segon; Rafael Casamitjana, ters; Aloy Planes, mercader, quart; Francesc Raverter, notari, quint; Jaume Mur, paller, sisè. Obrers: Francesc Descallar y Sorribes; Jaume Vilaseca, apotecari», informa el MNA, vol. XIV, p. 264.

       1648

      [55.] Entrada de virey

      Ja està dit com avien senyalada diada per a la entrada del cardenal Masarín per a virey de Catalunya, que fou als 28 de fabrer 1648; se desliberà se li fes la matexa entrada que als demés. Y axí, hisqueren companyes fora lo Portal Nou y al portal fins a la Seu, passant per devant Sant Agustí y capella d’en Marcús, carrer de Moncada y Born y Vedrieria, Sala de les Armes y Encant, y exían al carrer Ample y Regomí, y a la Seu. Y, en aver jurat, se’n baxaren a la plaça Nova y carrer dels Botés y Porta Farrisa, y Rambla y Dormidó de Sant Francesc, y al palàsio del pla de Sant Francesc, a ont acostumen posar tots los vireys.

Ja està dit la ronda que avia de fer dit senyor cardenal, ara tornem a la entrada, lo qual hisqueren a rèbrer-lo, com és costum, la Audiènsia y Diputasió y, últimament, los consellés, arribant fins pasada la Creu de Sant Fransisco,¹ a ont li donaren la benvinguda y, per lo matex orde que solen tenir, lo acompanyaren al jurament y fins СКАЧАТЬ