Crònica. Volum III. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ Los enemichs, avent campat de l’altra part de Segre, entre Gardeny y Lleyda, per a fer entrar dins la plaça les monisions de guerra y de bocha que n’avían tret, parexia que, molt prest, avían de passar més enllà de Sinca; patint, en lo puesto a ont estaven, las incomoditats del tems: que la falta de llenya y forrajes poden llansar a perdre a un exèrsit.¹¹

1. A partir d’aquí Parets segueix la Relacion de todo lo que ha passado en la entrada que ha hecho el Marques de Aytona con su Exercito à Cataluña, y su retirada à Lerida: con el segundo sitio de la Villa, y Castillo de Constantin, por don Francisco de Totavila, y su retirada à Tarragona. Del Campo de Vimbodín a los 29 de Octubre 1647 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 7606).

2. Guillem Ramon de Montcada i Alagó, quart marquès d’Aitona, mort el 1670. Fou virrei nominal espanyol de Catalunya entre 1647 i inicis de 1652.

3. Juneda (les Garrigues).

4. Ferdinand de Marchin (1611-1673), que ja havia intervingut a Catalunya el 1642, retornà al front català el 1647 amb Condé. Vegeu la nota biogràfica de P. Cristòfol Escorsa, La fi de la Guerra..., op. cit., pp. 119-120.

5. el: al ms. «al»; corregim d’acord amb el sentit.

6. repuxar: ‘repel·lir’ (cast. repujar).

7. El ja esmentat Francisco Tutavila del Tuffo.

8. esguíseros: ‘suïssos’ (cast. esguízaros).

9. Senyor de Champlâtreux, nou intendent de justícia i intendència de l’exèrcit francès.

10. Vimbodí (Conca de Barberà).

11. Aquí s’acaba el fullet que Parets ha seguit i traduït.

      [50.] De com tornà de campanya lo prínsep de Condé y entrà en Barcelona

      Avent dexades totes les coses ben disposades lo prínsep de Condé, y veient que lo enemich ja s’ere retirat de dallà lo riu de Sinca, féu aquartelar tot son exèrsit y que reposasen de las fatigues avien tingudes. Y axí, determinà de tornar en Barcelona, y no volgué que se li fes ninguna manera de entrada. Y entrà disapte, als 2 de novembre 1647, dia dels mors; entrà molt vespre, ab sa guarda y alguns cavallés fransesos, restant en campanya, per governar les armes, lo marquès de Agramunt, valent soldat y molt entès en l’art de guerra.

      [51.] De com feren lo Auto General en lo Born

Esent arribat lo prínsep de Condé en Barcelona, y veient que estave de partida per a París, li volgueren fer vèurer un Auto General en la plaça del Born: que conegués que assí en Barcelona se fa justísia, y que·s castígan les eretgies, y que y ha Auto de Inquisisió, lo que no y és en França. Y axí, se ordenà que·s fes dijous, als 7 de noembre 1647.¹

Y axí, entretant, donaren orde en fer los catafals en lo Born, comforme se féu lo any 1627 —que ho trobaran en lo primer llibre de notas que jo tinch escrit de ma mà—,² estant, de la part devés mar, en lo mitx del Born, lo catafal dels penitens, y a l’altra part, lo dels inquisidós y familiàs y jutjes. Aportant, lo dia abans al vespre, ab la professó de Santa Maria, ab la creu grossa y ganfanons de la Veracreu, aportaren, des de la Inquisisió al Born, una creu gran de fusta, tota verda, posant-le alta ab un altar avien fet en lo catafal dels penitens, posant-hi sis candeleros³ grans ab sis siris. Y, com se vingué en lo vespre, vingueren los frares de la Trinitat a vetllar lo altar, ab alguns familiàs.

Y lo endamà de matí, a les vuyt ores, passà la cavalcada dels inquisidós, ab la bandera del Sant Aufisi devant; aprés, los inquisidós y tribunal del Sant Aufissi, y molts familiàs darrera, tots a cavall. Aprés que ells foren passats, vingueren los penitens, que eren set òmens y sinch dones; y dues estàtues que les aportaven dos òmens cada huna, com una cadira de mà, los quals eren vius y eren en terra de moros, y avien renegat, y axí, foren cremades; y també hi avia un omo que·l cremaren per bugerró,⁴ y era abitant de Barcelona, que ere estat tintorer de draps.⁵ Aquestos anaven tots a peu —ab molts familiàs que los acompanyaven ab vergas verdes—, cada hu ab sa insígnia, ab les cucurulles grog[u]es y gremalletes, y una corda de espart, grossa, en lo coll; y a las cucurulles, pintat, cada hu son delicte: avie-y dones atsiseres;⁶ altres, que eren estades casades dues vegades, esent viu lo primer marit; y hòmens de la matexa manera; y aviey un omo que era estat frare de Sant Juseph y s’era exit de la religió, esent ja prosés,⁷ y s’era casat; y avie-y, també, un fadrí que avia tingut part ab una cabra. Y de aquesta manera arribaren en lo Born, a ont estave tant ple de gent que no y cabien. Y aportaren als penitens per lo entorn del catafal de la creu, ab los familiàs de les verg[u]es que·ls guardaven; y lo que avia de éser cremat aportaven una creu en les mans, y dos pares de la Companya que·ls estaven exortant y ajudant-lo a ben morir.

Y com tot estigué a punt, sa alteza lo duch de d’Anguien, prínsep de Condé, vingué ab lo governador y molts cavallés que l’acompanyaven, y se posà en son balcó, a ont li avien fet un rich doser y tapiseria per lo entorn.⁸ Y, en ser ell en lo balcó, comensà a predicar un pare dominico —en una trona que avien feta en lo mitx del Born—, un sermó prou llarch;⁹ aprés, lo secretari pujà en la matexa trona y llegí lo cartell. Y aprés comensaren a llegir los prosesos als penitens, estant cada hu, axí com li llegien son prosés, en una troneta, en lo mitx, y, en avent acabat, lo tornaven al matex lloch y venia un altro; fins a les estàtues los llegiren son prosés; y de aquexa manera acabaven. Y, en aver acabat, entregaren al rey les estàtues y l’omo que avia de éser cremat; y allà, en un catafal, estave lo fiscal reyal y los jutjes de creminal, y de prompte los presentaren a ells, y lo regent y demés jutjes firmaren la causa. Y, de allí, los baxaren del catafal y los aportaren dret al Canyet, a ont hi avia ja una gran pila de llenya; y a l’omo donaren un garrot, y ensengueren lo foch y le y posaren en lo mitx, y les estàtues tanbé; que y avia gent que parexia un camp de guerra.

Ara tornem als altros penitens que eren restats en lo Born, que, en ser fora lo cremat, los passaren a tots al ca-[20v]tafal dels senyós inquisidós y, devant d’ells, los feren agenollar y comensaren uns cantos, ab una gentil cantoria, a cantar lo Miserere;¹⁰ y, entretant, los senyós inquisidós los tocaven ab unes verg[u]etas en lo cap y, ab una basina de aygua baneyta, los donaren la ensolesió;¹¹ СКАЧАТЬ