Crònica. Volum III. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ li estave arribant gent.³ Y també lo governador de assí, don Juseph Margarit y Biure, avia muntades quatre companyes de cavall, de gent catalana, de dinés del rey de França; y lo fill de dit governador, que era don Gaspar, era lo governador de dites companyes, que eren, entre tots, do-sens sinquante òmens, tots a cavall, ben armats y bella gent, que la feren devés Girona y per lo Empurdà y altres parts. Los quals passaren per Barcelona als 29 de maig de dit any 1647,⁴ y no feren sinó entrar y exir per la siutat, y anaren devés Lleyda ajuntar-se en les demés tropas del rey.

      Fou molt gran la diligènsia se féu en fer anar les monisions y provisions en campanya, que feren anar los jutjes de la Audiènsia per Catalunya, enbargant lo bestiar, y lo feyen venir en Barcelona, y de prompte lo governador, que sempre estave en Draçana, los feya carregar, ab molta diligènsia, per a la campanya. Fou tant lo bestià que vingué que, ab breus dies, ho agueren treginat tot en campanya, que totes les carretas y carroças de Barcelona hi feyen anar, y totes les mules dels cotxos també, que feren dos ho tres camins, ab molta diligènsia.

1. 1647: al ms. «7» corregeix «8».

2. Sobre el setge de Lleida per Condé, bàsicament vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., pp. 378 i seg.; R. Camarero, La Guerra de Recuperación..., op. cit., pp. 306 i seg.; J. L. Gonzalo, A. Ribes i O. Uceda, Els setges de Lleida..., op. cit., així com la informació de Magí Sivillà, Historia General..., op. cit., pp. 918 i seg.

3. A final de maig les tropes franceses totalitzaren dotze mil soldats i quatre mil cavalls. Tanmateix, Condé considerava insuficient la força del seu exèrcit, que no corresponia a les promeses fetes des de la cort de París.

4. 1647: al ms. «7» corregeix «8».

      [43.] Lo atacar lo prínsep a Lleyda

Als darrés de mayg 1647, com està dit, lo dit senyor prínsep de Condé se n’anà dret a Lleyda per atacar-la.¹ Y de prompte manà posar dos pons y passà la meyat de l’exèrsit de l’altra part; y, ab molta diligènsia, manà posar les bateries —ab moltes morts que costà, y dels artillés catalans que y anaren també ne patiren alguns, y de fransesos axí matex. Y li posaren bateria per tres ho quatre parts, tirant de contínua, que·ls atemorisave molt. Y de prompte féu fer les mines, y se acostaren tant que, de una part, eren ja dins lo vall, junt a les muralles, y los estaven apretant molt. Però los de dintre feyen unes sortides endiestrades que feyen molt gran dany a la nostra gent, matant-ne molts; y de prompte se retiraven: que moltes vegades los trobaven descuydats, y altres vegades los trobaven prou forts, que se’n tornaven ben batuts. Però la bateria de contínua anave, y les mines també: sempre s’i estave treballant, però trobaven molta rocha y no y podían pendre gaire.

      Mataren, los enemichs, lo inginyer major del prínsep, ab una surtida que arribaren fins a la bocha de la mina. Y de contínua feyen sortides per a desbaratar los nostros, y de la siutat també estaven tirant moltísim.

1. Després d’algunes maniobres de distracció per les zones de Tarragona i Tortosa, el dia 12 de maig de 1647 l’exèrcit de Condé passà el riu Segre i es plantà davant Lleida.

      [44.] Lo retirar lo prínsep lo siti de Lleyda

Estant atacats los de Lleyda, com està dit, y ab molt apreto que estaven, que ja lo prínsep volgué fer jugar les mines y pagar¹ escalada; en aquex tems, que de assí estàvem aguardant tot bon sucsés, lo matí de Corpus, que contàvem als 20 de juny 1647, vingué nova en Barcelona que lo prínsep avia retirat tot son exèrsit de dasà lo riu de Lleyda, devant Vilanoveta.² Y la causa deyen que fou: va éser que volgué passar mostra per a vèurer quanta gent tenia, per a que volia avorrir³ gent per a pagar escalada, y volgué vèurer si·n tenia prou; y trobà que li faltave gran cantitat de gent, que·s deya que, entre morts y fugits y passats a l’enemich, trobà que li faltaven set mil hòmens, y axò posaren en veu; bé digueren alguns que no eren tans, sinó que·s picà lo prínsep, que de França no li enviaven lo que li avien promès. Y com ell se véu ab tan pocha gent y lo siti era gran, se véu que estave ab molt perill, per lo que tenían notísia del gros exèrsit que se ajuntave en Fraga, y temia que si lo enemich venia y lo trobave ab tan pocha gent, que no li sucseýs una desditxa; y axí, ab un punt, féu retirar tota la artilleria y bagatje. Y se posà devant Vilanoveta, fins tot son exèrsit se fos retirat, retirant-se ab molt bon orde; y desferen tots los pons y retiraren les barques a Servera.

Y axí, lo enemich lo socorregué⁴ de viures y de gent y de monisions y de tot lo nesesari, sense que los nostros los fesen ningun contrari.

1. pagar: llegiu «pegar», en el sentit de ‘fer, executar’.

2. La retirada de l’exèrcit de Condé havia estat dos dies abans que la notícia arribés a Barcelona, és a dir, el 18 de juny.

3. avorrir: entenem que significa ‘esmerçar, destinar’; probablement del cast. aburrir (vegeu l’edició del Diccionario de autoridades de 1770, s. v. aburrir: «fam. Aventurar, ó gastar algun dinero con el fin de lograr alguna ganancia ó diversion [...]. Dícese tambien del tiempo [...]. Expendere»).

4. lo socorregué: entenem que es refereix al «siti de Lleyda».

      [45.] De com lo prínsep se’n baxà a Urgell y féu fer lo fort a Costantí y a Salou

      Tenint lo prínsep retirat tot son exèrsit de desà lo riu de Segre, marxà de Vilanoveta y se’n baxà a les Borges de Urgell y Arbeca, a ont se fortificà y atrinxerà molt bé; y guarní bé totes les plaçes, com són Flix y Balaguer, proveint-las de tot lo nesesari, pus tenia bastantes provisions y monisions en son exèrsit. Y, de allí, féu venir mestres de cases de totes les siutats y viles de Catalunya, los quals estaven molt suspesos, que no se sabia per a que·ls volien; que n’ajuntà quatre ho sinch-sens. Y, en tenirlos ajuntats, féu baxar un gros de cavalleria y infanteria al Camp de Tarragona y féu treballar la major part dels mestres de cases en fer un fort a Costantí, y, los altros, a fer un altro fort a Salou, per tenir segur lo port per a desembarcar lo nesesari per a la conservasió del fort de Costantí, y per a que lo [18v] enemich no s’i fortificàs —estant retirats los de Tarragona, que no gosaven campejar perquè hi avia molta cavalleria nostra que batien per tot lo camp de Tarragona—; donant-se molta pressa en fer dits forts, abans lo enemich no u destorbàs.

      Y lo nostro prínsep sempre se estigué a la plana de Urgell, guardant que los de Lleyda no isquesen per ajuntar-se ab los de Terragona y no destorbasen dits forts; anant lo mariescal de Agramunt, son tinent, de una part y altra, donant avís al prínsep de tot lo que passave.

      [46.] СКАЧАТЬ