Crònica. Volum III. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ ab sa companya, que també era de la orde de Sant Domingo. Entrà a cavall, ab un famós cavall ab goldrapa de vellut carmesí ab franges de or; y ell anave com a cardenal, ab son ropó³ y roquet, y son capell vermell. Era omo jove, y aportave massa, devant, molt riquísima, de plata sobredaurada ab ses armes, y una creu desobre, y era molt grossa y molt gran. Y axí com entrà al Portal Nou, tirà la artilleria de tota aquella cortina de muralla. Y, en ser al portal, féu manar, a un alguasil que anave devant de tots, que ninguna persona tiràs antes de passar sa eminènsia ni aprés, que com no era aversat⁴ anar a cavall y aportave lo cavall un tant brillós,⁵ per por que no·l fes caure; sinó que totom estave en ala y, a les plases, estaven escodronats, que tots los quatre tèrsios de la Siutat hisqueren, però no hisqué ningun mestre de camp ni sargento major, que tingueren algun enquantre ab los consellés y no volgueren exir, que sols los ajudans, y encara a peu, ordenaren cada hu son tèrsio a son puesto. Y entrà a les tres ores de la tarda, y de aquex modo entrà en la Seu, a ont li fou pres lo jurament; y, per lo dit lloch, lo acompanyaren en palàsio, a ont, a l’entrar, tirà molta artilleria de⁶ la part de mar, y molts mascles que y avien posats. Y, de aquí, totom se despedí y cada hu se’n tornà en sa casa.

Lo millor que aquex senyor aportave era la carroça, la qual estave molt ricament guarnida: era tota negra, ab miralls o vidri-[21r]eres guarnides totes ab unes guarnisions, de tres dits de ample, de un rich bronso daurat y molt ricament obrat, y tota tatxes y sivelles del matex, també dorades, ab molts sarrells de seda lleonada o morada⁷ y or, que la feya un rich vèurer. Tiraven-la sis cavalls frisons, molt grosos, de color de un lleonat escur; las guarnisions que dits cavalls aportaven ningun virey las ha aportades com ell, que totes eren de vaqueta negra, y tot lo entorn de les guarnisions, de una part y altra, estave guarnit de una flocadura morada, y per lo mitx del cuyro de dites guarnisions, del matex bronso dorat, tot de unes pesses, molt ricament obrades, que de lluny parexien totes de or; aportaven los cavalls en lo cap, de cada part de galtes, unes borles ho flochs de seda y or, molt richs, y lo front de cada cavall, una rica pessa del matex bronso, molt brony[i]t, que parexia molt rich. Los cotxeros y alacayos aportaven la llureya tota negra, de contray guarnit ab faxes de vellut de tres dits, ab flocadura per lo entorn. Los patjes que anaven en lo entorn de les portaleres també eren calsatirats, ab sos talayns de or, molt richs, y tots en cos. La guarda de escarrebinés, que també eren prop de sent, tots a cavall, aportaven los capots tots vermells ab creus de llama de plata. Los demés eren pocha gent, però anaven ben tractats, y los de més eren italians, que, com ell era italià, lo de més servey éran italians.

1. Creu del monestir de Sant Francesc de Paula, fora del Portal Nou.

2. Monsenyor Jacint Serroni, bisbe d’Orange.

3. ropó: ‘vesta llarga que cobria els altres vestits’ (cast. ropón).

4. aversat: ‘versat’.

5. brillós: ‘bellugós, viu de moviments’.

6. de: al ms. «da».

7. o morada: escrit a la interlínia.

      [56.] De com dit senyor cardenal digué de pontifical en Santa Caterina, y lo enquantra tingué ab los consellés, y la entrada del general de dita orda en dita iglésia

En lo tems que dit senyor cardenal entrà en Barselona, era prop de la festa de Sant Tomàs de Aquino¹ y, per ser dit senyor de la orda de Sant Domingo, los frares lo convidaren a l’aufissi, y ell volgué dir lo offissi de pontifical. Y convidaren los consellés a l’aufissi, però no y anaren: que lo senyor cardenal se féu posar un doser al costat de l’altar major, de la part de la sacrestia, a l’igual dels graons de l’altar major —que allà se avia de vestir—; y com los consellés ho saberen, replicaren que ells no anaven en part a ont hi avia doser, que no fos la matexa presona del rey; y ell respongué que era prínsep de la Iglésia y que li tocave aportar doser a ontsevulla que estigués. Y axí, los consellés no y anaren, no tan solament aquí, però ni en ninguna part que ell fos, mentres estigué en Barcelona.²

      Y axí ell digué lo offissi: anà-se’n, primer, sota dit doser, lo qual hi avia una cadira y, al costat, uns banquets per los asistens; estigué una estona asegut, abans de vestir-se; aprés li donaren ayguamans y lo vestiren tot dret, posant-li sa casulla y mitra, com a bisbe, y croça, com a bisbe; y dos asistens ab ses capas, y diaca y subdiacha, canonges, y los asistens, també canonges. Y de aquex modo digué lo offissi a ont estave la iglésia de Santa Caterina, ab tan gran concurs de gent com se pot pensar, que, com era cosa que quiçà may no s’era vista, totom ho desijave veure-u. Predicà lo pare mestre Tàpies, de la orde de Sant Benet. Y de aquex modo se digué lo offissi, ab molta canturia; y acabat lo offissi se tornà en lo matex puesto del doser, y lo despullaren ab molta grandesa y cortesia.

A la tarda se féu la professó de Sant Tomàs de Aquino, com és de costum. Y aquexa tarda entrà lo general de dita orda, que venia de la part de Castella, y consertaren que entràs en lo punt que fos tornada la professó. Y axí, en ser tornada la professó, que ja era vespre, y ab les grans atxes que y avia, abans de apagar-les, ja fou fora al portal de la església, y la creu tornà al portal ab la matexa professó; y lo reberen al portal de la església ab molta cantoria y moltíssima gent, y tanta lluminària que perexia una capella ardent. Ell anave darrera tots, darrera la Veracreu, y se n’anà a l’altar mayor y féu oratió; y de prompte donà orde en que li aportasen la reserva del Santísim Sagrament, per a visitar-la; y aprés anà sobre la sepultura dels frares, y feren una absolta general; y aprés anà a fer oratió a Sant Ramon³ y tornà a l’altar mayor, a ont se asentà en una cadira de repòs y tots los frares li anaren a besar la mà, a prestar la obediènsia, y molta altra gent hi anà; y aprés se n’anà a reposar.

      Estaven los frares molt contens y alegres per tenir en Barcelona cardenal y virey que fos de la orda, y un bisbe també de la orde, y lo general, cosa que avia molt tems que no s’eren trobats ab tanta grandesa. Era lo general homo ja en dies, de estatura mediana, molt moll de ulls y aportave ulleres, y era doctísim omo, de nasió italià, de l’estat de Milà. Estigué aquí alguns vuyt ho quinze dies, y aprés se n’anà devés França.

1. La festivitat de Sant Tomàs d’Aquino se celebra el 7 de març.

2. A banda de la topada per aquesta qüestió protocol·lària, existien causes de fons per al distanciament entre les institucions catalanes i el nou virrei. Segons J. Sanabre, «el nombramiento no causó muy buena impresión en Barcelona por haberse interrumpido la tradición de enviar un general, que constituía una garantía de que sería continuada la guerra y se intentaría liberar las plazas ocupadas por los españoles; y también por tratarse de un italiano, aunque fuera hermano del primer ministro, por СКАЧАТЬ