Crònica. Volum III. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ y aquex dia los aportaren en Draçana y desenbarcaren los carros y carretas, ab molta diligènsia, y alguns canons de batre, que y agué un atraüt,² a mar, de armar carros y carretes y desembarcar coses, que may s’era vist; perquè lo endamà, que era la darrera festa de Pasqua, avien de marxar —com ho feren—, perquè treballaren molt, aquell dia y aquella nit, en posar les coses en orde.

Y axí, la darrera festa, de matí, comensaren a marxar de la Drasana, com si fos un camp format, y dret al portal de Sant Antoni, perquè anaven a Servera. Marxaren los dits sis ho set mil infans, tots bella gent; aportaren-se’n sinquanta y tantes barques, que ja estaven a punt ab sos carros, per a fer los pons; los carros y carretas que isqueren, de monisions y provisions, era una bella cosa, tant de bagatje, axí de bast com de collar. De modo que era un camp format, que aquell carrer de l’Espital y la Rambla, fins en Drasana, estave tot espès de gent. Y com foren fora al portal, se esquadronaren tots, cada regiment de per si, per lo mitx de aquells camps, que lo prínsep hisqué a veure’ls, ab uns quans cavallés dels més privats y ab lo mariescal de Agramunt, tinent seu, bell soldat y omo molt prinsipal; hisqueren a veure’ls fora al portal, que·ls feya molt bon vèurer. Y no dexaré de escríurer una cosa de notar: que, al passar lo prínsep per lo mitx de un regiment, un soldat li digué alguna paraula (que alguns [17v] deyen que digué: «Mosiur lo prínsep, baylat-nos de l’argant»)³ y, per aquexa paraula, manà que·l pasasen per les armes. Vista la present, y per a que ningú no s’i posàs a demanar-li misericòrdia per ell, picà de espuelas al cavall y se n’anà dret devés la Creu Cuberta; y quant tornà, lo soldat ja fou mort, que no feren sinó lligar-lo ab un pal y tirar-li tres ho quatre mosquetades, y morí de prompte. Y lo virey tornà y, en aver acabat de regonèxer, se’n tornà a palàsio. Y la gent marxà devés Servera, y aquell dia estigueren allotjats per allí, devés Sarrià y l’Espitalet y Sant Feliu. Aquexa fou la més bella tropa de gent que, de un cop, hisqué de Barcelona. També passà molta cavalleria per defora y per Sant Culgat, que se aparellava una bella campanya.

També vingué la armada de mar, que eren 16 galeres y 14 vaxells grosos; los vaxells se aturaren a la mar, y les galeres entraren y no·s mogueren de aquí, que encara no se sabia si anirían sobre Tarragona, també, perquè li arribave molta gent.⁴

1. L’arribada de les naus franceses al port de Barcelona fou el dia 22 d’abril (MNA, vol. XIV, p. 234). Segons el nunci Vincenzo Candiotti, el 22 de maig arribaren cinquanta vaixells amb sis mil soldats; vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., p. 377.

2. atraüt: «traüt», ‘tragí o tràfec’.

3. «Monsieur le prince, baillez-nous de l’argent». Enteneu el verb bailler en l’antic sentit de ‘donar’.

4. La vinguda de les galeres cal datar-la el dia 3 de maig de 1647 (MNA, vol. XIV, p. 235).

      [41.] La ostentasi[ó] amostrà lo prínsep abans de anar-se’n

Avent passada tanta gent com està dit, axí de peu com de cavall, lo prínsep se disposà per exir en campanya, y, abans que no se n’anàs, volgué amostrar sa ostentatió y grandesa. Y axí, lo diumenja abans no se n’anàs, que contàvem als 5 de maig 1647,¹ volgué exir a pasejar la Marina² a cavall, ab tota sa grandesa y vestits de gala; y axí, a la tarda, se ajuntaren a palàtio tots los grandes y offisials de guerra, que eren serca de do-sens, tots a cavall ab vestits de gala, que fou una de les més belles vistes que may se sien vistes en Barcelona, de tanta grandesa, que ni per ningun rey may s’era vista tanta grandesa, tanta diversitat de vestits, tanta guarnisió de or y plata, tant de capot vermell, tans richs cavalls ben adornats, tanta ploma caiguda, que tot parexia que era una primavera de flos. Aver de espasificar los vestits que duye lo prínsep y lo marquès de Agramunt (son tinent general) seria may acabar, y, sense ells, tans de mariescals de camp, tans coronells, tans mestres de camp,³ general[s] y tinens de la cavalleria, tots: la hu bo, l’altro millor; y lo sert és que tots los de més offisials de aquexa campanya se trobaven en Barselona. Y de aquex modo se pasejaren per la muralla de Mar fins que fou tart, y aprés se retiraren, dexant lo prínsep en palàsio y dexant lo poble admirat de tanta grandesa.

      No parà ab axò la ostentatió de dit prínsep, que encara dexà molt més admirada la gent, de la grandesa que amostrà lo dia abans que no se n’anàs a campanya, lo qual asenyalaren diada, per exir de Barcelona, lo dia de Sant Miquel de Maig, que comptàvem als 8 de maig 1647. Y axí, lo dia abans, volgué que·s pasejàs per tota siutat la sua recàmara y son carruatje, ab tota sa guarda de escarrebinés a cavall ab ses llureyes encarnades, guarnides de pasamà de plata, tant ricament com està dit, que eren serca de do-sens de sa guarda; aprés venien tant de bestià de bast, tots carregats de ses recàmaras —uns matxos com unes torres—, tots ab sos rebostés, y plomalls y demés guarnisions, molt richs, que eren més de se[n]t, y, de dos en dos, un moso de peu; aprés, molts de carros de sis cavalls, tots carregats per a campanya, ab ses cubertes de vaqueta, que, encara que ploga, no·s podia banyar ninguna cosa. Aprés, venia la recàmara del mariescal de Agramunt, també ab prop de sent soldats de sa guarda de escarrabinés, tots ab sa llureya de drap groch, guarnits ab pasamans verts y altres colós; y aprés, també moltísim[e]s bèstias de bast, molt carregats, y molts carros de campanya, y molts cotxos de camí. Aprés, la recàmara de l’intendant dels pagadós y demés ofisials de guerra, que era cosa de vèurer, que durave dues ores a passar per un carrer.

      Y de aquexa manera se pasejà per Barcelona, ab molta grandesa y ostentatió, des del matí fins que ja fou tart.

Aquex dia ja ne isqué molta part fora siutat, ab molta part de la guarda, y molt altre part restà assí perquè no podia anar tot junt per lo camí, dexant⁴ admirada tota la gent, de veure tanta ostentatió.

1. 1647: al ms. «7» corregeix «8».

2. la Marina: enteneu «per la muralla de Marina».

3. camp: al ms. «camps»; corregim d’acord amb el sentit.

4. dexant: al ms. «dexaant».

      [42.] De com partí lo prínsep de Condé de Barcelona per a campanya

Lo dia de Sant Miquel de Maig, que comptàvem als 8 de maig 1647,¹ lo senyor prínsep de Condé partí de Barcelona per anar a campanya. Aprés de aver oïda misa en Sant Francesc, se n’anà ab molts cavallés fransesos, offisials de guerra; y se n’anà a Munserrat y féu ses devosions, y de allí se n’anà a Servera, a ont ja trobà lo camp [18r] ordenat y posat en orde de marxar y disposat en orde de batalla. Y de prompte comensaren a marxar y posaren siti a Lleyda.²

Y СКАЧАТЬ