El món d'ahir de Joan Estelrich. Joan Estelrich

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ la classe política del país i els mitjans de comunicació per tal de construir una xarxa d’institucions i de persones per a la vindicació i difusió del catalanisme cultural i polític. La carta enviada a Ramon Vinyes, a Barranquilla, a Colòmbia, el 5 de desembre de 1919, és una mostra representativa de les intencions i de l’estratègia:

      […] Assabentats de l’existència en aquesta república d’un entusiasta nucli de catalans, i desitjosos de portarlos-hi sovint noves que els apropin de nostra aimada Pàtria, us preguem vulgueu posar-vos en comunicació amb ells; per tal de servir de nexe entre Catalunya i els catalans per al món dispersos és estat creada Expansió Catalana.

      Voldríem, doncs, que ens facilitéssiu el nom, adreça i posició de tots els catalans residint en aquesta república. Actualment en nostres arxius sols hi tenim vostra adreça i la dels senyors Pere Blanch de Remolino i Josep Bohigas de Medellín; us preguem també la resposta al present qüestionari:

      ¿Existeix a Colòmbia qualque Centre de caràcter catalanesc?

      ¿Els polítics de Colòmbia simpatitzen amb les aspiracions de Catalunya? En aquest cas, quins són els de més relleu i que més han esplaiat aquests sentiments de simpatia?

      ¿La premsa de Colòmbia ha parlat qualque volta de les aspiracions de Catalunya?

      ¿Podríeu enviar quelcom de lo que s’hagi publicat o vagi publicant-se en aquest sentit?

Ens permetem recomanar-li la constitució d’una Delegació de la Protectora de l’Ensenyança Catalana; Estatuts, Memòries i propostes li seran enviats properament, i també l’aconseguir l’acceptació de la constitució de la Delegació que vostès proposin; com veurà, és una xarxa de catalanitat que va teixint-se arreu del món i que per no pertànyer a cap partit polític aplega innumerables simpaties i adhesions […].³²

      *Aquest estudi s’inscriu en el Projecte FFI2011-25051, «Escriptors Catalans de la República», finançat pel Ministeri d’Educació i Ciència.

1.Joan Estelrich, Dietaris, edició a cura de Manuel Jorba, Barcelona, Quaderns Crema, 2012, pp. 15-134.

2.Manuel Jorba, «Un arxiu per a unes memòries: el fons Joan Estelrich de la Biblioteca de Catalunya», a Maties Garcias Salvà et al., Actes de les Jornades d’Estudi sobre Joan Estelrich. Palma-Felanitx 17, 18 i 24 d’octubre de 2008, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010, pp. 155-183.

3.Manuel Jorba, «Epíleg. Avatars dels dietaris i contingut», a J. Estelrich, Dietaris, op. cit., p. 568. Per a les lectures de Joan Estelrich, veg. Sílvia Coll-Vinent, «Lectures europees als dietaris (1918-1920)», L’Espill, 47 (2014), pp. 95-100, i dins aquest mateix volum.

4.Entre altres coses, aquests dietaris permeten també precisar la identificació d’algunes de les persones esmentades als dietaris ja publicats: és el cas, entre d’altres, de l’Agneta esmentada el 10 d’agost i el 23 de setembre de 1918, als Dietaris editats, i els dies 1 i 6 de gener de 1918 dels nous, i més de passada alguns dies més, que no és la seva futura muller, Anna March i Olasso, sinó una Agneta Canut, anomenada Anita (o Aniteta) familiarment, com ho era, Anita, Anna March, que no li seria presentada, com a «gentilíssima pianista», i justament amb el nom d’Anita, fins el 27 de març de 1919, i que és esmentada com a Agneta el 2 de novembre, a propòsit d’un concert de piano dedicat a Chopin. Es casarien el juliol de 1921.

5.Josep Massot i Muntaner, «Joan Estelrich, entre la col·laboració i el desencís», a Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992, pp. 75-87.

6.Aquest dietari de l’Horta de Pollença deu haver-se d’identificar amb l’esmentat el 10 de novembre de 1949, o amb el que el degué seguir (el que ha estat ara rescatat acaba prop de dos anys abans), el gener de 1948: «La represa dels sentits m’és palesa a partir de 1945 i de les estades a l’Horta pollencina. Totes les coses tornaven a parlar-me directament…Un raig de llum, un crit d’ocell, un bri d’herba, una floreta silvestre…(¿Per què, Déu meu, a casa m’han fet fonedís el quadern de les meves anotacions? Hi ha aquí un irritant misteri que no he pogut aclarir)» (Estelrich, Dietaris, op. cit., p. 470).

7.Manuel Jorba, «Un arxiu per a unes memòries…», op. cit., p. 158.

8.Andreu Manresa, «Inèdits i perduts. L’obra embastada o projectada que Joan Estelrich no pogué publicar», a Jaume Pomar (coord.), Miscel·lània Joan Estelrich, Palma de Mallorca, El Tall editorial, 1997, p. 261 (anotació del 23 octubre 1950).

9.Nadejda Mandelstam, Contra tota esperança. Memòries, Barcelona, Quaderns Crema, 2012, p. 208.

10.Xavier Pla, Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, Barcelona, Quaderns Crema, 1997, p. 397; veg. Manuel Jorba, «Eugeni d’Ors als primers dietaris de Joan Estelrich (1918-1920)», L’Espill, núm. 47 (tardor 2014), p. 84.

11.Biblioteca de Catalunya (BC). Fons Joan Estelrich (FJE), (Correspondència, I).

12.Joan Estelrich, «Mallorca», Anuari de Catalunya […] 1917. Dirigit per A. Rovira i Virgili, Barcelona, Editorial Mentora, 1918, pp. 201-213. L’article és datat el gener de 1918, però l’Anuari aparegué a finals d’any, segons una anotació del dietari: «Ha sortit a la fi l’Anuari de Catalunya en el qual hi ha un llarg article meu» (31 desembre 1918 i 1 i 2 de gener de 1919).

13.Francesc Riera i Montserrat, «Tres cartes de Joan Estelrich a Bartomeu Forteza», a Jaume Pomar, Miscel·lània Joan Estelrich, pp. 215-221, i Antoni Pizà, «“Gent de forca i de presó”. Jueus i xuetes als Dietaris de Joan Estelrich», L’Avenç, 405 (octubre 2014), pp. 58-61.

14.Carta de 20 de maig de 1920 a Plàcid Vidal (BC, FJE, Correspondència, I).

15.Joan Estelrich, Per la valoració internacional de Catalunya, Barcelona, Editorial Catalana, 1920, pp. 29-30. Era el text d’una conferència feta a Valls el 14 de març de 1920, «sobre la propaganda de Catalunya a l’estranger i manera de realitzar-la dins els nuclis intel·lectuals, [que], modèstia a part, me sembla que podrà ésser profitosa als catalans d’Amèrica en llur actuació» (carta del 13 de març de 1920 a Joan Ventosa i Calvell; BC, FJE, Correspondència, I).

16.«Diu en Folguera: sóc cast perquè sóc orgullós. Més just seria: sóc cast perquè sóc impotent» (16 abril 1918).

17.Estelrich, СКАЧАТЬ