Els valencians, poble d'Europa. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ civil de Madrid (1980-1981). Durant la seua etapa valenciana, Mariano Nicolás va comptar amb la col·laboració de Francisco Javier Ansuátegui Gárate, delegado provincial de la organización sindical de Valencia (1972-1976). Llicenciat en Dret per la Universitat de Valencia i dirigent del SEU, Ansuátegui era fill del notari Francisco Javier Ansuátegui Alday, el qual havia estat alcalde d’Elgoibar (1937) i de Xàtiva, i nebot d’Álvaro Ansuátegui Alday, redactor del diari Levante. Vegeu reial decret 697/1976, de 9 d’abril, por el que se nombra Gobernador civil y Jefe provincial de Valencia a don Mariano Nicolás García (BOE 10-4-1976) i reial decret 33/1977, de 13 de gener, por el que se dispone el cese de don Mariano Nicolás García como Gobernador civil y Jefe provincial de Valencia (BOE 14-1-1977).

10 G. Muñoz Barrutia, «Una derrota dulce: el intento de la oposición antifranquista de lograr su unidad y la ruptura democrática (1975-1977)», Gerónimo de Uztariz, 23-24, 2008, pp. 103-121.

11 L’expressió apareixia per primera vegada en Mundo Obrero, òrgan oficial del PCE, en el qual es deia: «El acuerdo logrado entre la Junta Democrática y la Plataforma de Convergencia puede lograr la adhesión de sectores muy amplios del país. En la Universidad, Juntas de Facultad, Claustros, catedráticos, profesores… pueden encontrar formas propias de dar su apoyo a ese conjunto amplio de masas que se proponga negociar con los reformistas, con el Ejército, con la Iglesia –es decir, con centros vitales del Poder– la ruptura pactada». Vegeu Mundo Obrero, 31-3-1976, p. 8.

12 «Per catalans volem ésser tinguts, nosaltres i les nostres coses: en el mateix sentit que els homes i les coses de qualsevol comarca de la Catalunya estricta», a J. Fuster, Un país sense política (reflexions valencianes), Barcelona, 1976, p. 71.

13 A. Fabregat, «Un país sense política?», Avui, 20-6-1976, p. 25.

14 Resulta significatiu el contrast entre el títol i el contingut del llibre de Joan Fuster i el que publicà Jordi Pujol el mateix any, Una política per a Catalunya. En aquest cas, la presentació la va fer Joan Carrera, vicari episcopal de la diòcesi de Barcelona i director de l’editorial que va publicar l’obra. En el seu parlament, Pujol va afirmar: «cal evitar que la gent es deixi arrossegar a la crítica sistemàtica dels homes i de les institucions». Avui, 4-6-1976, p. 4.

15 A. Fabregat, «Ernest Lluch i el gran canvi del País Valencià», Avui, 01-06-1976, p. 11.

16 La Taula va estar integrada per CCOO, CSPV, DIPV, MCPV, OCE-BR, PCE, PCV, PSAN, PSP, PSOE, PTE, UCE, UDPV i USO. Triunfo, 15-5-1976, p. 18 i també 29-5-1976, p. 9.

17 Poc abans de fer-se pública la constitució de la Taula, Manuel Broseta –president de la Junta Democràtica del País Valencià– es mostrà contrari a fer coincidir la ruptura democràtica espanyola i la consecució d’una Generalitat provisional valenciana. Avui, 13-5-1976, p. 11 i La Vanguardia Española, 9-6-1976, p. 15. De manera quasi coetània, el ministre de la Governació, Manuel Fraga Iribarne, es reunia a Madrid amb Josep Pallach i Heribert Barrera, copresidents del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya. Avui, 6-5-1976, p. 2.

18 La presentació de la Taula als mitjans de comunicació es va realitzar a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València. En representació de les organitzacions signatàries de l’acord, hi van comparèixer Josep Sanmartín, Vicent Ventura, José María Corella, Carles Dolç, Josep Guia, Josep Sena, Manuel Sánchez Ayuso, Manuel Broseta, J. Borrás, Josep Lluís Albiñana, J. Balaguer i Laura Pastor. Avui, 8-6-1976, p. 2.

19 «Coordinación Democrática manifesta que assumeix els plantejaments i reivindicacions de la nacionalitat catalana que es concreten en el restabliment provisional dels principis i institucions configurats en l’Estatut d’Autonomia de 1932, i en la constitució d’un Govern Provisional de la Generalitat de Catalunya des del moment que es produeixi la ruptura democràtica». Treball, 24-5-1976, p. 2.

20 Amb l’assistència de quaranta escriptors catalans, trenta valencians i huit balears, la reunió –la primera d’aquest tipus– es va inaugurar a Gandia amb un parlament a càrrec de Joan Fuster. A l’endemà, la cloenda es dugué a terme de manera simultània a les Facultats de Filosofia de València i Alacant. Avui, 6-6-1976, p. 1.

21 Avui, 8-6-1976, p. 2.

22 Avui, 11-6-1976, p. 7.

23 A. Fabregat, «Jordi Pujol i el País Valencià», Avui, 15-6-1976, p. 9. Vegeu també J. Millás, Crónicas de la transición…, op. cit., pp. 203-206.

24 R. Ventura Melià, «Cambó no va poder parlar, Pujol sí», Avui, 20-6-1976, p. 8; i V. Ventura, «Libros y conferencias contra manipulaciones», La Vanguardia Española, 17-7-1976, p. 6.

25 Avui, 12-6-1976, p. 9.

26 El mateix dia de la reunió, el diari Avui publicava una entrevista a Manuel Sánchez Ayuso, en la qual el líder del PSP anunciava el posicionament de Coordinación Democrática pel que fa a l’autonomia valenciana. Avui, 12-6-1976, p. 9. Sobre les idees del PSP pel que fa a la plurinacionalitat de l’Estat Espanyol i la distinció entre nacionalitats i regions, vegeu M. Sánchez Ayuso, Por un socialismo de izquierdas, Valencia, 1976, pp. 56-58. La reunió es va celebrar en un restaurant del centre de València. En representació de Coordinación Democrática hi van asistir Enrique Múgica (PSOE), Francisco Martín de Aguilera (Partido Carlista), Javier Álvarez Dorronsoro (MCE), Carlos Dueñas (PTE), Manuel Azcárate (PCE), Aurelio Fernández (PSD), un representant de l’UGT i un de Justicia Democrática. Per part de la Taula hi acudiren Laura Pastor (PCV), Carles Dolç (MCPV), Josep Maria Corell Martí (USO), Josep Guia (PSAN), Manuel Broseta i José Antonio Noguera (DIPV), Ernest Lluch (PSPV), Ernest Sena i Vicent Ruiz Monrabal (UDPV), Joan Lerma (UGT), Josep Lluís Albiñana (PSOE), Doro Balaguer (PCE), Julio Lucas (CCOO), Josep Sanmartín (PTE) i Manuel Sánchez Ayuso (PSP). Avui, 13-6-1976, p. 4.

27 Mundo Obrero, 16-6-1976, p. 11.

28 Triunfo, 26-6-1976, p. 15.

29 A. Cucó, Estatutismo y valencianismo, Valencia, 1976, pp. 27 i 74. Sobre l’acord estipulat, el 2 de novembre de 1936, entre diferents forces polítiques valencianes, vegeu El Liberal, 22-11-1936, p. 4. Segons recordava Vicent Ventura, «se había llegado a un solo texto para el área territorial coincidente con la del País Valenciano», a «Libros y conferencias contra manipulaciones», СКАЧАТЬ