Nunc dimittis. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ la recerca i les publicacions, l’any 1986 funda la revista Caplletra (1986), de la qual és director durant quinze anys (1986-2001), i bateja la sèrie de monografies d’investigació que publica l’IFV amb el nom «Biblioteca Sanchis Guarner». Aquesta col·lecció ha permès la publicació de les recerques de nombrosos investigadors valencians, alternades amb les d’altres filòlegs de diverses procedències geogràfiques i disciplinàries. L’any 1995 s’aconsegueix la transformació de l’IFV en Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) de les tres universitats valencianes amb estudis de Filologia Catalana, del qual va ser també el primer director (1995-2001). En aquesta nova etapa, promou el simposi interuniversitari sobre el sisè centenari del naixement d’Ausiàs March (1997), quan encara no se sabia que l’il·lustre poeta valencià havia nascut el 1400, i prepara, amb Miquel Nicolás, el Col·loqui Internacional sobre «La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina», celebrat a València (2002), en col·laboració amb el Grup d’Història de la Llengua de la Universitat de Girona.

      Mentre fou director del Departament i de l’IFV/IIFV, Antoni Ferrando afavorí la col·laboració amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans –de la qual era membre numerari des del 1985– i s’hi involucrà en les comissions sobre l’estàndard lèxic i sobre lexicografia. També col·laborà amb les institucions públiques valencianes (Generalitat, diputacions, ajuntaments) en matèria d’onomàstica, llenguatge administratiu, llibres de text, mitjans de comunicació i cursos de formació de professorat, entre altres activitats. I hagué de redactar nombroses declaracions públiques en defensa dels criteris científics de la Universitat.

      És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001), on ha presidit la Secció de Gramàtica i a hores d’ara la Secció de Lexicografia i Gramàtica i on s’ha implicat en els treballs de quasi totes les seccions i comissions, especialment en la de Textos Religiosos. Hagué de fer d’interlocutor amb els màxims representants de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans en les converses per a constituir l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, iniciativa dels presidents Eduardo Zaplana i Jordi Pujol, amb l’aval del PSPV-PSOE i el PSC. El PSPV no havia gosat reconèixer per llei l’autoritat de l’IIFV en matèria de normativa més enllà d’algunes disposicions de rang menor.

      Pertany a l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de la qual ha estat president (2012-2018) i, amb anterioritat, vocal; a la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, de la qual és «miembro de honor», i al Consell Científic Internacional de l’Institut Virtual de Traducció de la Universitat d’Alacant, en la creació del qual va participar. És, així mateix, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de Barcelona, membre de la Fundació Huguet, de Castelló, i membre de l’Associació de Cronistes del Regne de València.

      També és o ha estat membre del consell de redacció o del comitè científic o assessor de revistes com Caplletra, Afers, Catalan Review, Medioevi, Anuari de la Societat Valenciana de Psicologia, Llengua i Literatura catalanes, Quaderns de Filologia i Revista de l’Alguer, entre altres, i de nombrosos congressos nacionals i internacionals. Des del 1987 és codirector de la col·lecció «Biblioteca Lingüística Catalana», de la Universitat de València. Ha format part de nombrosos jurats literaris (Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Premi de les Lletres del País Valencià, Premis Octubre, Premis Bromera, Premi Sanchis Guarner de la Diputació de València, Premi Internacional Ramon Llull de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Premio Nacional de Literatura, Premi Pompeu Fabra de l’IEC, Premis de la Crítica de l’IIFV, etc.).

      La seua trajectòria investigadora, extensa i sostinguda en el temps, gira al voltant de la història de la llengua i de la cultura i l’edició de textos. Compta amb 8 quinquennis docents i 6 sexennis investigadors i, en jubilar-se (2018), ha estat nomenat catedràtic emèrit de la Universitat de València. Ha estat investigador principal o col·laborador de diversos projectes de recerca del Govern d’Espanya i de la Generalitat Valenciana, com ara Constitució d’un corpus lingüístic per a una descripció integral del valencià; La lengua de la Cancillería Real de la Corona de Aragón (1291-1516); La formación cultural en la Corona de Aragón; La cultura literaria medieval y moderna en la tradición manuscrita e impresa; Estudio, edición, traducción y digitalización de corpus documentales y literarios referidos a la historia de la Corona de Aragón medieval; Gramática del catalán antiguo i Gramática del catalán moderno.

      Ha estat membre i president de la Comissió d’Experts de l’Àrea de Filologia de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) (1998-2001) i membre de la Comissió de l’Avaluació de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), de la Generalitat de Catalunya (2008-2009). Ha estat convidat en estades de recerca o com a conferenciant en diverses universitats de dins i fora de l’àmbit lingüístic català, especialment a França, Itàlia, Alemanya, Anglaterra i els Estats Units d’Amèrica.

      Ha format part del comitè organitzador i del comitè científic de nombrosos congressos nacionals i internacionals i ha coordinat també un bon nombre de números monogràfics de revistes dedicats a temes de la seua especialitat. Dirigí el I i el II Encontre Internacional «Curial e Güelfa», celebrats a la Universitat Menéndez Pelayo, de Santanter (2007), i a la Seu Universitària de la Nucia, de la Universitat d’Alacant (2008). Coordinà un impressionant volum d’ Estudis lingüístics i culturals sobre ‘Curial e Güelfa’, novel·la anònima cavalleresca del segle XV en llengua catalana (2012), que ha posat les bases científiques per a una millor comprensió de la llengua i el context cultural d’aquesta extraordinària novel·la.

      Ha participat, sota diversos formats, en diferents debats científics sobre temes controvertits com ara són les teories sobre la formació dels dialectes catalans i, en concret, del valencià; la influència del romanç andalusí en el català de València; la gènesi i l’ stemma codicum del Libre dels feits; l’orientació filològica i sociolingüística, la gestació i l’autoria de les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols, que atribueix a Jeroni Pau; l’abast semàntic del sintagma «valenciana prosa»; la identitat de l’autor del Tirant; l’autoria i la caracterització lingüística de Curial e Güelfa; la posició lingüística de Joan Lluís Vives; la consideració social de l’apitxat; la recepció del fabrisme, etc.

      Ha traduït del llatí al català el Llibre de Repartiment de València, del català al castellà el Llibre del Consolat de Mar i la versió catalana del Breviari d’Amor, i de l’occità al castellà (en col·laboració amb Vicent Martines) el text original d’aquest poema de Matfrè Ermengaud de Besiers.

      Ha participat en diversos projectes docents. El 1986 elaborà, amb Miquel Nicolás, Manuel Pérez Saldanya i Vicent Salvador el manual Llengua COU, convertit l’any següent en una versió notablement ampliada, la Invitació a la llengua catalana, prologada per Germà Colón. El 2005 col·laborà amb Miquel Nicolás en la redacció del manual universitari Història de la llengua catalana, per a la Universitat Oberta de Catalunya.

      Compta amb nombroses publicacions de caràcter científic. La major part giren al voltant de la història de la llengua i de la cultura i de l’edició de textos, que sovint aborda des d’una perspectiva interdisciplinar. Entre les relacionades amb la història de la llengua destaquen els estudis dedicats a la presència del català a la València medieval, a les ideologies lingüístiques, als usos lingüístics, als models lingüístics contemporanis, a l’anàlisi d’obres gramaticals, a la conformació de la norma lingüística i a la situació sociolingüística del català. Ha elaborat, amb Miquel Nicolás, una utilíssima Història de la llengua catalana (2005, 2011), citada més amunt, que tingué com a precedent un Panorama d’història de la llengua (1993), guardonat amb el XIV Premi Sanchis СКАЧАТЬ