Nunc dimittis. AAVV

Чтение книги онлайн.

      Presentació

      EL MESTRATGE D’ANTONI FERRANDO

       Vicent J. Escartí

      Universitat de València / IIFV

      El moment de la jubilació d’Antoni Ferrando com a docent de la Universitat de València, el 2018, ha vingut ràpidament eclipsat pel seu nomenament com a catedràtic emèrit de la mateixa institució; i això és un fet important per al Departament de Filologia Catalana, al qual es troba adscrit: de cap manera hem perdut un catedràtic de relleu destacadíssim, sinó que hem guanyat un emèrit inigualable. I aquesta lloança es queda ben curta, quan mirem l’extensa i destacada trajectòria docent i investigadora de Ferrando i, més encara, si la completem amb la seua dedicació al nostre país i a la nostra llengua més enllà dels àmbits acadèmics, on també ha sabut aportar –quan no iniciar, incentivar i mantenir– el seu treball constant i incansable.

      Però ara em toca, més que no presentar les bondats d’un intel·lectual de sobres conegut pels qui s’acostaran a aquest llibre, tractar d’explicar per què i com va nàixer la idea del volum que tenim entre mans i en què s’ha concretat aquest primer recull de textos –perquè estic segur que en vindran més– dedicats a qui ha estat i és un dels mestres més importants de la Filologia Catalana al País Valencià. Antoni Ferrando, deixeble directe de Manuel Sanchis Guarner –que va ser el seu director de tesi doctoral–, ha format i «orientat» d’una manera o una altra, un nombre elevadíssim dels qui actualment treballem la filologia de la nostra llengua en terres valencianes i, especialment, en disciplines com la història de la llengua –la seua especialitat–, la història de la literatura medieval i moderna i, encara, l’edició de textos. La seua curiositat d’humanista l’ha portat a treballar també autors del segle XIX i, ja en menor mesura, autors contemporanis, malgrat que, fins i tot en aquest espectre temporal s’ha ocupat dels grans fautors de la nostra lingüística, com demostra el seu recentíssim llibre, Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d’una llengua moderna de cultura des de la diversitat (València, PUV, 2018).

      Aquest volum va ser pensat com un recull d’estudis que tracta de mostrar, en pràcticament tots els casos, el seu mestratge en els camps en què els autors ací aplegats han fet les seues aportacions. La iniciativa d’aquesta publicació va nàixer del desig d’Emili Casanova –director del Departament de Filologia Catalana en aquell moment a qui ha seguit Jesús Jiménez, que també s’ha implicat–, entre altres coses perquè, com és ben sabut, podem considerar Antoni Ferrando, en bona mesura, el constructor d’aquesta insti tució al si de la Universitat de València. Si bé Sanchis Guarner havia creat una estructura bàsica, entre el 1977 i el 1981, va ser Ferrando qui hagué d’encarregar-se de fer-lo créixer durant els nou anys que es va ocupar de la direcció (1983-1992), un període en què començaven a consolidar-se, de fet, els estudis de Filologia Catalana dins la nostra universitat. Amb tenacitat i perseverança, Ferrando va lluitar per dotar de bons fonaments un departament destinat a ser emblemàtic, no sols en l’àmbit universitari, sinó per al conjunt de la societat valenciana, en tant que hauria de ser el formador dels futurs docents de la nostra llengua en l’ensenyament mitjà –amb tota la responsabilitat que això comporta–, i també dels professionals dedicats a la correcció lingüística en l’admi nistració pública, el sector editorial i l’empresa privada en general. A aquesta tasca titànica de configurar un departament pràcticament des de zero, caldria afegir que Ferrando va ser el primer director de l’Institut de Filologia Valenciana –després del seu creador, també Sanchis Guarner, el 1978– i qui va aconseguir convertir-lo en interuniversitari –amb el desig de fer confluir els esforços de les tres universitats valencianes que llavors tenien estudis de català en el seus plans docents: la de València, la d’Alacant i la Jaume I de Castelló.

      Tant des del Departament –en qualitat de director i en qualitat de docent– com des de l’IIFV –fent la funció de director o com a membre actiu en moltes de les responsabilitats de l’ens–, Ferrando ha estat i és un model per a tots aquells que ens hi hem acostat amb voluntat d’aprendre. Un mestre que, si cal posar-li un adjectiu, jo diria que seria el de «generós»: Antoni Ferrando sempre ens ofereix tot el que sap, sempre ens aporta tot el que pot i, encara, es preocupa pels nostres treballs com si fossen els seus. Amb una generositat –insistesc– que no és freqüent i que tots els qui tenim el privilegi d’estar a prop d’ell СКАЧАТЬ