El mas i la vila a la Catalunya medieval. Víctor Farías Zurita

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ Per superar aquesta visió corrent es postula un procés d’assimilació creativa de la tecnologia antiga.[216] Això sembla plausible. De fet, els segles medievals es caracteritzaren menys per les innovacions pròpiament dites que per l’adopció i difusió massiva de tecnologies tradicionals. El molí pot considerarse un exemple d’aquest fet. Com ho demostren els estudis de Örjan Wikander, la seva difusió s’inicià durant l’Antiguitat tardana i els primers segles medievals.[217] En el segle XI el molí no constituïa, doncs, cap novetat. El que veritablement resultà innovador va ser l’escala de la difusió constatable entre els segles XI-XIII i la disponibilitat general de la instal·lació com a servei auxiliar de l’economia pagesa. Aquesta difusió i disponibilitat va ser el producte d’una iniciativa senyorial i, per consegüent, d’una reorganització de les relacions socials. El que hem dit del molí, per altra banda, pot aplicar-se també a les ferreries. Una i altre institució, malgrat les exigències que gravaven el seu servei, van pemetre als agricultors un estalvi de temps, energies i recursos que podien ser destinades a les laborationes.

      La veritable ruptura respecte a l’Antiguitat es produí, doncs, en les estratègies en funció de les quals es recombinaren els elements de la producció agrària i, probablement, en l’opció per promoure determinats conreus a costa d’altres: el «desequilibri» de l’economia del mas vers la cerealicultura i la viticultura sembla corroborar aquest punt. En qualsevol cas, cal retenir que l’estudi del procés d’assimilació creativa de la tecnologia ha de complementar-se necessàriament amb l’anàlisi de la dimensió social i política que emmarcava l’explotació camperola. Això equival a postular la necessitat ineludible d’estudiar el mas com un element de la senyoria.

[1] Per als precedents antics vegeu S. Isager i J. E. Skydsgaard, Ancient Greek Agriculture. An Introduction, Londres 1995; K. D. White, Roman Farming, Ithaca i Nova York, 1970; A. Ferdiere, Les campagnes en Gaule romaine, 2, Les techniques et les productions rurales en Gaule (52 a. J. C.-486 ap. J. C.), París, 1988; F. Favory i J. L. Fiches (dir.), Les campagnes de la France méditerranéene dans l’Antiquité et le haut Moyen Âge, París, 1994; Ph. Leveau, P. Sillières i J. P. Vallat, Campagnes de la méditerranée romaine. Occident, París, 1993. Per una síntesi de la investigació arqueològica vegeu K. Greene, The Archeology of the Roman Economy, Berkeley, 1986. Per a les pautes del consum vegeu M. Montanari, L’alimentazione contadina nell’alto Medioevo, Nàpols, 1979; del mateix, Alimentazione e cultura nel Medioevo, Roma i Bari, 1988. Per una visió general vegeu K. F. Kiple i K. C. Ornelas (eds.), The Cambridge World History of Food, Cambridge, 2000.

[2] Per als diferents aspectes tecnològics de la producció agrària poden consultar-se obres de síntesi com Ch. Parain, La Mediterranée. Les hommes et leurs travaux, París, 1936. Per a les premisses antigues vegeu K. D. White, Agricultural Implements of the Roman World, Cambridge, 1967; del mateix, Farm Equipment of the Roman World, Cambridge, 1975; M.-C. Amouretti, Le pain et l’huile dans la Grèce antique: de l’araire au moulin, París, 1986, pp. 79-110. Per a estudis fets des d’una perspectiva etnològica vegeu J. Caro Baroja, Tecnología popular española, Madrid, 1983; J. L. Mingote Calderón, No todo es trabajo. Técnicas agrícolas tradicionales, Salamanca, 1995; del mateix, Tecnología agrícola medieval en España. Una relación entre la etnología y la arqueología a través de los aperos agrícolas, Madrid, 1996.

[3] M. Müller-Wille i K.-R. Schultz-Klinken, «Ackergeräte», dins R. Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, Munic i Zuric, 1977-1999, 1, cols. 82-85.

[4] Per a les eines de la llaurada vegeu K. R. Schultz-Klinken, Haken, Pflug und Ackerbau. Ackerbausysteme des Saatfurchenund Saatbettbaues in urgeschichtlicher und geschichtlicher Zeit sowie ihr Einfluss auf die Bodenentwicklung, Hildesheim, 1981; G. Comet, Le Paysan et son outil. Essai d’histoire technique des céréales. France VIIIe-XVe siècle, Roma, 1992, pp. 83-117. Específicament per a l’arada antiga vegeu White, Implements, pp. 123-145. Per una aproximació etnològica vegeu J. Caro Baroja, «Los arados españoles. Sus tipos y repartición», dins J. Caro Baroja, Tecnología, pp. 507-597; R. Violante Simorra, «El arado y el yugo tradicionales de Catalunya», Revista de dialectología y tradiciones populares, 14 (1958), pp. 306-353 i 441-497.

[5] J. Caro Baroja, «La vida agraria tradicional reflejada en el arte español», dins J. Caro Baroja, Tecnología, pp. 107-108. Per al jou i els sistemes d’enganxada vegeu M. A. Littauer, «The Yoke Saddle in Ancient Harvesting», Antiquity, 42 (1968), pp. 27-31; J. Spruytte, Études experimentales sur l’attelage. Contribution à l’histoire du cheval, París, 1977. En aquests estudis se troba una revisió crítica de les tesis tradicionals de R. J. E. C. Lefebvre des Noëttes, L’attelage, le cheval de selle à travers les âges, París, 19312.

[6] N. E. Lee, Harvests and Harvesting Through the Ages, Cambridge 1959; F. Sigaut, «Moisson et fenaison», Nouvelles de l’archéologie, 19 (1985), pp. 28-38; K.-R. Schultz-Klinken, «Erntegeräte», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 3, cols. 2180-2183. Per a les eines de la collita dels agricultors antics vegeu A. Steensberg, Ancient Harvesting Implements, Copenhague, 1943; White, Implements, pp. 69-103.

[7] White, Implements, pp. 91-93; Comet, Paysan, pp. 168-170. J. Oroz Reta i M.-A. Marcos Casquero (eds.), San Isidoro de Sevilla. Etimologías, Madrid, 1993-19942, XX, 14, 5.

[8] J. L. Mingote Calderón, «Mayales y trillos en España», Anales del Museo del Pueblo Español, 2 (1988), pp. 83-167.

[9] R. Bechmann, Des arbres et des hommes. La fôret au Moyen Âge, París, 1984, pp. 86-93 i 206-211; W. L. Goodman, The History of Wood-working Tools, Londres, 1964.

[10] A. Reith, «Werkzeuge der Holzbearbeitung. Sägen aus vier Jahrtausenden», Saalburgjahrbuch, 17 (1958), pp. 47-60; P. H. Killian, «Die Bedeutung der Säge in der Geschichte der Forstnutzung», Symposium International d’Histoire Forestière, París, 1982.

[11] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.

[12] ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.

[13] Per al tema de les tècniques de conservació i emmagatzemament vegeu M. Gast i F. Sigaut (dirs.), Les techniques de conservation des grains à long terme: leur rôle dans la dynamique des systèmes de cultures et des sociétés, París, 1979-1985; R. Heiss i K. Eichner, Haltbarmachen von Lebensmitteln. Chemische, physikalische und mikrobiologische Grundlagen der Verfahren, Berlín, 19953.

[14] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.

[15] ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 12/6.

[16] ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.

[17] СКАЧАТЬ