El mas i la vila a la Catalunya medieval. Víctor Farías Zurita

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ AMM, Pergs. St. Cugat del Vallès, 150.

[47] ACB, Pergs. Benefici Sta. Magdalena, 18, 145 (1180) (ACB, Libri Antiquitatum, I, 957).

[48] ADG, Pergs. Pia Almoina, Borrassà, 135 (1125).

[49] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 11, ff. 104v-105.

[50] ACA. OR, Rotllos St. Miquel de Cruïlles, 8/1.

[51] F. Bertsch i K. Bertsch, Geschichte unserer Kulturpflanzen, Stuttgart 19492; Th. Roener, A. Scheibe, J. Schmidt i E. Woermann (eds.), Handbuch der Landwirtschaft, Berlín i Hamburg, 1952; W. Rudorf, Zur Geschichte und Geographie alteuropäischer Kulturpflanzen, Berlín, 1969.

[52] Vegeu, per exemple, ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 10, ff. 54v-55 (1304).

[53] R. Legendre, Les céréales, biologie et application, París, 1935. Per a l’època medieval disposem ara de l’exhaustiu treball de Comet, Paysan.

[54] White, Farming, pp. 171-189.

[55] A. Maurizio, Die Nahrungsmittel aus Getreide: ihre botanischen, chemischen und physikalischen Eigenschaften, hygienisches Verhalten, Prüfen und Beurteilen, Berlín, 1917-1919; del mateix, Die Getreidenahrung im Wandel der Zeit, Zuric, 1916.

[56] J. Bastardas, Usatges de Barcelona. El codi a mitjan segle XII. Establiment del text llatí i edició de la versió catalana del manuscrit del segle XIII de l’Arxiu de la Corona de Aragó de Barcelona, Barcelona, 1984, art. 10.

[57] Per a les diferències botàniques i les diverses formes de preparació dels grans de cereal per al consum vegeu L. A. Moritz, Grain-mills and Flour in Classical Antiquity, Nova York, 1958, pp. 145-158; Amouretti, Pain, pp. 113-131 i 133-152; Comet, Paysan, pp. 374-478.

[58] D. Rumm-Kreuter, «Heizquellen, Kochgeschirre, Zubereitungstechniken und Garergebnisse mittelalterlicher Köche», dins I. Bitsch , T. Ehlert i X. von Ertzdorff (eds.), Essen und Trinken in Mittelalter und Neuzeit, Sigmaringen, 1987, pp. 227-244. Per a la llar vegeu R. Violante Simorra, «Características tradicionales, antiguas y evolucionadas, del hogar doméstico popular en Cataluña», Revista de dialectología y tradiciones populares, 6 (1950), pp. 430-495; J.-M. Pesez, «Le foyer de la maison paysanne (XIe-XIVe siècle)», Archéologie médievale, 16 (1986), pp. 65-92.

[59] Maurizio, Nahrungsmittel; F. Ruf, «Die Suppe in der Geschichte der Ernärung», dins J. Bitsch, T. Ehlert i X. von Ertzdorff (eds.), Essen und Trinken, pp. 165-182.

[60] Per al cultiu de la vinya en general i medieval en particular vegeu la clàssica monografía de R. Dion, Histoire de la vigne et du vin en France, des origines aux XIXe siècle, París, 1959. Per a la vitivinicultura a la Catalunya medieval vegeu J. M. Salrach, «La vinya i els viticultors a la Catalunya de l’alta Edat Mitjana», dins Mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcoholiques als Països Catalans. III Col·loqui d’Història Agraria, Barcelona, 1993, pp. 117-145; A. Riera Melis, «Os doy una parcela de tierra para que plantéis una viña de buenas vides y la cultivéis. El vino en Cataluña, siglos IX-XIII», dins Vino y viñedo en la Europa medieval, Pamplona, 1996, pp. 13-38. Per una aproximació geogràfica vegeu Unwin, Wine, i H. J. de Blij, Wine. A Geographic Appreciation, Totowa i Nova Jersey, 1983.

[61] J. Becker-Dillingen, Handbuch des gesamten Gemüsebaues einschließlich der Gewürz-und Küchenkräuter, Berlín i Hamburg, 1950. Per a l’horticultura medieval vegeu W. Janssen, «Mittelalterliche Gartenkultur. Nahrung und Rekreation», dins B. Herrmann (eds.), Mensch und Umwelt im Mittelalter, Stuttgart, 1987, pp. 224-243.

[62] Bertsch i Bertsch, Geschichte, pp. 156-174.

[63] Etimologías, XVII, 10, 1.

[64] Bertsch i Bertsch, Geschichte, pp. 201-212; R. Delort, «Fibres textiles et plantes tinctorales», Settimane di Studio del Centro Italiano di Studi sull’alto Medioevo, 37 (1990), pp. 838-843.

[65] M.-C. Amouretti i G. Comet, Le livre de l’olivier, Aix-en-Provence, 1985.

[66] P. Flatrès i X. de Planhol (eds.), Paysages arborés et complantés, París, 1980; Toubert, Structures, 1, pp. 258-263; P. Toubert, «Baumfeldwirtschaft», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, 1, cols. 1667-1668.

[67] M. Bourin, «Delimitation de parcelles et perception de l’espace en Bas-Languedoc aux Xe et XIe siècles», dins E. Mornet (dir.), Campagnes médiévales. L’homme et son espace. Études offertes à Robert Fossier, París 1995, pp. 7385.

[68] Etimologías, XV, 9, 4.

[69] J. Balari, Orígenes históricos de Cataluña, Barcelona, 1899, p. 619.

[70] Per al que segueix ens han estat útils els següents treballs de geografia històrica: D. Faucher, «Polyculture ancienne et assolement biennal dans la France méridionale», Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, 5 (1934), pp. 251-255; R. Dion, Essai sur la formation du paysage rural français, Tours, 1934; J. Sion, «Sur la structure agraire de la France méditerranéenne», Bulletin de la Société Languedocienne de Géographie, 8 (1937), pp. 109-131; del mateix, «Sur la structure agraire de la France méditerranéenne», Bulletin de la Société Languedocienne de Géographie, 9 (1938), pp. 1-11. Per una perspectiva històrica: Toubert, Structures, pp. 273-300; A. Durand, Les paysages médiévaux du Languedoc (Xe-XIIe siècles), Toulouse, 1998. La manca d’estudis pertinents fan encara indispensable la lectura dels estudis de M. Bloch, Les caractères originaux de l’histoire rurale française, reed. París, 1988, 71-108; i del mateix «Le problème des régimes agraires», dins M. Bloch, Mèlanges historiques, 2, París, 1983, pp. 648-669.

[71] Per una proposta de clasificació de les parcel·les i dels parcel·laris vegeu H. Uhlig (ed.), Materialien zur Terminologie der Agrarlandschft, 1, Flur und Flurformen, Giessen, 1967. Vegeu al respecte també D. Denecke, «Zur Terminologie urund frühgeschichtlicher Flurparzellierungen und Flurbegrenzungen sowie im Gelände ausgeprägter Flurrelikte. Grundzüge eines terminologischen Schemas», dins H. Beck, D. Denecke i H. Jankuhn (eds.), Untersuchungen zur eisenzeitlichen und frühmittelalterlchen СКАЧАТЬ