Cada dia és festa. Bienve Moya
Чтение книги онлайн.
Читать онлайн книгу Cada dia és festa - Bienve Moya страница 8
Название: Cada dia és festa
Автор: Bienve Moya
Издательство: Bookwire
Жанр: Социология
Серия: Museu de la Vida Rural
isbn: 9788472269873
isbn:
2 Candelera (Mare de Déu de la Candela)
Al Mediterrani, aquesta festa es relaciona amb l’arribada del bon temps. L’adagi diu: «Per la Candelera, el sol ja corre per la carretera». Vol significar que pels volts d’aquesta data s’adverteix que el sol comença a fer allargar el dia. La religió cristiana celebra aquest dia la purificació de Maria. Maria, quan feia quaranta dies que havia donat a llum Jesús, havia de presentar el fill als sacerdots. El cristianisme celebra aquesta festa encenent petites espelmes de cera, les candeles, i d’aquí li ve el nom de candelera. La llum de les candeles significa la puresa. Un altre adagi diu: «Si la Candelera plora, el fred ja és fora; si la Candelera riu, el fred és viu». Aquest adagi s’interpreta de dues maneres: l’una associa el plorar o el riure de la Candelera amb si plou o no plou; l’altra l’associa a si hi ha lluna plena o lluna nova pels volts del dia 2. En tot cas, el plorar de la Candelera indicaria que la primavera ve avançada, i el riure indicaria que el fred és viu. Un altre adagi, molt antic, ens adverteix que per aquestes dates els óssos i altres animals que hibernen surten del seu estat: «Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera». En alguns indrets del Pirineu (Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans, Bielsa), per forçar l’ós a sortir de la seva hibernació, i, doncs, per fer avançar —per un efecte de màgia simpàtica— la primavera, celebren la representació de la Cacera de l’ós. Aquestes festes s’han associat a les del Carnaval antic.
Valls. Les Decennals
Cada deu anys, els acabats en 1, la vila de Valls celebra la festa de la Candelera de forma extraordinària, tal com diuen ells mateixos, tirant la casa per la finestra. Com gran part de les festes patronals catalanes, la de Valls té l’origen en un vot religiós: el maig de 1688 va treure’s la imatge de la Mare de Déu en processó pels carrers per donar-li gràcies per la finalització d’una plaga. Tot i així, de plagues, n’hi havia hagut moltes en anys anteriors; de fet, aquesta devoció no s’acabà d’instaurar fins a la fundació de les Festes Decennals. El 1791, pocs dies abans de la diada de la Mare de Déu, reunits els representants de la comunitat de preveres i els regidors de l’Ajuntament, se signà el document que estipulava que cada deu anys es faria una solemne processó votiva en honor de la Mare de Déu de la Candela. S’ha fet tradició la creença que l’evolució tècnica des del primitiu Ball de Valencians fins a l’exercici atlètic que avui coneixem amb el nom de castells estaria relacionada amb la data de naixement d’aquesta festa. Es conserva la dada que l’any 1801, per les primeres Decennals, hi actuà el Ball de Valencians conduït per Anton Claramunt Caragol amb el vallenc Jaume Batet Espelt de las Anxanetas. Des d’aquell Ball de Valencians, en Josep Batet Llobera crearà el Partit de Menestrals, precedent remot de l’actual colla Joves Xiquets de Valls, sorgit del cisma entre els membres del Ball de Valencians local.
5 Àgata
L’hagiografia d’Àgata, Eulàlia, Llúcia... revela que totes tres van ser belles, eloqüents i sàvies. Així ho indiquen els seus noms mateix: Àgata, la pedra de la ciència; Eulàlia, l’eloqüent; Llúcia, la llum. Comparteixen, també, i sembla que com a condició de les seves qualitats humanes (bellesa, saviesa i determinació), el martiri, perquè s’enfrontaren al poder: cap d’elles no va voler abjurar de les seves idees, que eren les de la nova religió cristiana, i admetre la vella religió, la de Roma. Per aquesta raó, i també per haver-se negat a les pretensions libidinoses d’aquest mateix poder patriarcal (encarnat, en tot el llegendari, en el governador de torn), sofriren cruel martiri: a Llúcia li arrencaren els ulls; Eulàlia fou despullada i clavada en una creu d’aspa, i Àgata sofrí la mutilació dels pits. És per això que Àgata és patrona de les dones que lacten i, per extensió, de les dones en general. En diversos llocs de l’àrea del Segrià, i en altres contrades, com a Riba-roja d’Ebre, celebren la Festa de les Dones amb l’elecció, només durant aquest dia, d’un “govern” de dones.
Riba-roja d’Ebre
Aquesta vila de la Ribera d’Ebre celebra Santa Àgata. Un acte singular és l’ofrena que fan algunes dones d’un gran pa de pessic en forma de pit, i el transporten, a la manera antiga, en una panera guarnida, damunt del cap. No fa pas gaire temps, quan les dones encara no tenien cap altre espai on realitzar-se que no fos l’interior de la casa, aquesta festivitat permetia, a la manera del “món al revés” de les festes de Carnaval, invertir el rol dels gèneres per uns dies. Altres viles de la Catalunya Nova, vora l’Ebre, com Ascó, o la Palma d’Ebre, o Arnes, o Bot, o Nalec, prop de Tàrrega, celebren aquesta festa, la qual se sol coronar amb un dinar de germanor femenina i un ball.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.