Cada dia és festa. Bienve Moya

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ mots, depenent del seu origen etimològic, es pronuncia com una i.

       El tió

      Ramon Violant i Simorra fou un dels etnòlegs que més temps va dedicar a recollir dades, i alhora a reflexionar, sobre la festa i el seu entorn social. En El Llibre de Nadal, ens conta, sobre la cerimònia del tió de Nadal, el següent: «En altre temps, tant en els llogarrets rurals com en les ciutats de la nostra terra, els nostres avis no haurien pas concebut una vetlla de Nadal si no hagués anat acompanyada de la cerimònia ritual de l’encesa i farciment del tió» (el subratllat és meu). És a dir, el tió no és altra cosa que el tronc primordial d’arbre que aquella nit encenien els antics per escalfar-se i il·luminar-se. Al tió de la Nit de Nadal, d’una forma vaga o no tan vaga, hom li atribuïa una virtut de renovellament com la del Nen Jesús, que naixia aquella mateixa nit amb la prometença, un any més, d’actuar de Salvador. El tió, doncs, aquell tronc que hom encenia per primera volta, concentrava, en les mentalitats paramàgiques de la gent antiga, els mateixos efectes que dispensava la fe. Vet aquí el motiu pel qual el tió de Nadal caga (ja hem fet menció de l’ús de l’escatologia en la cultura popular), o raja, miraculosament, tot de productes benèfics, des de torrons fins a joguines i altres regals. És, també, el motiu pel qual l’arbre de Nadal, que en definitiva té la mateixa procedència que el tió, el bosc primordial, proporciona regals aquesta nit.

       El cant de les nadales

      La cultura popular ha creat una música i un cant per a cada moment i sentiment humà, i, així com ha compost dolces cançons de bressol i alegres tonades per ballar, també ha compost cançons campestres que ens conten l’aïllament dels ramats i el patiment dels pastors i altra gent del camp a causa de la neu i el fred, i el goig que pogueren sentir en conèixer l’arribada d’un ésser miraculós precedit per una estrella al cel. Les nadales catalanes corresponen als villancicos castellans, a les pastorelle italianes, a les natalendas portugueses, etc.

       La Missa del Gall

      És l’ofici religiós cristià que se celebra la mitjanit del 24 de desembre per rebre el dia de Nadal commemorant el naixement del Nen Jesús. Aquest ofici també era conegut com la Missa dels Pastors, perquè durant la seva celebració se simulava, o representava, l’adoració dels pastors al portal de Betlem. En el transcurs de la missa es canten nadales i, en algunes esglésies, en el moment de l’eucaristia tenien el costum d’amollar ocells que, amb la seva piuladissa, omplien el temple de connotacions bucòliques. A les esglésies de Mallorca i a les de l’Alguer (a Sardenya) s’ha conservat de forma ininterrompuda la interpretació del Cant de la Sibil·la, una peça medieval de cant gregorià que anuncia l’arribada de Jesús i el Judici Final:

      Lo jorn del Judici

      parrà qui haurà fet servici.

      Jesucrist, Rei universal,

      home i ver Déu eternal,

      del cel vindrà per a jutjar

      i a cada u lo just darà.

      Gran foc del cel davallarà;

      mars, fonts i rius, tot cremarà.

      Daran los peixos horribles crits

      perdent los seus naturals delits. [...]

      En l’actualitat, el Cant de la Sibil·la s’ha recuperat a Santa Maria del Mar, a la catedral de Barcelona i a la de la Seu d’Urgell, al Principat; i a Ontinyent, Gandia i Xeraco, al País Valencià. El Cant de la Sibil·la de Mallorca ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

       Figura 2. El Cant de la Sibil·la de la Catedral de Mallorca. (© Capítol Catedral Mallorca. Foto: Jaume Gual.)

       25 Nadal

       L’àpat de Nadal

      Per referir-nos a l’àpat nadalenc tornem a donar la paraula a Violant i Simorra. Extrec la informació del seu Llibre de Nadal, en el qual, en una acurada edició de l’editorial Alta Fulla a càrrec de Josep Molí, hi podem llegir: «Les viandes i begudes que antany es consumien en aquesta data, sobretot en el dinar, segueixen un ritual d’arrel tradicional molt pregona i llunyana», i entre galls, lletons, galls dindi, cabrits i anyells, ens relata què es menjava aquell migdia en una casa —benestant— de la Barcelona de principi del segle xx. «La clàssica sopa de macarrons escorreguts amb unes cullerades de formatge ratllat a sobre, escaldums [...], el gall farcit amb prunes, panses, pinyons, salsitxes, cansalada, etc. I per postres torrons i neules sucades amb vi ranci.» Després menciona un curiós i consistent beuratge d’aquests dies, el piment, i ens conta com el cambrer d’un convent de Banyoles preparava aquest piment en època medieval: «Primerament lo die de Nadal entren al piment xxiv (24) justeyes de vin e aquell die lo Camarer met miga [mitja] lliura de pebra e tres lliures de mel.» D’aquesta beguda tan vigoritzadora, se’n donava un «enap [vas per beure] i mig a cada monjo i clergue».

       L’arbre de Nadal i el vesc de la sort

      En referir-nos al tió, ja hem mencionat l’arbre de Nadal. El costum de l’arbre, ja molt consolidat a casa nostra, com un símbol del Nadal, ens arriba, no cal dir-ho, dels països del nord europeu, on la verdor de les forests ressalta enmig de la gèlida capa nivosa. Aquest arbre de les selves nevades dóna fe que el món és viu, raó per la qual el festegem, el duem a casa i el guarnim, i l’arbre, com antany la roja flama del vell tió, a part de la promesa de vida, ens aporta màgics regals. Vet aquí el significat de l’arbre de Nadal. Un altre element vegetal que s’ha introduït en l’actual imaginari nadalenc és el vesc, aquesta mena de raïm que, al bosc, adorna les balbes branques dels arbres amb la seva aèria vida parasitària; i també s’hi ha introduït l’acerat boix grèvol, i el galzeran de fruits vermells. Tots ells combinats amb llaços, espelmes o llumets de colors, ens recorden l’alegria del dia de Nadal enmig del depressiu hivern.

       El Betlem de Tirisiti d’Alcoi

      Encara que els dies de Nadal ens costa sortir de casa, donaré les referències de dues activitats prou curioses. Abans ja hem mencionat la Fia-faia que celebren la nit de Nadal a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà. Les que esmentaré ara tenen un marcat interès per a la canalla. La primera és una funció de titelles que aquests dies es representa a Alcoi, el Betlem de Tirisiti. Tirisiti és el titella protagonista d’una envitricollada aventura pels carrers de la vila, on també té lloc el naixement del Nen Jesús. Les funcions obertes al públic es representen, aproximadament, del 20 de desembre al 5 de gener.

       Figura 3. Betlem de Tirisiti d’Alcoi. (Foto: Gilberto Dobón – Ajuntament d’Alcoi.)

       СКАЧАТЬ