Crònica Volum II. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ

      Lo sobrescrit de la carta:

      Als carísims y bons amichs los deputats del General de Catalunya, en Barselona residint

Y tenint los senyós diputats notísia de la vinguda de dit senyor de Argenson y de la estima y confiança que lo rey cristianísim feya de sa persona, lo anaren a rrebre lo senyor deputat militar en companya de mols altros cavallés, axí catalans com fransesos. Y lo anaren a rebre ab cotxos, per a que no venia ab ostentatió sinó molt sensillament; y axí, lo posaren dins lo cotxo, donant-li lo millor lloch. Y lo aposentaren a la plasa⁷ de Sant·Ana, a casa dona Maria Tarré (que era casada ab don Juseph de Pau y Rocabertí, que és lo que avia traït Monjuï[c]h y se n’era passat al camp de l’enemich); y axí, lo dit senyor de Argenson estigué aposentat en dita casa, a ont se li donave part de totes les juntes y negossis; y se li tingué molt gran respecte, y ses obres y bons proseïm[en]s ho merexien, per a que era persona molt llana y molt humil, com se demostrà ab tot.

1. René Voyer d’Argenson (París, 1596 - Venècia, 1651), militar i polític francès que esdevingué un dels agents de confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat. Exercí un gran poder i s’ocupà de qüestions de justícia, espionatge, confiscacions i d’altres aspectes de la repressió. Pel setembre de 1643 fou destituït dels seus càrrecs acusat d’enriquir-se il·lícitament.

2. Les cartes, traduïdes, es van imprimir: Copia de tres cartas escritas per Sa Magestat Christianíssima Luis XIII, lo Just, als molt Illustres senyors Deputats del General de Catalunya. Traduidas de Frances en Catala, Barcelona, Pere Lacavalleria, 1641 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 6144).

3. podíam: al ms. «podian».

4. sobreintendent: al ms. «soberintendent».

5. ajustarem: al ms. «ajustaren».

6. que·ns: al ms. «quels»; corregim d’acord amb el sentit i amb les dues cartes següents.

7. plasa: abans «a», ratllat.

[112.] Les festes se feren en Barcelona per la exepsió¹ del comptat lo rey de França²

Esent-se conferits y ajuntats los diputats y consellés ab lo dit mosur de Argençon, y avent vist los podès que aportave, tractaren dels negossis del rey crestianísim, ab los pactes avia de aseptar lo comptat de Catalunya; y esent-se concordats y closos dits pactes,³ que fou lo Dimars Sant al vespre, y per ser Semana Santa y de Passió, dexaren les festes per a les festes de Pasqua. Mes, ab tot, lo endamà de matí —que fou lo Dimecres Sant—, a la punta del dia, tiraren tota la artilleria dels baluarts en bala, fent salva reyal; y a mitxdia feyen lo matex, y a toch de oratió tanbé, per demostratió de la alegria, dexant lo demés per a les festes de Pasqua. Y arribats que foren a les festes de Pasqua, feren crides abans, que totom fes alimàries en regosijo de la exepsió del comptat de Catalunya, lo qual avia aseptat lo crestianísim rey de França, Luís tretze. Y axí, totes les tres festes de Pasqua tirà la artilleria, y als vespres totom féu alimàries ab moltes envensions y molta llanterna y grasolets; y, sobretot, aportave aventatje la casa de don Pedro Regué, de la plasa de Sant·Ana, que és allà a ont posave lo mosur de La Mota, governador de les armes del rey de França en aquest Prinsipat. Y, de altra part, totom ho féu tan bé que no·s pot dir més, y ab tanta quietut totes les nits que ja parexien unes carnestoltes, que totom demostrave tenir molta alegria; a bé que molts n’i avia que feyen alimàries com a forsosos perquè eren casi declarats al rey de Castella, sinó que u feyen perquè no·s mogués un avalot quantra d’ells, com o agueren fet. [79r]

Estant en lo mitx de aquestes festes, se reberen dues cartes de l’arcabisbe de Bordeus,⁴ general de la armada naval del crestianísim rey de França. En la una donave avís de sa entrada, ab la armada, en la mar de Catalunya; y en l’altra, del bon sucsés tingué en lo punt fou entrat. Y són del tenor següent:

       Còpia de una carta escrita per lo exelentísim senyor arquebisbe de Bordeus, general de la armada naval del crestianísim rey de França, senyor nostre, als molt ilustres senyós deputats del General de Catalunya, donant-los avís de la entrada en Catalunya y arribat en lo port de Cadaqués

      La impasiènsia de asegurar-los lo cuydado que lo rey pren de la conservasió, y lo desitx que tinch de servir-los, me ha obligat de partir de França, tan prest que lo tems me ha donat lloch, ab una partida de la armada naval de sa magestat entretant que la demés se apresta per a venir-se a juntar ab mi. Jo só arribat esta nit en aquest port de Cadaqués, ab vaxells y galeres prou forts per abatre nostros enemichs en qualsevol lloch que sien. Envio aquest cavaller per a avisar-los-ne y saber de Vostres Senyories en què desí[j]a[n] que esta armada servesca, y protestar-lo[s] que, com los intens de sa magestat estan enterament a asistir y conservar-los, ningú no podia ser empleat que tingués més passió y affisió en servir-los que jo, que só humillísim y afisionadísim servidor de Vostres Senyories.

      Mons senyors

      Sourdis, arcabisbe de Bordeus

      De la Capitana, estant en lo port de Quedaqués, a 27 de mars 1641

      Mos senyors de la Deputasió

Còpia de una carta escrita per lo exelentísim senyor arquebisbe de Bordeus, general de la armada naval del crestianísim rey de França, senyor nostre, als molt ilustres senyors deputats del General de Catalunya, donant-los avís de la victòria tinguda en los ports de Rosas y Portvendres,⁵ del tenor següent:

Al punt que tinguí manament del rey de venir ab sa armada naval en estas costas, tinguí tal passió de executar-la y de venir a servir-los que no entench aver perdut un momento; de manera que, aprés de aver-los avisats de ma vinguda, junt ab la armada, en aquest port de Cedaqués per a saber lo que deurían fer, entretant me só informat en què poríam enplear-nos; y avent sabut aïr que y avia sinch vexells dins la badia⁶ de Rosas, y que y avia dues galeres y una pollaca⁷ a Portvendres que venían al socorro de les plases de aquest país, posí’m tota la nit a la mar perquè no m’escapasen. Y en efecte, avent enviat sis galeres y sis vaxells a Roses per a envestir los vaxells, y a Portvendre[s] quatre galeres y dos vexells a les dos galeres que y estaven, las an atacades, envestides, y se són posats fins baix los canons dels forts dels enemichs; y nos an aportats los sinch vexells, que són de quaranta peses de canó cada hu, que avían carregat en Calis⁸ quinze mil càrregas de blat, y las dos galeres y la pollacha, entre les quals se troba la Capitana de Grimaldi, tot destinat al socorro de les plases de Catalunya; per allí judicaran СКАЧАТЬ