Disputa de l'ase. Anselm Turmeda

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ ximpleria i follia seva?

      Llavors tots els barons i els servidors del rei li van respondre, de comú acord:

      —Senyor, el que ell diu i predica contra nosaltres, o bé és perquè és ben boig o curt d’enteniment, o bé és perquè deu ser presumptuós i impetuós. Tanmateix, senyor, com sabeu prou bé, sovint es diu mal i es presenta fals testimoni contra algú que malgrat tot és innocent i no culpable. Si a vós, senyor, us sembla bé, ara mateix el portarem davant la vostra reial presència i alta senyoria i li preguntarem sobre aquestes qüestions, i si diu i admet que és veritat tot el que es diu d’ell, llavors li’n demanarem la prova, perquè, com diuen els lògics, quan algú vol demostrar alguna cosa no n’hi ha prou de dir: «És així», sinó que creiem que n’ha de donar proves per demostrar que és veritat el que diu de nosaltres. A la vostra reial i noble cort hi ha uns quants animals subtils i enginyosos que tant disputaran contra seu que la hi faran passar magra i el faran combregar amb rodes de molí. I això per la gran i subtil saviesa que tenen.

       El rei envia un porter seu a buscar fra Anselm

      Havent sentit el rei la resposta, va estar molt content i tot seguit va enviar un dels principals porters de la seva cort, que li deien la Falsa Guineu de les Cames Tortes, a buscar-me. Quan va arribar on era jo, després de les salutacions mútues, em va dir les paraules següents:

      —Fra Anselm, per la vostra eloqüència

      avui tindreu bon o mal dia.

      Vull parlar-vos amb cortesia

      perquè em cregueu sense insistència.

      Quan veureu la reial presència

      del meu senyor, que a vós m’envia,

      mireu de parlar fent-ne via

      i ser veraç amb l’assistència.

      El senyor rei vol per audiència

      saber si aquesta gran follia

      és veritat o fellonia

      que prediqueu amb eloqüència,

      que Déu, per suprema potència,

      va donar als homes senyoria

      sobre la nostra confraria.

      Greu ofensa és i impertinència.

      Veniu, doncs, davant l’excel·lència

      del nostre rei i senyoria.

      Si no, per dur-vos aquest dia

      i a la força tinc jo llicència.

       Fra Anselm diu a la guineu

      Tan bon punt vaig sentir les paraules de la guineu, veient que, si no obeïa les seves ordres, podien anar mal dades, sobretot perquè estava sol entre tants animals, tots irats contra mi, em vaig dir que era millor i més assenyat anar-hi que no pas discutir. De manera que li vaig contestar les següents paraules:

      —Porter de la cort lleonina,

      de molt bon grat faré aquest viatge,

      perquè serà el meu avantatge

      publicar la meva doctrina,

      que diu que la virtut divina

      dóna poder a l’humà llinatge

      de fer bé als animals o ultratge,

      ja que la seva mà els domina.

      Si vinc és la vostra ruïna,

      el meu parlar diran salvatge.

      Abans d’anar al meu avantatge,

      del rei vull protecció felina.

      Havent sentit la meva resposta, en veure que jo volia tenir un salconduit i protecció, va marxar precipitadament i al cap d’encara no mitja hora ja tornava a ser al meu costat amb el salconduit, que havia estat ben expedit, tal com jo volia i demanava.

       Com fra Anselm es presenta davant del rei

      Havent rebut el salconduit, vaig marxar amb el porter. Quan vaig arribar davant la reial magnificència del rei dels animals, li vaig fer una reverència tal com pertoca a tot príncep i senyor. Els animals, tan bon punt em van veure, es van aplegar tots al voltant del rei, pensant que dictaria contra mi alguna cruel sentència. El rei, però, com que era molt savi, assenyat i de gran justícia, tan bon punt em va veure em va fer passar i em va fer seure entre els principals barons de la seva cort. Com que era molt entès i enginyós, es va dir que potser jo, per por d’ell o per vergonya davant de tants animals, no podria o no gosaria respondre les qüestions sobre les quals em preguntarien; per això es va mostrar molt afable amb mi i, amb un posat bondadós, alegre i rialler, em va començar a preguntar diverses coses que no tenien res a veure amb el tema que havíem de tractar, tal com és costum i ús de tot noble rei o senyor, per tal que m’acostumés a parlar amb ell i amb els altres barons i fos més atrevit quan hagués de respondre les preguntes que em farien. D’això, el meu cor en va tenir immens plaer i alegria. Vaig lloar Déu per haver-me salvat i alliberat del gran brogit i de la tempesta que hi havia hagut a la meva arribada, la por que tenia llavors em va passar i vaig començar a recuperar el coratge. I, després de conversar una estona, tal com us he dit, vet aquí que el rei, amb un parlar agradable i cortès, em va dir:

       El rei dels animals diu a fra Anselm

      —Fra Anselm, han arribat veus a la nostra reial coneixença que diuen que proclameu i sosteniu, prediqueu i afirmeu que vosaltres, els fills d’Adam, sou més nobles i de més gran dignitat que nosaltres, els animals. I a més, encara pitjor, dieu i creieu fermament i predicant feu creure que Déu totpoderós ens va crear a nosaltres només per al vostre servei. I que vosaltres sou de dret els nostres senyors i, nosaltres, els vostres vassalls per llei. I això nosaltres no ho creiem pas, ni podem entendre com una follia i una vilesa tan grans poden provenir d’una saviesa i d’una ciència tan elevades com són les vostres. I creiem que aquesta mala fama no deveu ser vós qui la divulga, sinó algú que és el vostre enemic o que us vol mal i ha volgut enfosquir la vostra bona i honorable reputació. Per tant, ara us preguem que ens resolgueu aquest dubte. I aquesta és la principal raó per la qual us hem fet venir davant la nostra reial presència.

       La resposta de fra Anselm

      Després de sentir les corteses paraules del rei, li vaig contestar així:

      —Altíssim i poderós príncep i senyor, sàpiga vostra reial Altesa que tot el que us han dit de mi és veritat. Em confio ara a la vostra gran justícia, perquè sé que sou tan noble senyor i de tanta fermesa que mai ni l’amor ni l’odi no us podrien fer sortir del recte camí i que mai no faríeu cap acusació sense fonament: per això vull que sapigueu que crec fermament i predico que nosaltres, els fills d’Adam, som més nobles i de més gran dignitat que vosaltres, els animals. I no us sàpiga greu, СКАЧАТЬ