Disputa de l'ase. Anselm Turmeda

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ Això és així, tal com diu el gran filòsof Aristòtil: totes les coses es transformen i tornen a les coses de què van ser compostes. I aquest manament diví s’ha acomplert en nostre senyor el rei, que Déu perdoni. I a nosaltres, amb la seva misericòrdia, que Déu ens doni prou seny i discreció perquè, mitjançant la seva gràcia, puguem escollir un nou rei que ens protegeixi i ens defensi. Així doncs, venerabilíssims senyors, que cadascú de vosaltres declari i digui ara mateix la seva intenció, donant suport a un dels excel·lents i poderosos senyors parents i aliats de Sa Majestat, qui us sembli que més ho mereix.

      I, un cop dit això, va tornar a seure.

       Tots els animals parlen de comú acord

      Havent escoltat les paraules del conseller, després de parlar-ne una estona, tots els animals es van posar d’acord i confiaren la seva decisió, perquè fos ell qui fes l’elecció, a un dels principals consellers del rei traspassat, anomenat Cavall Blanc de la Sella Daurada, que era molt savi i assenyat, i tots els animals l’estimaven molt. Van estar d’acord que qui escollís com a rei i senyor el Cavall Blanc seria el seu rei i senyor natural, i que, en cas que algú s’hi oposés, tot seguit i sense misericòrdia li tallarien el cap. Llavors, havent-ho aprovat tots de comú acord, el Cavall Blanc de la Sella Daurada es va aixecar i va dir les paraules següents.

       Sobre l’elecció del rei dels animals

      —Molt honorables i discrets senyors, tot i que el meu petit i feble enteniment no és apropiat per executar un acte tan elevat i tan important com és escollir un rei que ens protegeixi i ens defensi, malgrat tot, com que a vosaltres, grans nobles i savis, us plau que jo determini i finalment acompleixi aquest acte tan important, ara mateix doncs, en nom de Déu totpoderós, elegeixo, ordeno i confirmo com a Sa Majestat el rei nostre sobirà el Lleó Roig de la Llarga Cua, fill del cosí germà del nostre senyor rei difunt. I aquest tinc per veritable senyor i defensor nostre durant tota la seva vida.

      Dites aquestes paraules, vet aquí que els animals, cridant molt fort tots alhora, van dir i van acordar que aquella elecció els plaïa i que estaven contentíssims, perquè per dignitat i justícia ho mereixia.

       De la festa que van fer els animals pel seu nou rei

      Després d’això, els animals, molt contents i divertits, van començar els uns a ballar i cantar, els altres a saltar, els altres a jugar a llançament de pedra o de barra, cadascú segons la seva complexió i la seva naturalesa. I totes aquestes coses les feien davant del nou rei. Llavors, per culpa d’aquells cants tan forts, del soroll, de l’esvalot i de l’escàndol que feien, jo que dormia em vaig despertar i, un cop despert, em vaig quedar tan astorat com si estigués fora de mi. I vaig sentir les paraules següents:

       Parla el conill

      —Altíssim i poderós senyor, aquell fill d’Adam que seu sota aquell arbre és de nació catalana, nascut a la ciutat de Mallorca, i es diu fra Anselm Turmeda. És un home molt savi en totes les ciències, sobretot en astrologia, i és oficial a la duana de Tunis al servei del gran i noble Mulai Bufret,^[14] rei i senyor entre els fills d’Adam, i també és el seu cavallerís.

      ^[14] Abu Faris.

       El rei diu al conill

      —Conill —va dir el rei—, com és que saps tan bé el seu nom i el seu estament?

      —Senyor —va dir el conill—, perquè jo i altres parents meus vam ser molt de temps captius seus.

      El rei va dir:

      —M’agradaria molt saber com us van fer captius a tu i els teus parents i com vau anar a parar en poder seu.

       El conill diu al rei

      —Senyor —va dir el conill al rei—, jo vaig néixer a l’illa de Sardenya. Un dia era al voltant del castell de Càller, en una illa que hi ha al mig de l’estany del castell, que li diuen l’illa de Bochel. Resulta que, en aquell temps, el governador del castell, el senyor Acard^[15] de Mur, volia assistir a la coronació del rei En Ferran d’Aragó, que llavors havia obtingut la senyoria d’aquest reialme, i es va embarcar en un vaixell cap a Catalunya. Forçat i empès pel mal temps, va arribar al port de Tunis, però no volia baixar en terra i va enviar-hi un servidor seu a aplegar provisions i vitualles. Tan bon punt el servent va arribar a la duana de Tunis, va relatar a aquest fra Anselm com el governador hi havia arribat empès pel mal temps i com, mancat de vitualles, l’havia enviat a aplegar les provisions necessàries perquè la seva gent es refés. Llavors, quan fra Anselm va haver sentit el relat del servent del governador, després de donar-li diverses vitualles, li va dir: «Agafa aquestes vitualles i porta-les al teu senyor, saludant-lo de part meva. I digues-li que li suplico que vulgui acceptar aquest petit servei que li fa l’humil servidor seu fra Anselm; i dóna-li aquestes monedes i, si li cal res més, que m’ho demani, que de tot el que vulgui serà servit.» Llavors el servent va pujar al vaixell i va relatar al seu senyor tot el que li havia dit fra Anselm, i li va donar les monedes. El governador va estar-ne molt content i complagut, i tot seguit li va escriure una carta agraint-li els favors i l’honestedat del servei que li havia transmès. Li va enviar la carta tot i que ells dos no es coneixien.

      ^[15] «Allart» a l’original francès.

       El present que va enviar el governador a fra Anselm

      »Quan el governador va haver tornat de la coronació, va enviar a fra Anselm, mitjançant una nau que anava a Tunis, un present format de diverses coses boniques, entre les quals jo amb vint-i-tres parents meus dins una bella gàbia de fusta. I, així que el frare hagué rebut el regal, ens va fer posar en un jardí, on vam viure presoners un cert temps fins que jo i els meus parents vam cavar tan endins sota terra que vam foradar la base de la tanca i vam sortir a l’altra banda, i d’aquesta manera ens vam escapar. Així és com sé, altíssim i poderós príncep i senyor, qui és ell, com es diu i el seu estament.

       El rei demana al conill si fra Anselm és aquell que li han dit que predicava contra els animals

      El rei, després d’haver sentit el conill, li va dir:

      —Digues, conill, ¿aquest fra Anselm és aquell que es creu tan savi i és tan presumptuós que diu i predica i té l’opinió que els fills d’Adam són més nobles i excel·lents i de més gran dignitat que nosaltres, els animals? I encara més he sentit dir: que diu i afirma que nosaltres només hem estat creats per servir-los i que ells són els nostres senyors i nosaltres els seus vassalls, i diu altres mentides i ximpleries, i predica contra nosaltres sense donar-ne cap prova o argument just. I els altres fills d’Adam hi donen fe i creuen fermament que el que diu contra nosaltres és veritat.

       El conill respon al rei i diu

      —Senyor, ell és qui diu tot això que us han explicat, i més de cent vegades li ho he sentit dir amb les meves pròpies orelles, quan jo era en poder seu.

       El rei parla als seus barons i servidors

      Havent dit això el conill, vet aquí que el rei es va girar als grans barons i servidors СКАЧАТЬ