Disputa de l'ase. Anselm Turmeda

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ narració:

      fa dies, per no restar ociós,

      tot i fer un temps ben enutjós,

      quan Febus, a casa el Lleó,

      d’homes n’escaldava un milió,

      el bon temps d’estiu un matí

      de casa em va incitar a sortir,

      quan Diana mostrava encara

      la seva pura i bella cara.

      Buscant a cavall fresc ombrí,

      em vaig trobar vora un jardí

      on hi havia un infinit nombre

      de flors i fruites per fer-me ombra.

      Una clara font hi rajava

      que molt dolça al prat murmurava,

      pel qual el rossinyol gentil

      feia un cant plaent i subtil.

      Creia, en contemplar aquell país,

      que era a la terra el paradís

      o almenys el jardí sumptuós

      de les Hespèrides fruitós.

      Per veure un lloc tan excel·lent

      em vaig voler aturar amatent.

      Vaig seure a l’ombra sobre flors

      per jutjar un tan magnífic clos,

      però llucant lloc tan diví

      de seguida em poso a dormir,

      i dormint vaig veure talment

      una visió perfectament

      arribant a aquells bells verals

      d’arreu els animals bestials.

      Hi triomfaven elefants,

      tigres i lleons molt puixants,

      panteres, lleopards clapats,

      cavalls, ases, camells gepats,

      óssos, dragons, cérvols, senglars,

      daines i isards a centenars,

      vaques, bous, ovelles, moltons,

      llops, guineus, fures, eriçons,

      gossos, gats, rates i esquirols

      i més que dir no puc tan sols,

      que d’arreu havia vingut

      doncs tot quadrúpede nascut.

      Després veig gran nombre d’ocells

      molestant-se uns i altres entre ells,

      àguiles, voltors i grifons,

      merles, esparvers i falcons,

      gallines, tudons i faisans,

      cucuts, cornelles, corbs, milans,

      grues, agrons, cignes, paons,

      perdius, becades i capons,

      coloms, garses i passerells,

      grives, aloses i estornells,

      tórtores, papagais, mussols,

      galls, orenetes, verderols

      i tan gran nombre d’ocellam

      que ni un faltava a fer el seu clam.

      Vespes, mosques, tàvecs, cigales,

      formigues i aranyes sense ales,

      verms, cargols i abelles cridaires,

      xinxes, polls i cabres saltaires.

      Tots els animals s’hi comptaven

      tret dels peixos que al mar nedaven.

      Fi

       Pròleg en què s’explica la causa de la reunió de tants animals

      La causa i el motiu de la reunió de tants animals era que el seu rei havia mort. Havia estat un noble lleó, molt savi, de gran justícia, molt valent i coratjós. I per aquestes bondats i virtuts que tenia, els animals, tots en general i cadascun d’ells en particular, havien estat tan contents del seu regnat i li volien tant de bé, i també li tenien tant d’amor, que haurien preferit que se’ls hagués mort un fill en lloc del rei. I encara tenien un disgust més gran i més melancolia perquè el rei havia mort sense hereu carnal i no havia deixat ni fill ni filla. I per la gran i profunda amistat que havien tingut amb el rei, s’havien reunit tots plegats per elegir rei algun dels seus parents, tal com havien acordat.

      Fi del pròleg

       Aquí comença a parlar un dels consellers del rei, que era un bell i gran cavall

      Llavors es va aixecar un gentil cavall que es deia Cavall Bai. Era un dels consellers i era molt savi, experimentat i parlava molt bé. I, solemnement i amb una eloqüència meravellosa, va dir, complanyent-se pel seu senyor, les paraules següents:

       El plany que fa el cavall pel seu senyor

      —Oh, mort cruel! Oh, amarga fortuna! Hem perdut la felicitat, ens ha estat arrabassat aquell qui ens era guia i que era com un pare per a nosaltres, pobres desolats! Mai mort de germà o de germana no ens serà tan dolorosa com la del nostre bon rei, que tan bé ens governava. Plagués a Déu que jo avui morís pel meu senyor i que ell fos viu davant nostre. Pel seu amor, el meu cor abandona el cos. Crec que moriré de gran melancolia. Des d’ara la mort em plau i serà per a mi la fi de tots els mals, no n’hi ha dubte. Prego a Déu, que tots els béns disposa, que el vulgui menar a l’alta jerarquia i que el perdoni si va cometre cap follia. Qui li vulgui bé, que canti amén amb veu clara.

      Després d’aquestes paraules, els animals, cridant a una sola veu, van dir:

      —Amén. Déu el perdoni amb la seva gràcia, misericòrdia i pietat.

       El cavall parla als altres animals

      Llavors el cavall, anomenat Cavall Bai de les Curtes Orelles, va parlar i va dir les paraules següents:

      —Excel·lentíssims i nobles senyors, sabeu millor que jo que Déu totpoderós va ordenar que tot cos amb la seva ànima, un cop acomplert el termini establert per СКАЧАТЬ