Название: La follia d'Almayer
Автор: Джозеф Конрад
Издательство: Bookwire
Жанр: Языкознание
Серия: Sèrie Literatures
isbn: 9788412230727
isbn:
El pobre Almayer estava a punt de tenir un atac. Encès amb el desig d'agafar Abdal·là pel coll, va haver, però, de pensar en la seva posició indefensa enmig d'aquells homes sense llei per comprendre la necessitat d'una conciliació diplomàtica. Va dominar els seus impulsos, i va parlar educadament i fredament, dient que la noia era jove i la nineta dels seus ulls. El Tuan Raixid, un Creient i un Hadji, no voldria una dona infidel al seu harem; i, veient com Abdal·là somreia escèpticament davant aquesta darrera objecció, va callar, en no tenir confiança en ell mateix per seguir parlant, sense gosar refusar rotundament, sense dir tampoc res de comprometedor. Abdal·là va comprendre el significat d'aquell silenci, i es va alçar per acomiadar-se amb una solemne reverència. Va desitjar al seu amic Almayer «mil anys», i va baixar per les escales, degudament ajudat per en Raixid. Els portadors van brandar les torxes, tot espargint un ruixat d'espurnes pel riu, i el seguici va marxar, deixant Almayer torbat però enormement alleujat per la seva partida. Es va deixar caure en una cadira i va observar el centelleig de les llums entre els troncs dels arbres fins que van desaparèixer i un silenci absolut va succeir el soroll de passos i el murmuri de veus. No es va moure fins que la cortina no va cruixir i la Nina va sortir a la veranda i es va asseure al balancí on solia passar moltes hores cada dia. Es va gronxar lleugerament, reclinant-se enrere amb els ulls mig tancats, els cabells llargs ombrejant-li la cara a la claror fumada del llum de taula. Almayer se la mirava furtivament, però el seu rostre era tan impassible com sempre. La Nina es va tombar lleugerament cap al pare, i, parlant, amb gran sorpresa per part d'ell, en anglès, va preguntar:
—Ha vingut, aquell Abdal·là?
—Sí —va dir Almayer— se n'acaba d'anar.
—I què volia, pare?
—Et volia comprar per a en Raixid —va respondre Almayer, brutalment, emportat per la ira, i mirant-se a la noia com si n'esperés algun esclat de geni. Però la Nina es va quedar aparentment impassible, mirant lànguidament cap a fora, dins la negra nit.
—Ves amb compte, Nina —va dir Almayer, després d'un breu silenci i alçant-se de la cadira—, quan vagis tota sola pels rierols amb la canoa. Aquest Raixid és un bergant violent, i ves a saber què pot fer. Em sents?
Ella s'estava dreta, a punt d'entrar cap dins, recollint amb una mà la cortina de l'entrada. Es va girar, tirant enrere els seus cabells gruixuts amb un gest sobtat.
—Vols dir que s'hi atreviria? —va preguntar, ràpidament, i llavors es va girar per tornar a entrar, afegint en un to més baix—: No s'hi atreviria. Els àrabs són tots uns covards.
Almayer se la va mirar, astorat. Sense buscar el repòs de l'hamaca, caminava per la veranda, absort, aturant-se de tant en tant vora la balustrada a pensar. El llum es va apagar. El primer raig de l'alba va despuntar sobre el bosc; l'aire humit li va provocar un calfred.
—Em rendeixo —va mussitar per a si mateix, estirant-se fatigosament—. Maleïdes dones! Caram! Semblava ben bé que volia que la raptessin, la noia!
I va sentir com una por indescriptible envaïa el seu cor, fent-lo esgarrifar de nou.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.