Els valencians, poble d'Europa. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ 2008) seria oportú fer-ne una actualització de la darrera dècada.

18 La definició lingüística de valencià del DNV és la següent: «Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.» La definició de català és exactament igual a la inversa.

19 Els quatre enfrontaments més significatius entre el Govern valencià del Partit Popular i l’AVL foren els següents: el 22 de desembre del 2004, el conseller Alejandro Font de Mora, delegat pel Govern valencià, es presentà en el Ple de l’AVL per a impedir l’aprovació d’un dictamen que reconeixia la unitat de la llengua i instar la suspensió del Ple. A pesar d’estes pressions, dos mesos més tard, el 9 de febrer del 2005, el Ple de l’AVL aprovà el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià amb una redacció pràcticament idèntica a la versió anterior. El segon enfrontament va tindre lloc el 14 de desembre del 2012, quan el Govern valencià anuncià la presentació d’un projecte de Llei que reduïa el nombre d’acadèmics de 21 a 11, obligava a elegir-los de nou i perllongava quinze anys més la tutela política en la designació dels membres de la institució per les Corts Valencianes. L’AVL es pronuncià en contra del projecte de Llei que, finalment, no es va poder aprovar perquè el PP no tenia el quòrum necessari de 3/5 parts per a modificar la Llei de Creació de l’AVL. El tercer punt de fricció va tindre lloc amb l’aprovació del Diccionari normatiu valencià el 31 de gener del 2014: l’executiu es mostrà disconforme amb les definicions dels termes valencià i català perquè reconeixien la unitat de la llengua. Malgrat les pressions del Govern, la institució es mantingué ferma i publicà on line el DNV el 4 de febrer. Per últim, el quart gran enfrontament amb el Govern popular fou a les acaballes de la VIII legislatura quan s’aprovà la Llei 6/2015, de 2 d’abril, de Reconeixement, Protecció i Promoció de les Senyes d’Identitat del Poble Valencià, que desautoritzava l’AVL en atribuir competències en matèria de docència del valencià a entitats secessionistes com Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Esta Llei fou derogada amb el canvi de govern (Llei 1/2016, de 26 de gener).

20 Podeu consultar els informes emesos per la institució en la pàgina web de l’AVL (<http://www.avl.gva.es>) en l’apartat «Acords», subapartat «Informes a projectes legislatius i reglamentaris».

21 Encara que no revestix la forma d’una disposició normativa de caràcter general, la publicació en novembre del 2016 dels Criteris lingüístics de la Generalitat Valenciana aprovats per la Direcció General de Política Lingüística resultà polèmica ja que en determinats casos no atenien les recomanacions de l’AVL. La segona edició dels Criteris, apareguda en abril del 2017, corregí parcialment el text i suprimí alguns dels punts de divergència amb l’AVL tal com consta en la introducció: «D’acord amb l’informe emés per l’AVL en data 13 de setembre de 2016, s’han revisat algunes solucions a fi d’adequar-les a les seues recomanacions», Criteris lingüístics de la Generalitat Valenciana, 2a ed., Generalitat Valenciana, abril 2017. A diferència dels criteris de llenguatge administratiu que fa servir el Govern valencià, el Llibre d’estil de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació aprovat pel Consell Rector de la CVMC el 7 setembre del 2017 sí que seguix les propostes de l’AVL pel que fa a l’estàndard oral.

22 Fora de l’àmbit del Consell s’han pogut dur a terme col·laboracions molt interessants per a la difusió del valencià entre l’AVL i institucions com ara la Presidència de les Corts Valencianes (elaboració dels mapes comarcals), o l’Ajuntament de València, amb la redacció d’un vocabulari de l’alimentació arran de la designació de València com a capital mundial de l’alimentació (2017). També és molt fluïda la cooperació amb molts altres ajuntaments de la Comunitat Valenciana amb els quals s’han signat convenis bilaterals (Alcoi, Alzira, Borriana, Dénia, Elx, Gandia, Vila-real i Vinaròs).

23 En els estatuts del congrés constituent del BNV figurava a l’art. 2. A hores d’ara apareix a l’article 3a.

24 Amadeu Mezquida, El valencianisme enfront d’Espanya. Una anàlisi estratègica, col·lecció Demos 8, Fundació Nexe/Riurau Editors, València/Barcelona, 2015.

25 Joan Francesc Mira, Crítica de la nació pura, Tres i Quatre, València, 1984, pp. 171-172.

26 A més de la seua gestió al front de la Conselleria d’Hisenda, que acredita el seu perfil valencianista, podeu llegir alguna de les seus reflexions com ara «Algunes claus per a superar la invisibilitat dels valencians», a Manuel Lanusse, Joan A. Martínez, August Monzon (eds.), Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització, op. cit., pp. 453-466.

27 La presència en el Congrés dels Diputats, com a tercera força estatal (67 diputats), del Grup Confederal de Unidos Podemos-En Comú Podem-En Marea, esdevé tota una novetat en la història política espanyola contemporània atés els pronunciaments inequívocs d’este grup parlamentari a favor de l’Espanya plural. A nivell valencià, Podemos ha mostrat sensibilitat cap a la llengua en la seua activitat parlamentària i a nivell municipal. Entre les actituds simbòliques remarcables, cal consignar la del regidor d’Oriola, Karlos Ballester, que defensà el valencià amb la primera al·locució que es feia en esta llengua en un Ple de la ciutat d’Oriola.

28 Els dirigents autonòmics del Partit Popular sovint volen fer servir la personalitat diferenciada en un sentit unívoc per a oposar-la a la catalana. Evidentment, la personalitat valenciana té un perfil propi i diferent a la dels catalans, però això no pot servir d’excusa per a qüestionar evidències com la unitat de la llengua, tal com va pretendre el Partit Popular a través de la Llei de Senyes d’Identitat. En este sentit, els anticatalanistes fan una interpretació errònia del terme llengua pròpia que arreplega l’Estatut d’Autonomia, assimilant-lo al de llengua exclusiva, per a impossibilitar compartir la llengua amb la resta de territoris on es parla.

29 El text presentat per la Unió Democràtica del Poble Valencià a la Convenció Europea duia per títol «Proposta valenciana sobre el futur de la Unió Europea». La Convenció acceptà el document i l’exposà a la seua pàgina web el 12 de maig del 2003. La presentació pública del document es féu en roda de premsa a l’Hotel Inglés el 17 de juny del 2003, dia en el qual la Convenció Europea lliurà al Consell Europeu de Caps d’Estat i de Govern a Tessalònica l’avantprojecte de Tractat Constitucional per a la Unió Europea. La UDPV convidà diferents entitats i personalitats valencianes a adherir-se: Joaquim Maldonado Almenar ho va fer a títol individual. Les entitats que se sumaren a la proposta i els signants del document foren: el Consell Valencià del Moviment Europeu (Martín Quirós), Valencians pel Canvi (Ramon Lapiedra), L’Empresarial (Miquel Portal), l’Institut d’Economia i Empres Ignasi Villalonga (Eliseu Climent), la Fundació per al desenvolupament de l’Horta Sud (Vicent Comes), Intersindical Valenciana (Vicent Esteve), la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (Emili СКАЧАТЬ