Neix un teixidor de somnis. Ngugi wa Thiong'o

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ si més no aparentment, era el rector Bernard de Bunsen. No ens hi relacionàvem gairebé mai; només el vèiem d’esquitllada a les cerimònies importants, i per això era un misteri. Però jo tenia la sensació que ja el coneixia: el seu cognom em recordava el bec de Bunsen que fèiem servir als laboratoris de l’institut; B. B. podrien ser les inicials de bec i de brillant. Que potser estava emparentat amb Robert Bunsen, el químic alemany del segle XIX que va dissenyar el bec o bufador que porta el seu nom? Era impossible de saber. Fins que no vaig llegir la seva autobiografia, Adventures in Education, no vaig saber que no havia nascut a Alemanya sinó als voltants de Cambridge, tot i que es va llicenciar al Balliol College d’Oxford. El seu primer càrrec important va ser el de cap del Departament d’Educació a Palestina, no a l’Imperi otomà del qual havia sentit parlar a la seva mare, sinó al territori sota mandat britànic, «l’escenari del conflicte inacabable entre àrabs i jueus, agreujat per les noves onades d’immigració jueva després de la guerra, procedents dels guetos i dels camps de concentració de l’Europa central i de l’est, que no tan sols hi veien la pàtria que els havia promès Balfour, sinó també un estat jueu».22

      Tres mesos després de la fi del mandat britànic, el 15 de maig de 1948, va anar de Jerusalem a Kampala, primer com a professor adjunt i cap del Departament d’Educació, i més endavant com a rector de Makerere, càrrec que va exercir molts anys.

      L’extrem oposat era algú que tots ens pensàvem que coneixíem. Hugh Dinwiddy va entrar al departament i a la Universitat el 1956 com a professor de Llengua Anglesa. Però només va comparèixer a classe unes quantes vegades: estava molt ocupat com a responsable del Northcote Hall.

      El Northcote Hall23 era una de les sis residències, els altres edificis eren el Mitchell Hall, el New Hall, el Livingstone Hall i el University Hall, tots per a homes, i el Mary Stuart Hall per a dones. Fora de les aules, dels departaments i de les facultats, on s’organitzava el saber acadèmic, les residències eren el centre de la vida estudiantil. Tenien les seves pròpies tradicions, cultures i valors, forjats per mitjà de rivalitats en les activitats socials, el teatre i els resultats acadèmics. Cadascú s’identificava amb una residència.

      Les rivalitats de vegades s’expressaven amb vocabulari propi del món del colonitzador i dels colonitzats. Quan es va construir l’edifici del New Hall, hi van assignar el mateix encarregat i la mateixa administració que els del Northcote Hall, més antic. En l’argot de l’època, el New Hall era una colònia del Northcote. La tensió entre les dues residències era vista com un altre cas en què el New Hall mirava de demostrar la seva independència de l’ombra colonial del Northcote.

      Una altra «història colonial» tenia per protagonistes el Mitchell Hall i el University Hall. El Mitchell Hall era una de les residències per a homes més antigues i un dels albergs de l’institut de tecnologia original. Li van posar el nom de Sir Philip E. Mitchell, governador d’Uganda24 entre 1934 i 1940, que va donar suport al desenvolupament de la institució en els primers temps i que la va concebre com un futur centre d’educació superior per als territoris de l’Àfrica oriental, «un lloc que prestarà servei tant als fills de les persones més importants del país com als de les més pobres»,25 una visió que es va materialitzar en Makerere, on ara estudiava jo. El Mitchell Hall simbolitzava la continuïtat de l’institut a la universitat.

      Sense que es pogués tancar amb clau una entrada comuna a tots els edificis disseminats, era difícil implantar amb eficàcia la tradició importada recentment d’Oxford i de Cambridge, segons la qual uns porters o guardians tancaven les portes exteriors a mitjanit i ja no s’admetien més visites a partir d’aquesta hora. El guarda de nit, armat només amb un bastó, no podia detenir tots els que incomplien el toc de queda. Per això, els residents del Mitchell Hall circulaven lliurament tant de nit com de dia.

      La llibertat dels del Mitchell Hall posava de manifest la manca de llibertat a les altres residències després de mitjanit. Sentíem explicar històries esfereïdores d’estudiants que, tornant després del toc de queda, havien intentat escalar els alts murs de les residències més noves i que, en intentar-ho amb els del Northcote, havien mort. La modernitat tenia el seu preu, semblava, i els residents del Mitchell no volien canviar res.

      Quan el 1962 van voler tancar el vell edifici del Mitchell per construir-ne un de nou, es va decidir repartir-ne els residents a altres edificis. Als del Mitchell els va molestar la pèrdua de llibertat, però encara els va empipar més la broma d’haver-se de sotmetre a un curs d’orientació perquè no havien estat civilitzats com calia. La nit del 29 de març de 1962 van sopar d’hora amb les togues posades, després van anar corrents al University Hall, van plantar la bandera del Mitchell a la taula central, van capturar-ne el president amb una pistola de joguina i el van obligar a signar una carta de rendició redactada en escriptura gòtica per Glennie Dias, que finalment seria resident del Northcote Hall.

      Les condicions i els termes de rendició estipulaven que el Mitchell Hall, «d’ara endavant anomenat “els colonialistes”», havia conquerit i, per tant, colonitzat el University Hall, «d’ara endavant anomenat “els nadius”».

      Conscients que els nadius només havien adquirit la cultura superficialment, el govern colonial es comprometia a impartir-los l’essència de la civilització. Amb aquesta finalitat, el poder colonial havia decidit enviar quaranta expatriats a viure entre els nadius amb les condicions següents: (a) el país conquerit oferiria prou incentius als expatriats i (b) quan els expatriats es jubilessin, tindrien dret a ser plenament compensats pels nadius per haver de deixar la carrera professional. Seguint la política de colonització general, el Mitchell Hall havia enviat funcionaris al New Hall, al Northcote i al Livingstone com a part del programa d’AJUDA als països endarrerits.

      The Makererean, el diari estudiantil, va publicar aquest incident faceciós dient que el University Hall havia estat «envaït, conquerit i colonitzat per l’Imperi del Mitchell Hall, que no para d’expandir-se».

      Independentment de com s’ho prenguessin el professorat i les autoritats —segons que sembla no els va fer gens de gràcia la indirecta al colonialisme—, els del Mitchell Hall estaven decidits a defensar la seva idiosincràsia anant al University Hall a conquerir i no pas a suplicar.26 Havien de protegir el seu caràcter i mantenir-ne la reputació.

      El cas del Mitchell exemplifica una obvietat: cada residència havia desenvolupat unes tradicions específiques pròpies i un esperit comunitari exclusiu de cadascuna. No eren només els estudiants: el caràcter del responsable també influïa en la direcció general de la residència. El tarannà esbojarrat de Welbourne i el de la residència que dirigia s’emmirallaven l’un en l’altre, i hi havia qui assegurava que Welbourne havia participat en la planificació de la invasió.

      Dinwiddy, que el 1956 havia succeït John Coleman com a responsable del Northcote, era catòlic romà i, a diferència del pare Foster, encarnava una veritable cultura catòlica. Havia forjat el caràcter en l’estudi i en els esports. Llicenciat a Cambridge, era un jugador de criquet de primera i havia jugat per al Club de Criquet del Comtat de Kent (KCCC), per al Club de Criquet de la Universitat de Cambridge a la dècada de 1930, havia guanyat el guardó blau en rugbi, havia jugat per als Harlequins i fins i tot havia fet les proves per representar Anglaterra el 1936. Li agradava molt la literatura, la música i la gent, i sempre se sentia fascinat i atret per les històries personals. Les seves rialles eren franques i encomanadisses.

      Quan Dinwiddy va ser el responsable del Northcote, la residència va atraure tota mena de personatges: l’enigmàtic, el tràgic i l’excèntric. L’enigmàtic, que anomenarem Dr. Scout, era un estudiant destacat de Medicina, a més d’exalumne de l’Alliance i cap dels escoltes, que fins i tot havia rebut la condecoració de Queen’s Scout i que feia servir la seva habitació al Northcote Hall de quarter general d’una vasta operació de robatori de vehicles que arribava fins al Congo, Uganda, Kenya i Tanganyika. СКАЧАТЬ