QualityLand. Marc-Uwe Kling

Чтение книги онлайн.

       Nivells

       Segur que et preguntes si l’home que hi ha al teu costat acaba de posar realment un semàfor en verd fent petar els dits. Sí, ho ha fet. Probablement també t’ha cridat l’atenció que hi ha persones a qui serveixen abans al restaurant tot i haver arribat més tard. Fins i tot es parla de gent que amb un moviment de la mà fan tornar a l’estació un metro que se’ls havia escapat davant dels nassos. Tot això no té cap relació amb la màgia: són facultats dels nivells.

       La classificació de totes les persones en nivells diferents es deu en realitat a una inofensiva subrutina dels programadors de QualityPartner. Per poder filtrar més ràpidament la massa de gent de cara a augmentar els encerts, es va classificar cada perfil. Des d’aleshores, per a la dona heterosexual de nivell 16 el sistema ja només té en compte els homes heterosexuals de nivell 16. Quan el departament de màrqueting se’n va assabentar, va cuidar-se de seguida que aquestes xifres de nivell passessin a ser visibles. I realment els usuaris es van llançar entusiasmats a la cursa per aconseguir un nivell cada cop més alt.

       Actualment el departament de RateMe aconsegueix més guanys que tota la resta de QualityPartner. El nom, per cert, té el seu origen en un malentès. Un treballador de QualityPartner havia sentit a la seva emissora de ràdio personal una antiga cançó de rock en què el cantant demanava a un amic que l’avalués: «Rate me, my friend!». No va ser fins que QualityPartner va començar a fer propaganda de RateMe amb la cançó sonant de fons, que alguns oients espavilats van fer notar que Kurt Cobain no cantava pas «Rate me» (valora’m), sinó «Rape me» (viola’m). Però aquest petit lapsus no va poder aturar la propagació triomfal de RateMe.

       En principi és molt senzill. T’inscrius a RateMe, mitjançant un petó permets al sistema que accedeixi a les teves dades i immediatament després se’t classifica. Segons els rumors, per cert, el nivell més baix és el 2. Pel que sembla no classifiquen ningú amb el nivell 1, perquè així fins i tot les persones de nivell 2 pensen que tenen algú per sota. El neguit de poder caure més avall es considera útil. Les persones que es pensen que ja no tenen res a perdre són perilloses. El nivell més alt és el 100. Malgrat que segurament tampoc no hi ha ningú de nivell 100, perquè fins i tot les persones de nivell 99 han de creure que encara necessiten millorar i que tenen algú per sobre.

       Al començament RateMe oferia únicament la indicació del nivell de cadascú, però en l’actualitat es poden consultar els propis valors dividits en quaranta-dues subcategories diferents que contribueixen al nivell global. Aquests apartats són: flexibilitat, resiliència, innovació, creativitat, capacitat de treballar en equip, capacitat d’entusiasmar-se, gust (molt controvertit), connexió, edat, salut, lloc de residència, feina, ingressos, patrimoni, relacions, competència social, alegria a la feina, formació, quocient intel·lectual, intel·ligència emocional, fiabilitat, activitat esportiva, productivitat, humor (també controvertit), sex-appeal, índex de massa corporal, presència, puntualitat, amics, gens, historial familiar de malalties (qui pot voler estar amb algú que probablement patirà càncer?), expectativa de vida, capacitat d’adaptació, mobilitat, capacitat crítica, experiència a l’estranger, índex i temps de resposta a les xarxes socials, predisposició cap a noves ofertes de consum, resistència a l’estrès, disciplina, confiança en si mateix, bones maneres a taula.

       Sembla que encara hi ha cinquanta-vuit apartats més, però aquests són un secret comercial de QualityPartner, igual que la ponderació entre els diferents nivells.

       100 punts separen un nivell del següent. Això permet que tothom es pugui anar optimitzant contínuament. Amb augments específics en determinats àmbits, com ara en l’activitat esportiva, és possible fer pujar el nivell global, la qual cosa provoca, en un moviment en espiral, que millorin gairebé automàticament els factors externs, com els ingressos mensuals, el lloc de treball i l’estat del compte corrent. Naturalment una espiral així et pot arrossegar amb la mateixa rapidesa cap avall.

       La classificació en nivells és extremament pràctica, i a hores d’ara les institucions més diverses paguen RateMe per tenir accés a les dades de nivell dels seus empleats, dels seus clients o dels ciutadans en general. Els bancs donen crèdits depenent del nivell. Els empresaris utilitzen les informacions del nivell per elaborar ofertes de feina precises. (És interessant destacar, per cert, que el 81,92 % de totes les ofertes laborals de QualityLand tenen gairebé la mateixa formulació, que fa més o menys així: «Busquem urgentment especialistes en tecnologies de la informació de nivell 16 o superior!».)

       També hi ha molts comerços, restaurants i discoteques que només obren les seves portes automàtiques a persones amb un determinat nivell mínim. El nivell marca fins i tot amb quina intensitat investiga la policia en cas que hagis tingut la desgràcia de ser assassinat.

       Empreses, institucions i fins i tot l’estat ofereixen moltes bonificacions a persones de nivells superiors, per tal de recompensar l’automillora constant dels seus treballadors, dels seus clients o dels ciutadans en general. Aquestes capacitats de nivell van extremament buscades i són l’orgull dels seus nous propietaris. Però perquè ningú no vagi per la ciutat canviant els semàfors a verd sense solta ni volta, moltes capacitats de nivell van lligades a la despesa dels anomenats MANA. Com més alt és el nivell, més MANA tens a la teva disposició. Si per exemple forces un ascensor a pujar immediatament al teu pis, has de pagar 32 MANA. Però aquests 32 MANA no estan perduts. Les reserves es tornen a regenerar al cap d’un temps d’espera. Com més alt és el nivell, més de pressa transcorre aquest temps. Al seu torn, altres capacitats de nivell et proporcionen senzillament nous drets. Així, per exemple, a les persones que estan per sobre del nivell 16 no se’ls demana mai que acceptin paquets per als seus veïns.

       Les persones amb un nivell d’un sol dígit, per cert, l’estat les classifica oficialment com a necessitades d’ajuda. Popularment es parla simplement dels inútils. I hi ha molts inútils a QualityLand.

       Al nostre portal trobaràs un mapa interactiu de QualityLand on hi ha marcats amb vermell els districtes en què els habitants tenen de mitjana una xifra de nivell d’un sol dígit. D’aquests districtes és millor mantenir-se’n allunyat. Com a turista pots actualitzar el teu visat amb una xifra de nivell temporal. Si tens previst visitar els clubs nocturns més selectes, informa’t si us plau del nivell mínim que exigeixen. Com que no parles la llengua de qualitat sense accent i tens un aspecte un xic estranger, t’aconsellem que et gastis els diners que calgui per assolir com a mínim el nivell 10, perquè a QualityLand la policia pot aturar i escorcollar qualsevol persona per sota del nivell 10, independentment de si és o no sospitosa. Com que els paguen amb un sistema de comissions, els policies tendeixen a trobar coses denunciables un cop t’han aturat.