QualityLand. Marc-Uwe Kling

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ de la tràgica història d’amor entre dues figures històriques controvertides —diu en Ningú.

      —Au, au —el contradiu en Monada—, qualificar-les de controvertides en aquest context és quedar-se molt curt. Sembla que aquí algú té por de perdre publicitat dels sectors més dretans.

      —Hi ha moltes opinions —diu en Ningú—. No es pot dir de manera objectiva quina és la correcta.

      —El feixisme no és una opinió, sinó un crim! —replica en Monada.

      —Ei, jo ho preguntava a en Peter! —es queixa la Sandra.

      —Estigueu-vos calladets! —ordena en Peter—. Tots dos!

      El pampallugueig del led a l’arracada de la Sandra i l’escalfor que desprèn el seu propi QualityPad fan que en Peter constati que la disputa continua en silenci.

      En Peter i la Sandra se somriuen l’un a l’altra.

      —Ai, aquests dos busca-raons —diu la Sandra—. De què va, doncs?

      —Va de la tràgica història d’amor entre dues figures històriques controvertides —diu en Peter.

      —Que bé! —diu la Sandra—. M’encanten els musicals! Sobretot els històrics!

      —Ja ho sé —diu en Peter—. Ho he llegit al teu perfil.

      En realitat li ho ha recomanat en Ningú. En Peter es pot permetre aquesta petita imprecisió perquè ha desconnectat el so a en Ningú. El que tampoc no diu en Peter, i que per motius inexplicables no figura al seu perfil, és que odia els musicals. Sobretot els històrics.

      La Sandra continua estudiant la pantalla de la façana.

      —L’obra és el nou èxit dels autors de Mussolini in Love —exclama entusiasmada.

      A l’entrada del teatre, un home baixet amb una clenxa severa i un bigoti ridícul els barra el pas.

      —Contrrrol d’entrrrades! —diu amb una veu que grinyola estranyament i una entonació grotesca.

      No és fins al cap d’una estona que la Sandra s’adona que es tracta d’una màquina.

      —Aquests nous androides semblen ben bé reals, oi? —pregunta en Peter.

      —Sí. És una mica inquietant i tot —diu la Sandra.

      —Ens hem infiltrrrat a la seva societat —diu l’androide del bigoti—. Hem ocupat totes les posicions clau. D’aquí a poc els andrrroides passarrrem a l’atac i assumirrrem el poderrr.

      —Com? —pregunta la Sandra espantada.

      —És brrroma —diu l’androide—. Benvinguts, Sandrrra Administrrradora i Peterrr Aturrrat.

      —Em pensava que havies desactivat l’opció de reconeixement del nom —diu la Sandra. Li ho va demanar expressament perquè el cognom d’en Peter li fa una mica de vergonya. De fet no hauria calgut que li ho demanés.

      —Sempre duc la visualització del meu nom desactivada en les distàncies curtes.

      —Llavors com sap qui ets? —pregunta la Sandra.

      —És de mala educació parrrlar en terrrcerrra perrrsona de qui es trrroba prrresent —diu l’androide.

      —Per reconeixement facial, m’imagino —diu en Peter—. Tots els models de myRobot tenen accés des de fa poc a RateMe, la base de dades.

      —Corrrecte! —diu l’androide—. I arrra diguin: on volen seurrre? A la platea o a la llotxa?

      —Quina diferència hi ha? —pregunta la Sandra.

      —La llotxa és més carrra —diu l’androide.

      —I a part d’això? —pregunta en Peter.

      —A parrrt d’això no hi ha cap diferrrència.

      —Agafem llotja —diu la Sandra—. Avui és el nostre dia!

      En Peter assenteix vacil·lant.

      —Llotja —diu la Sandra pronunciant-ho amb una claredat extrema.

      —L’orrrdrrre no s’ha entès —diu l’androide—. Platea o llotxa?

      —Llotja —diu la Sandra aixecant el to.

      —L’orrrdrrre no s’ha entès —diu l’androide—. Platea o llotxa?

      —Llo... txa! —crida la Sandra.

      —Desitxen entrrrades de platea —diu l’androide—. És corrrecte?

      La Sandra brama:

      —LLOTXA!

      —Trrranquil·litzi’s —diu l’androide—. Ja ho havia entès el prrrimer cop. Errra una altrrra brrrometa. Perrrdoni’m. Aquest matí em dec haver desperrrtat una mica pallasso.

      A en Peter se li escapa el riure per sota el nas, però se l’aguanta de seguida en veure que la Sandra se’l mira enfadada.

      —Com volen pagar? —pregunta l’androide.

      —Amb TouchKiss —diu en Peter.

      —Amb molt de gust —diu l’androide, que tanca els ulls i acosta els llavis sortits cap a en Peter.

      En Peter es mostra desconcertat.

      —No es prrreocupi —diu l’androide—. El bigoti només fa unes miques de pessigolles.

      En Peter continua sense decidir-se.

      —També pot ferrr serrrvir el seu QualityPad —diu l’androide tornant a obrir els ulls.

      A en Peter li sembla haver notat un lleuger to de disgust. Tot i això es treu, alleugerit, el QualityPad de la butxaca i hi fa un petó. L’aparell transmet el pagament a l’androide.

      —Moltes gràcies —diu la màquina—. I sieg heil.

      —Com? —pregunta la Sandra.

      —Sieg heil! —diu l’androide—. En aquella època deien això. Perrr saludar.

      —Ah —diu la Sandra—. Doncs llavors: sieg heil!

      —Sieg heil —balbuceja en Peter.

      —Quin homenet més curiós —diu la Sandra rient.

      Se’n van a buscar els seus llocs. L’acomodador té exactament el mateix aspecte que l’androide de l’entrada.

      —Oh —diu la Sandra—. Ja torna a ser aquí...

      S’asseuen СКАЧАТЬ