QualityLand. Marc-Uwe Kling
Чтение книги онлайн.
Читать онлайн книгу QualityLand - Marc-Uwe Kling страница 6
Название: QualityLand
Автор: Marc-Uwe Kling
Издательство: Bookwire
Жанр: Языкознание
Серия: Antípoda
isbn: 9788417339388
isbn:
Quan abandona la tribuna, el públic aplaudeix.
—I ara —diu en Martyn— sentireu el cap del Partit del Progrés, en Tony Secretari-General. Com ja deveu saber, és el nostre candidat a la presidència.
—I les enquestes li donen uns resultats catastròfics —diu la setciències.
—Això és irrellevant —diu en Martyn—, perquè el Partit del Progrés també es comprometrà de seguida amb la màxima coalició. Malgrat tot l’enrenou superficial, el món de la política en el fons és molt previsible.
—Senyores i senyors —diu l’home baixet i robust que s’ha situat darrere el púlpit—, avui vull anunciar-los que, pel que fa a la continuïtat de la màxima coalició... —en aquest punt fa una pausa teatral; quina manera de fer-se l’interessant, pensa en Martyn girant els ulls en blanc— ...el Partit del Progrés ja no s’hi presta —acaba la frase en Tony Secretari-General.
Per la sala s’escampa un rebombori de desconcert.
—Som del parer, si em permeten aquesta petita metàfora, que «un excés de Cuiner fa malbé l’escudella». —Rialles a les files del Partit del Progrés. En Martyn també somriu, quan veu riure els seus companys de partit—. Igualment els vull comunicar que per la meva part renuncio a presentar-me com a candidat! —L’agitació s’estén per la sala de plens. La sorpresa és perfecta—. Vull aprofitar l’avinentesa per presentar-los el nou candidat del Partit del Progrés —diu en Tony, que mira cap a la sala i fa un senyal amb el cap a un home ben plantat d’edat indefinida—. John, et faria res acostar-te?
L’home de cabells castanys, d’aspecte atlètic, s’aixeca i fa el que li demanen.
En Martyn sent com la noia que ha marcat xiuxiueja:
—Està per parar un tren!
—Aquest és el nostre candidat —diu en Tony—. L’anomenem John, John of Us!
A la sala es fa un silenci sepulcral.
En John of Us és un androide.
Cucs de l’orella
Ara que camines pels carrers de QualityLand, segur que ja t’has fixat que hi ha persones que remuguen entre si aparentment sense auriculars. En contra de la primera impressió, aquestes persones no estan boges. Almenys no totes. La majoria parla amb el seu assistent personal digital, i ho fa per mitjà del que s’anomena un cuc de l’orella. El cuc de l’orella és un minirobot amb forma de cuc, aproximadament de la mida d’una larva de mosca. Es col·loca senzillament al pavelló auricular. Des d’allà el cuc de l’orella s’introdueix tot sol al conducte de l’oïda, on s’ancora a prop del timpà en un vas sanguini, a través del qual s’alimenta de bioenergia. Sense ser destorbat pel soroll de l’entorn, el cuc de l’orella transmet llavors tots els senyals acústics provinents de la xarxa i en direcció a la xarxa. Estirant quatre vegades el lòbul de l’orella, el cuc es desenganxa i s’arrossega de nou fins al pavelló auricular. A QualityLand un cuquet que no se te’n va del cap és efectivament un cas mèdic. O un cas per a l’especialista en tecnologies de la informació. Però la majoria de persones no veuen cap necessitat de desenganxar el cuc i viuen dia i nit amb ell.
ADO & EVA
En Peter Aturat va tenir durant un temps una xicota que es deia Mildred Oficinista. L’havia conegut a la vida real, al món analògic. Això, naturalment, era estranyíssim i una mica penós, per la qual cosa no els agradava parlar-ne en públic. Es barallaven molt, però, per això mateix, i mirant-ho pel costat positiu, la vida amb la Mildred sempre era interessant. Fa cinc-cents dotze dies tots dos es van inscriure, només per divertir-se, a QualityPartner, i van fer acarar els seus perfils. El sistema els va dir que no encaixaven. Fins i tot els va presentar a cadascun una parella millor. En Peter i la Mildred van rumiar-s’ho durant molt temps i al final van reconèixer que realment no encaixaven. Connectar-se a QualityPartner així com així, per diversió, no va ser pas gaire divertit. Tots dos van quedar en secret amb una parella millor. Bé, no amb una parella millor, és clar, sinó amb la millor.
La millor parella d’en Peter és la Sandra Administradora. No es barallen mai. La Sandra és bonica fins on pot esperar un home del nivell d’en Peter: mitjanament. Avui fa exactament cinc-cents dies que cadascun va marcar l’estat de l’altre com: «En parella». Va ser un moment molt romàntic. Cap dels dos no ha oblidat la data assenyalada. Tampoc no hauria sigut possible. Els seus assistents personals digitals els l’han recordat. Al seu la Sandra l’anomena Monada. Com a símbol de la seva unió, la Sandra i en Peter han connectat els assistents respectius amb el cuc de l’orella de l’altre. Així doncs, quan estan junts en Peter pot sentir el que en Monada notifica, i la Sandra pot sentir el que diu en Ningú. Moltes parelles ho fan, això. Es considera una prova de confiança absoluta. A en Peter el gest li agrada. Però tot plegat és una mica empipador, perquè en Ningú i en Monada no se suporten i discuteixen contínuament. Segurament perquè la Sandra no fa servir l’assistent de What-I-Need, el cercador més intel·ligent del món, que és el que fa servir en Peter, sinó l’assistent de QualityCorp, el consorci que millora la teva vida.
Mentre en Peter i la Sandra baixen pel parc Zuckerberg en direcció al bulevard Steven Spielberg, en Peter assenyala el cel nocturn, sorprenentment clar.
—Mira —diu—. Havies vist mai tantes estrelles? Deuen ser incomptables.
—Des de la seva posició i amb la seva agudesa visual es poden veure exactament dues-centes cinquanta-sis estrelles —diu en Ningú.
—Fantàstic, Ningú, gràcies. Molt romàntic —replica molest en Peter.
—«Incomptables estrelles» —diu en Ningú— és la típica imprecisió que la gent continua deixant anar amb alegria, si bé en el nostre temps, on tot és mesurable i quantificable, de fet ja no seria necessari.
—Per cert, Sandra, tu pots veure quatre estrelles més —diu en Monada—. Perquè tens més bona vista.
—Ja veus —diu en Ningú—. Doncs en Peter... té més bon olfacte.
—Doncs la Sandra fa més bona olor —diu en Monada.
—Quin parell: ja n’hi ha prou —posa pau la Sandra. Tot seguit s’adreça a en Peter—: No em vols dir d’una vegada on anem?
—És una sorpresa —es limita a dir en Peter.
Poca estona després —dos minuts i trenta-dos segons després, per ser exactes—, en Peter s’atura davant la façana del Teatre Michel Houellebecq. La Sandra alça el cap i llegeix el que hi ha escrit a la pantalla que anuncia la programació: Hitler. El musical. El subtítol diu: La història d’Ado & Eva. La Sandra fa un xiscle d’alegria.
СКАЧАТЬ